TIBERI, LA HISTÒRIA I NOSALTRES

 

Núria Cadenas ha escrit un llibre sobre l'emperador Tiberi que encara no he pogut llegir.  M'agrada Cadenas perquè és capaç de tocar temes molt diversos i variats. Aquest matí he sentit una entrevista que li feien per la ràdio i ha tingut la honestedad de recordar més d'una vegada que el llibre era una novel·la. No sempre hi ha un gran interès en deixar clares aquest tipus de coses. 

Fa anys creia que no m'agradava la novel·la històrica però m'he adonat de què no és així, depèn de la grapa de l'escriptor i, al capdavall, tot és un tema de gustos i moments vitals. A l'entrevista un entrevistador ha mencionat alguns llibres en anglès sobre l'emperador i, amb tota l'atrevida ignoràcia dels agosarats ha assegurat que no hi havia res en castellà.

Amb el pas del temps s'acabaven aplegant coneixements diversos, en determinats camps, és clar. I de seguida m' ha vingut al cap un llibre que vaig llegir fa molts anys, Tiberio, història de un resentimiento, de Gregorio Marañón. Em faig el càrrec que Marañón és avui un gran desconegut per a molt de jovent, lligat, fins i tot, de forma injusta al franquisme, i res d'això. Aquest llibre em va agradar molt, no és massa extens, com el que té Marañón, impressionant, sobre el Conde-Duque de Olivares. Encara que segurament no hi té res a veure penso que coincideix amb Cadenas a l'hora de mirar d'esbandir la llegenda de perversistat sobre el personatge. Miguel-Anxo Murado, un escriptor gallec, té un assaig que porta per títol La invención del pasado i en algun momet diu que les coses no és que fossin així o d'una altra manera sinó que no ho podem saber.

Si dels fets més recents en tenem tantes versions i opinions, si fins i tot la història familiar ens arriba de moltes maneres, si fins i tot ens reinventem, sovint sense mala intenció, la història personal, no cal dir el passat més o menys remot. Sobre l'Imperi Romà ja s'havia escrit en el seu temps però avui també sabem que la informació sempre és interessada, la veritat, tan lloada, és complexa i i interpretable. Nosaltres vam viure molt a fons l'època de la sèrie 'Jo Clàudio', va ser una sèrie transversal i tothom la mirava. És una bona sèrie i els llibres de Graves son uns bons llibres si n'acceptem la ficció, ja que també son novel·la. 

Més enllà de la gent important els intents d'acostar-se a la realitat de la població no han acabat de reeixir perquè és impossible. Tot amb això hi ha notables intents, com ara els 'Sesenta millones de romanos'.

Avui, per sort, podem trobar informació a bastament sobre molts personatges, quan més sabem més sabem que no sabem. La història no és mai veritat, és un conjunt de mirades damunt d'un passat que no entendrem perquè han canviat els valors, les formes de vida... Ens han insistit sovint, pel que fa a la història,  a encotillar les coses de fora absurda, actualment està passant amb fets com la Guerra Civil, fins i tot l'independentisme actual. Hi ha molts convençuts dogmàtics que no admeten desviacions ideològiques. 

En el temps de la sèrie 'Jo Clàudio' una veïna de l'escala, perruquera, em comentava i tornava a explicar tots els disbarat que feien en aquell temps. M'ha passat també en comentar llibres, sovint tan poc fiables, tot i que distrets, com 'La capital del mar'. 

Paro aquí perquè tindria tema per estona.

Comunico, tot i que molts i moltes ho sabeu, que he tingut un bon ensurt, una pujada de tensió amb ictus inclòs I amb ingrés hospitalari urgent, i crec que això de començar a penjar coses al blog és un bon senyal tot i que, siguem realistes, n' hi ha per dies.