PUNTUACIÓ
Vaig iniciar amb
majúscula el quadern de bitàcola,
després hi vaig
escriure projectes en negreta,
vaig posar entre
cometes els amors fet distància,
en cursiva
paraules que no havien de ser.
Vaig separar amb
les comes les esperances febles,
després de la
disbauxa vaig fer punt i seguit,
punt i apart quan
la vida se’m va mostrar difícil.
Vaig escampar a
les pàgines un munt d’interrogants.
Signes admiratius
van cloure les sorpreses,
amb dos punts
iniciava les enumeracions
de tants somnis
efímers i d’il·lusions perdudes
vora d’un punt i
coma absurd i ben sobrer.
Avui he perdut
grapa per la cal·ligrafia,
L’ortografia em
pesa, la norma m’és distant.
Ara escric llibertat
en lletra molt menuda,
subratllo la
paraula i poso punt final.
Costa, Júlia Poemes inèdits
5 comentaris:
Un poètic exercici de gramàtica, des del desencís...
Salut.
gramàtica poètica
Sí, si, llibertat amb "v" , és que és una paraula molt rara..
Salut
Què bonic. M'ha encantat!
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada