15.9.24

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA






PUNTUACIÓ

         

Vaig iniciar amb majúscula el quadern de bitàcola,

després hi vaig escriure projectes en negreta,

vaig posar entre cometes els amors fet distància,

en cursiva paraules que no havien de ser.

 

Vaig separar amb les comes les esperances febles,

després de la disbauxa vaig fer punt i seguit,

punt i apart quan la vida se’m va mostrar difícil.

Vaig escampar a les pàgines un munt d’interrogants.

 

Signes admiratius van cloure les sorpreses,

amb dos punts iniciava les enumeracions

de tants somnis efímers i  d’il·lusions perdudes

vora d’un punt i coma absurd i ben sobrer.

 

Avui he perdut grapa per la cal·ligrafia,

L’ortografia em pesa, la norma m’és distant.

Ara escric llibertat en lletra molt menuda,

subratllo la paraula i poso punt final.

 


Costa, Júlia    Poemes inèdits

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Un poètic exercici de gramàtica, des del desencís...

Salut.

Júlia ha dit...

gramàtica poètica

Tot Barcelona ha dit...

Sí, si, llibertat amb "v" , és que és una paraula molt rara..
Salut

Cinefilia ha dit...

Què bonic. M'ha encantat!

Júlia ha dit...

Moltes gràcies!