15.11.24

CENT ANYS DE RÀDIO, QUATRE DIES, BEN MIRAT

 


Ahir, com gairebé tothom deu saber, va fer cent anys de la primera emissió de ràdio a l'estat espanyol. És va fer des de Barcelona i aquests dies s'ha pogut escoltar el primer missatge, emès per la locutora Maria Sabater. Hi ha moltes webs on trobar informació diversa sobre aquell fet que no sempre s'explica amb exactitud. 

Per referències familiars he sabut que la família havia tingut una ràdio de galena que se sentia molt malament però que generava molta expectació. Quan jo era petita ja vaig conviure amb una ràdio convencional, una Telefunken, comprada de segona o tercera mà. Era una ràdio molt voluminosa, diferent de la imatge que he trobat per il·lustrar aquesta entrada però crec que se sentia molt bé.

La ràdio va ser molt important en els anys cinquanta, amb el cinema barat de barri formava part de les poques distraccions a l'abast de la majoria de gent. Malgrat que en alguns moments es va pronosticar el final de les emissions radiofòniques, la ràdio s'ha anat adaptant a cada època i avui té el seu públic, amb programes diversos, seguits per molta gent. La mitologia radiofònica forma part de l'imaginari infantil dels qui ja som grandets, però aquests dies he escoltat gent jove que també n'és seguidora.

El record de determinats programes del passat fa que cada generació tingui, en el seu imaginari col·lectiu, records semblants. En aquella època, per raons evidents, tot era en castellà, recordo amb emoció, però, els primers programes en català de ràdio 4 i com, molt a poc a poc i amb compta-gotes, s'anava introduint el català, ja fos a través d'algunes obres de teatre o de poemes recitats, abans dels canvis de finals dels seixanta i setanta.

Les veus de la ràdio d'aleshores, avui, ens sonen a 'antigues'. Eren veus excel·lents que també escoltàvem en els doblatges cinematogràfics, uns doblatges que avui han evolucionat vers una mena de naturalitat més eclèctiva. El meu pare treballava de nit, en un forn, jo dormia amb la meva mare i a la nit traslladaven la voluminosa ràdio a l'habitació, ja que calia endollar-la. Es feia molt de teatre, aleshores, i novel·les. La primera tele també va oferit molt i bon teatre, avui això ha anat de baixa i és residual, de fet.

Si alguna vegada la ràdio s'havia espatllat l'havíem de dur a arranjar a algun lloc i ens en deixaven una altra mentre durava l'arranjament. Amb les primeres teles també es tenien aquests detalls tot i que aviat es van arreglar directament a domicili. Podria evocar molts programes, molts noms de locutors i locutores, però m'allargaria massa i me'n deixaria molts. Un drama era quan se n'anava la llum a causa de les restriccions ja que aleshores encara no fèiem servir piles.

Jo feia els deures escoltant la ràdio, novel·les sobretot. A l'estiu, com encara passa amb moltes coses, les novel·les feien vacances i els programes eren més ensopits, cosa que em feia empipar força ja que jo no tenia poble on anar, aleshores.  

Copio algunes webs on s'expliquen aquells inicis i un breu poema que segurament ja he penjat en alguna ocasió i que és un petit homenatge a la ràdio d'aquells temps, però també a l'actual,  que acompanya solituds diverses i moments feliços o encuriosits. 

https://www.3cat.cat/324/la-radio-a-catalunya-celebra-els-primers-100-anys-el-futur-es-lluitar-contra-les-mentides/noticia/3321760/

https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/commemoracions/commemoracions-2024/100-anys-de-la-Radio-a-Catalunya

https://www.sapiens.cat/noticies/cent-anys-radio-catalunya_402153_102.html

http://www.casaradiotv.com/es/mariasabater.htm

https://eltranvia48.blogspot.com/2012/12/un-recuerdo-y-un-respeto-hacia-maria.html



Telefunken

Fum de carbó barat, sopes de farigola,

I un món en blanc i negre arraulit i silent.

La llibreta dels deures, oberta, atapeïda,

I una espelma apagada al costat del tinter.


Vespres feixucs i contes i aventures llunyanes

I cinemes de barri plens de somnis perduts.


Des d’una ràdio antiga, que havia estat de l’avi,

la música escapçava els neguits dels més grans

i una novel·la llarga engrunava capítols

i la vida tornava, per estranys viaranys.


Eren veus sense rostre, i els rostres els guarníem

amb la rauxa amagada de la imaginació.

-Fa companyia –deien, les veïnes alegres,

repassant mitjons vells amb uns màgics sargits.


Encara quan la nit escampa mil bubotes,

i la solitud tendra amara els viatgers,

una ràdio petita acompanya quimeres

i escampa, acollidora, les pors de la foscor.



Misteri de la música i de la veu precisa

d’algú que és a la vora malgrat que no et coneix.

-Fa companyia –diuen, les àvies solitàries,

i els concos sense pressa, i els rodamóns vençuts.


1 comentari:

Francesc Puigcarbó ha dit...

De petit vaig fer un curset per fer una ràdio, crec que era Ràdio Maymó, i crec era de galena, però no ho sé del tot cert, no va arribar a funcionar mai.
El que més recordo de la ràdio és el taxi key, Pepe Iglesias el Zorro. I l'anunci de sales litíniques Dalmau:
UN lladregot ewsta rodejat per la policia, se senten sirenes i soroll, i un policia que crida amb un altaveu:
JOHNNY, ¿SALES O NO SALES?
i Johnny contesta:
SALES LITÍNICAS DALMAU.

Salut.