Des que em vaig jubilar, fa més de quinze anys, he estat alumna de l'Escola de la Dona. Aquest curs, malauradament, ja no hi he pogut anar per motius de salut, i també vaig deixar-ho durant un parell de cursos per tal de tenir cura de la meva neta.
Jo estudiava i treballava i poca cosa més podia fer. Però tenia amigues que anaven a l'Escola en aquells anys de la meva joventut, a fer coses diverses, durant un temps s'hi estudiava per a Jardinera d'Infants, uns estudis orientats a l'Escola Bressol, que aleshores no existien en les programacions oficials. La gent que hi anava, en general, n'estava molt contenta. Alguna companya de feina m'havia ensenyat a fer treballs manuals que havia après allà.
Sempre vaig tenir afició a dibuixar i pintar i per això em vaig centrar en aquests estudis, un cop jubilada. M'ho he passat molt bé, a l'Escola. La seu ja fa temps que no es la Casa dels Canonges, van recuperar l'edifici de la Baixa de Sant Pere que, durant la postguerra, va allotjar estudis de la Secció Femenina, també Magisteri, per cert.
Fa temps que tot allò que no estigui reglat de forma oficial sembla inquietar més del compte a la gent que 'mana'. Als centres cívics es fan cursos i cursets però no assoleixen, pel meu gust, una gran categoria ni una seriosa continuïtat. L'Escola ha perdut espais, cosa que ha fet que no pugui oferir el nombre de cursos que voldria. A banda dels ensenyaments més lliures hi ha espais de formació professional molt interessants, com ara l'àrea de moda o la d'il·lustració.
Tot i que la gran majoria d'alumnat érem dones ja una mica 'grandetes', en els cursos de caire més professional hi havia també molt de jovent. Conserva el seu nom 'històric' però evidentment, des de fa molt de temps és oberta als homes. Pel que fa als cursos que he fet allà, tot i que hi va haver alguns canvis de plans d'estudis que no m'acabaven de fer el pes, vaig ensopegar-me amb un professorat de gran categoria i amb un ambient d'allò més interessant. La Pandèmia va ser un temps complicat però ben aviat es van endegar cursos 'online' molt ben programats.
No m'estendre en els continguts ni en les programacions, tot és a la xarxa, a la web de l'escola. Ara sembla que es troba altra vegada amb dificultats lligades al que he explicat abans sobre canvis en el tarannà tradicional i en uns objectius que conjuminaven llibertat i exigència. He rebut un manifest sobre els canvis que s'intenten introduir en continguts, programacions, i valoració del professorat. L'equip docent ha emès un manifest amb el lema 'L'Escola no es toca', que penjo en aquesta entrada. També penjo informacions sobre la Història, llarga i emblemàtica, del centre. Em preocupa la capacitat 'oficial' amb la qual es malmeten coses que funcionen i que funcionen molt i molt bé.
El tema és llarg i complex d'explicar, he intentat fer uns apunts ràpids sobre tot plegat i segur que em deixo un munt de coses.
https://www.diba.cat/ca/web/recintes/francesca-bonnemaison/la-historia-de-francesca-bonnemaison
https://cgtdiba.wordpress.com/2025/03/21/lescola-de-la-dona-no-es-toca-si-es-toca-lescola-de-la-dona-ens-toquen-a-totes/
L’ESCOLA DE LA DONA NO ES TOCA
SI ES TOCA L’ESCOLA, ENS TOQUEN A TOTES
L’Escola de la Dona es troba greument amenaçada. L’Escola està perdent les estructures que la fan Escola. Els DOCENTS no som considerats DOCENTS, sinó tècnics en educació i això repercuteix directament en el concepte ESCOLA. És per això que hem decidit dur a terme tot un seguit d’accions. Accions que han de servir per recuperar l’Escola de la Dona en tota la seva essència i amb tot el que significa com a escola de formació d’adults de qualitat, tant des de la vessant de formació continuada al llarg de la vida i l’empoderament personal, com des de la vessant professionalitzadora.
Som una escola amb valors de qualitat, inclusiva i amb perspectiva de gènere.
Som una escola històrica, fundada fa més de 140 anys.
Som una escola amb uns docents compromesos que creuen en el que fan.
Som una escola que potencia l’autoestima i l’autonomia personal de l’alumnat i, a la vegada, acompanya fermament l’alumnat des de cada curs.
Som una escola singular, amb 5 àrees d’ensenyament (llengua i humanitats, art i creació, moda, cuina, tecnologies), en la qual s’ofereixen 224 assignatures i té al voltant de 3.000 matrícules, després del que va significar la pandèmia.
Som una escola que ofereix amb èxit ensenyaments presencials, semipresencials i en línia.
Som una escola que s’actualitza segons les necessitats del moment i on els seus docents dissenyen assignatures amb una base tècnica i pedagògica.
Som una escola organitzada en itineraris formatius i propostes temàtiques.
Som una escola que ofereix formació professional en tres de les seves especialitats, per a facilitar l’entrada al món laboral de l’alumnat.
Som una escola que treballa intensament per reduir l’esquerda digital a tots els nivells i facilita eines per a la inclusió social i laboral.
És un error prendre mesures que incideixen en la nostra tasca sense tenir en compte la coherència organitzativa i qualitativa dels nostres ensenyaments.
Perquè vetllem pel nostre alumnat i estimem l’escola respectant el llegat de més de 140 anys de la nostra fundadora Carmen Ruiz i Alà i el de la Francesca Bonnemaison, pedagoga i humanista, que va cedir aquest edifici per a l’ensenyament i formació de totes les dones.
1 comentari:
Espero que la claredat i fermesa d'aquest manifest serveixi tanmateix a la finalitat que persegueix. No serà fàcil. Ja fa molts anys que als manaires els preocupa tot allò que siguin iniciatives privades potents, actuals o pretèrites, que puguin escapolir-se del seu control i per tant, de la imposició, sovint subtil, del seu discurs ideològic. Una política paral·lela amb la que es practica en el control dels dits mitjans de comunicació social. Això sí, si es fa bondat, amb la graciosa concessió d'una minsa i clientelista subvenció econòmica.
Per cert, la primera fotografia, molt bonica.
Publica un comentari a l'entrada