SEGUINT LES ONES (MARTA ANGELAT)

 

M'he llegit d'una tirada aquest llibre, el primer de la Marta Angelat, on recorda els seus pares i evoca tot un mon mític, poc conegut, crec, per les generacions més joves. Marta Angelat és coneguda sobretot per la seva ingent tasca en el mon del doblatge. Angelat ha estat també una gran actriu de teatre. Per sort podem recuperar alguns treballs seus, inoblidables i emblemàtics, com ara 'Les tres germanes' o 'Maria Rosa'.

Vam poder veure per la tele del passat molt i bon teatre en castellà i també, quan va ser possible, en català. També recordo el seu pare i molts altres que es mencionen en aquest llibre, molt interessant i ben escrit, d'una extensió adient a la temàtica i que comença d'una forma impactant, amb la mort de l'actor. 

Admeto que tinc la meva pròpia mitologia actoral, lligada a actrius i actors que van compaginar en molts casos el doblatge i el teatre amb la ràdio. La mare de Marta Angelat, Florència Grau, va ser escriptora, guionista, i va treballar molt per al mitjà radiofònic. Al llibre sabem que la mare i el pare van morir en un temps relativament proper i que també va morir el seu estimat germà, Xavier, de forma dolorosa i prematura. 

Més enllà del tema familiar, de la relació complexa amb el pare en algun moment, i de la tragèdia que suposa una mort abans de la qual no has pogut parlar a fons de problemes dolorosos i incòmodes, el llibre repassa la biografia de l'autora, a partir dels seus inicis, al cinema i al doblatge i ens explica les característiques de la feina, dels espais on es realitzava i del que va representar. Ens explica una infantesa feliç, lluminosa, malgrat l'època.

El doblatge ha estat menystingut en determinats moments. Necessari, però, en una època semblava un endarreriment, una imposició política absurda. Avui tot és diferent, les versions originals conviuen amb les doblades i els bons dobladors son, crec, prou valorats. Marta Angelat, ho ha dit en algunes entrevistes, s'ha sentit en ocasions poc aprofitada pel que fa a la interpretació, gairebé no ha fet cinema, tot i que li hauria agradat fer-ne. Pensa que potser la dedicació al doblatge ha propiciat la manca d'altres oportunitats.

Jo crec que la cosa és molt més complexa, Angelat ha demostrat, al teatre i a la televisió, ser una actriu excel·lent, emblemàtica, diria jo. Una llàstima tot plegat, hem tingut un munt d'actrius, actors i directors de primera categoria que no han reeixit com mereixien o que potser no son avui recordats com caldria. 

És una sort que s'hagi estrenat en el mon literari amb aquest llibre amb rerefons autobiogràfic però que va molt més enllà. Espero que tingui continuïtat i que la seva llarga experiència pugui quedar reflectida en propers volums, ja siguin de ficció o sobre la seva feina i experiències.

Recordo, i crec que en alguna entrada en aquest blog ho vaig evocar en alguna ocasió, que una vegada en la qual anava amb la meva filla al desaparegut cinema Atlàntic de la Rambla, crec que feien 'Els aristogatos', a davant nostre, a la cua, hi havia Marta Angelat i Carles Velat amb un nen més o menys de l'edat de la meva. Veure aquests actors pel carrer em feia, aleshores, tanta il·lusió com si hagués vist actors i actrius de fama internacional. D'això, és clar, fa molts anys.

Aquests dies es promocionen molts llibres de cara a Sant Jordi, alguns de forma excessiva. Marta Angelat encara, per sort, ha tingut uns quants espais per a parlar del seu, que va presentar-li Rosa Renom a La Casa del Llibre, fa uns dies. És un llibre molt ben escrit, amb pinzellades poètiques i descripcions magistrals. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Angelat_i_Grau

https://www.rtve.es/play/videos/teatre-a-larxiu/lletres-catalanes-maria-rosa/1136848/

https://www.rtve.es/play/videos/cafe-didees/marta-angelat-llibre-seguint-les-ones-entrevista-gemma-nierga/16490995/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Angelat

https://archivorelatos.blogspot.com/2010/01/el-ultimo-turista-de-florencia-grau.html