MITES DEL CINEMA: GRACE KELLY, UNA BIOGRAFIA

 

He estat llegint, gràcies al servei 'ebiblio', aquesta biografia d'una de les actrius més emblemàtiques de la seva època que, com tothom sap, va deixar la feina força jove per convertir-se en princesa de Mònaco. Un casament que va desvetllar molta tafaneria i molta expectació en aquell moment.

Fa més de 40 anys de la mort de Grace Kelly. De tant en tant podem tornar a veure algunes de les seves pel·lícules més populars, com ara ‘Solo ante el peligro’ o ‘La ventana indiscreta’, les quals cito en castellà per una mena de costum antiga que no soc capaç de defugir del tot. M’agraden les biografies quan estan ben escrites i ben documentades, admeto que puguin contenir errors o mitges veritats però, en general, això que en diuen ‘la qualitat’ sura per damunt del contingut de molts llibres, més enllà del seu argumentari. L’autor d’aquesta és Donald Spoto, bon divulgador tot i que els ‘entesos’ no el considerin un gran escriptor.  El fet és que té un munt de biografies sobre actors i actrius emblemàtics, la gran majoria de l’època daurada del cinema.

Grace Kelly va néixer en una família catòlica, de Filadèlfia, l’any 1929. De fet va dedicar pocs anys al cinema, de 1951 a 1956. Tot i que s’ha especulat sobre el tema no sabem si és cert que tenia la intenció de tornar-hi a treballar, quan aquell accident de cotxe va acabar amb la seva vida. No va ser tan sols una cara bonica i fotogènica, va ser una persona intel·ligent, adaptable, una actriu capaç de fer coses diferents, amb menys oportunitats de lluïment de les que mereixia. Spoto no se centra tan sols en l’actriu, dedica llargs espais a detalls diversos sobre el mon del cinema, s’allarga força amb Hitchcock, a qui també va biografiar i que va filmar tres pel·lícules amb l’actriu, qui va treballar amb altres directors, com ara Zinnemann o John Ford, en aquell Mogambo que ens va arribar al principi amb un doblatge absurd passat per la censura de l’època.

Va guanyar un óscar l’any 1954, per ‘La angustia de vivir’ que no crec que sigui un dels films més coneguts d’ella. Als vint-i-set anys va deixar el cinema per casar-se amb Rainiero de Mónaco, amb qui va tenir tres fills. Sobre la intenció i el rerefons d’aquell casament que va ser tan lluït s’han dit moltes brames. L’any 1982 va morir en un accident, a la mateixa carretera que surt a ‘Atrapa a un ladrón’, un accident que va provocar rumors diversos, ja que anava amb una de les seves fills i es va dir que era la noia qui conduïa. Spoto, avui també desaparegut, va xerrar força amb ella tot i que es va comprometre a no publicar res fins anys després de la seva mort, que, de forma imprevisible, va arribar massa aviat. Spoto va comptar amb records d’actors que havien treballat amb ella.

Donald Spoto (1941-1923) va ser entrevistat a ‘La Vanguàrdia’ l’any 2011, amb motiu de la publicació d’aquesta biografia. A més de biògraf va ser teòleg i va escriure llibres sobre espiritualitat. Va biografiar, entre d’altres, a Hitccock, Laurence Olivier, Tenessse Williams, Alan Bates i molts altres. Va escriure relats biogràfics sobre la casa de Windsor i biografies sobre personatges religiosos com Joana d’Arc.

Grace Kelly, ja convertida em princesa de Mònaco va aconseguir revitalitzar el país, amb turistes i diners, i amb el seu paper de presidenta de la Creu Roja. Sobre la seva vida personal s’han dit moltes coses no comprovades. També els fills han estat objecte de comentaris diversos i no han tingut vides tan aparentment estables com la seva. Amb aquesta biografia els afeccionats al cinema i a les tafaneries que, de forma inevitable, l’envolten, podrà conèixer molts aspectes de l’actriu, de les pel·lícules on va intervenir i de la part de la seva vida més o menys ‘aristocràtica’. Contemporània d’Audrey Hepburn, cadascuna a la seva manera va deixar el mon suposadament excitant del cinema per emprendre una vida diferent. Amb aquest llibre podem conèixer també, una mica més a fons, aspectes diversos d’aquella època daurada del cinema, tan diferent de l’actual, convertida, en part, en llegenda, tan propera i tan llunyana a la vegada.