Avui, Dijous Sant, també dit Dia de l'Amor Fratern. L'amor fratern estaria molt bé si fos una realitat universal. Avui, de fet, voldria recordar un holocaust terrible, el que es va esdevenir a Cambodja, capitanejat per Pol Pot i la seva gent, però no he estat capaç d'encapçalar la meva entrada amb les horribles imatges que es poden trobar a la xarxa. Oblidem de pressa, encara més allò que s'ha esdevingut una mica lluny de nosaltres o que no té relació amb els discursos vigents. Ja he parlat en manta ocasions de les guerres oblidades o mig oblidades, al menys fa uns dies, en alguns mitjans, van recordar el tema de Sudan.
El pitjor és que recordo, potser perquè el dia 18 d'aquell mateix any, va néixer la meva filla, com al pati de l'escola companys d'ideologia esquerrana estaven il·lusionats el matí del 17, amb el triomf de Pol Pot. Determinada esquerra vol que tothom demani perdó però ella no ho sol fer gaire. Ben aviat aquell triomf va esdevenir un horror constant, un holocaust que avui te el seu museu, per cert.
Fa alguns anys vaig veure una pel·lícula d'una dona del país sobre el tema, sobre els intents de reconciliació que s'han fet. Crec que paga la pena lincar l'article que vaig escriure fa uns anys, quan la vaig veure a la Filmoteca. Hi ha més cinema sobre el tema i també llibres i literatura. Avui tan sols he llegit en un diari un article recordant aquells horrors, per cert.
https://www.llegir.cat/2019/06/angkar-neary-adeline-hay/
https://www.lavanguardia.com/internacional/20250417/10593053/jemeres-rojos-50-anos-terror.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Khmers_rojos
https://ca.wikipedia.org/wiki/Genocidi_de_Cambodja
No m'estendré gaire, a la xarxa hi ha informació de sobres. Molts fets horribles han generat entusiasmes, en alguns casos els relats posteriors n'han maquillat ideològicament les salvatjades i aleshores tot sembla tenir un sentit, però no en te cap.
Fa anys era habitual, al menjador de les cases, tenir penjada i emmarcada alguna estampa del Sant Sopar. Malgrat l'harmonia que solen respirar aquests sopars, son inquietants. Veiem a Judas apretant la bossa amb diners i sabem que, al cap de poca estona, després del sopar vindrà la barbàrie i morirà un innocent, torturat de mala manera. Soc atea, crec, però de la cultura catòlica amb la qual vaig créixer em vull quedar amb els aspectes positius, que també n'hi ha.
Tan de bo això de l'Amor Fratern sigui, en el futur, una realitat per a tota la Humanitat, tot i que cada dia em sembla més difícil tot plegat. La memòria històrica també sembla que s'adapta al que convé i toca en cada moment.
7 comentaris:
Com diria un tertulià de l'amor fratern, no hi és ni se l'espera. A Cambodja, a Gaza, al Congo i a tants llocs, a masses llocs.
El que trobo pitjor és la diferència de criteri a l'hora de valora segons què
A la vanguardia d'avui en parlen:
https://www.lavanguardia.com/internacional/20250417/10593053/jemeres-rojos-50-anos-terror.html
Em sembla que he posat l'enllaç al text
Tan sols en parlen aquí, a un diari andalús i poca cosa més, una vergonya
em sembla que a alguna tele en castella ho han 'mencionat'
Crec que hi ha mala consciència ja que l'esquerra va aplaudir molt Pol Pot al principi, sempre fa el mateix i no sol rectificar gaire
Publica un comentari a l'entrada