PODERS A L'OMBRA I MISTERIS QUE NO ACLARIREM MAI

 

És possible que si la mort del senyor Prenafeta no hagués coincidit amb la del Sant Pare avui haguéssim llegit, escoltat o vist, moltes més informacions i valoracions sobre aquest senyor. Jo n’havia escoltat moltes brames, de fet quan es vol defensar Jordi Pujol, en alguns casos, es comenta que ‘la dolenta era la seva dona’ i l’instigador i culpable dels pecats dels fills, del gran sobretot, 'era Prenafeta'. Hi ha coses que ja et sonen a brama però d’altres que probablement siguin certes o mitges veritats ocultes.

Expliquen que, acabat de nomenar per Jordi Pujol secretari general de la Presidència, va dir al flamant president que de moment la Generalitat eren ells dos. Tot estava per fer, cert. Prenafeta va ser l’home a l’ombra, eficaç i ben relacionat, misteriós en molts aspectes. He sentit avui algunes coses que sobren, quan s’entra en el tema polític, com ara que llegia Maquiavel i Leopardi, que li agradava l’òpera i la música clàssica, i també les senyores italianes... Encara jove, amb poc més de cinquanta anys, Prenafeta, prudent, va decidir deixar la política.

Militant dels pioners de CDC, es va dedicar a potenciar la projecció exterior del partit. Avui, en un programa de TV3, sembla que hi havia una certa por de deixar-lo malament, cosa que darrerament passa sovint amb Jordi Pujol, i un parell de periodistes que tinc per seriosos han vingut a dir que aquests personatges, ombrívols i amb poder, son 'gairebé necessaris'. Potser també va ser necessari Alfons Quintà? L’eficàcia política sembla que no és compatible amb la honradesa absoluta ni amb la bondat innocent, qui sap. En tot cas, és trist que sigui així.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Prenafeta_i_Garrusta

Prenafeta va ser a molts llocs, va ser important per al tema de les loteries, entre molts altres. Aquest tema va provocar  el bandejament d'una persona per qui jo tenia una gran admiració, ja traspassada, militant de CDC, a qui van fer força la punyeta en refusar la provocació governamental de ludopaties. Aquests aspectes, per cert, no surten a Viquipèdia, tot i que ella ho va explicar en un llarg article a 'El Temps' que es va publicar després de la seva mort. No vull dir que això fos culpa del senyor Prenafeta, tot el govern estava molt content amb el rasca-rasca, amb poques excepcions.

Sembla que, de forma més o menys irònica, Prenafeta va comentar en algun moment que el president era qui cuinava i ell qui tastava els plats, els condimentava i vigilava que el servei funcionés bé. El que sembla prou comprovat és que li interessava més el rerefons del poder que no pas la primera fila, on l’exposició pública té molts més riscos. Per algunes persones va ser com l’oli, untava els dits dels fidels col·laboradors més o menys anònims, segons expliquen.

Molta gent de l’oposició li va retreure la barreja del càrrec públic amb els negocis privats, és clar que aquest pecat és força general, per desgràcia, i, és clar, l’èxit econòmic també genera envegetes. Retirat de la política es va dedicar a negocis privats, va intentar editar un diari convergent, en castellà, que va durar poc, i es va mostrar crític amb el procés, més que res, penso, perquè va ser un intent força ‘naif’ i poc acurat, amb uns objectius més eteris i ben intencionats que realistes.

Va tenir problemes amb la justícia, allò de l’operació Pretòria, i va ser arrestat amb Macià Alavedra i Bertomeu Muñoz, aquest darrer del PSC. Va entrar a la presó però en va sortir aviat, tot i que amb càrrecs. Anys després va tenir una altra condemna i una multa per tràfic d’influències i blanqueig de capitals, un tema de comissions il·legals a canvi de favors immobiliaris. Va declarar que no sabia res d’una suposada comissió cobrada pel fill gran del president Pujol tot i que en declarar fa un temps que posava la mà al foc per Pujol va dir no el posaria pas pel fill gran. Com a d’altres, no li va semblar oportuna la confessió de Pujol, allò de l’avi Florenci, que va fer que fins i tot tiressin a terra una estàtua prematura que li havien fet a Premià, i que, per cert, era molt lletja.

Sembla que en aquests darrers anys Prenafeta havia fet d’intermediari entre empreses espanyoles i països àrabs per tal de construir infraestructures. Als països àrabs rics hi suca pa molta gent, futbolistes mítics inclosos. Té dos llibres publicats, un amb el periodista Vicent Sanchís, ‘L’ombra del poder’, sobre el seu temps al govern. El segon, ‘El malson, quan la realitat supera la ficció’, sobre la seva detenció. He llegit fins i tot, a la Viquipèdia, que de jovenet va passar per l'Institut del Teatre, suposo que durant poc temps. Al capdavall tot és teatre, a la política, el que passa que és teatre de risc. Per cert, poden ser interessants per a aquest Sant Jordi, tan atapeït de llibres de gent a la nòmina de teles, diaris i ràdios. No sé si encara es troben amb facilitat.

En tot cas, no surt a la pel·lícula recent sobre Jordi Pujol, no en sé els motius. Aquí sempre ens deixen a mitges en un gran nombre d’informacions que mai arriben fins on haurien d’arribar. Molta gent t’explica coses que probablement siguin certes però que no pots demostrar i que ningú té interès en demostrar, quan van mal dades reben els dels dits untats, que acostumen a estar pel mig dels afers complexos. Sovint també sento a dir que, per exemple, en comparació amb les coses que ha fet gent com el Rajoy i tants altres tot això dels polítics catalans és fullaraca. Una mala defensa però eficaç, així s'aconsegueix que continuem creient que ‘som diferents’. Diferents vol dir, ai, millors. Sí, però potser no tant.