DIA DEL LLIBRE, EXITASSO, NÚMEROS CANTEN

 

Ja hem superat un altre Sant Jordi, diuen que amb un rècord de vendes de llibres i de roses, i amb gentades al carrer, no tan sols als de Barcelona, sinó, en general. He escrit més d'una vegada de les meves reticències sobre com ha anat el tema de la festa i, en general, sobre com funciona el mercat editorial actualment. Els llibres més venuts ja es veu venir quins seran i sembla que algunes crítiques serioses sobre la promoció excessiva de la qual gaudeix gent que ja te relació amb els mitjans que els promocionen, no inquietin gaire.

Tot plegat no és d'ara però ha anat a més. No tots els llibres que es venen molt es llegeixen gaire, hi ha de tot. A les llibreries de segona mà i fins i tot als contàiners de paper he vist llibres que tenen alguns anys i que van ser èxits de venda en el seu moment. Tot va molt ràpid, tot ha de ser nou i jove,  'innovador'. Una editorial que, afortunadament, m'ha publicat alguns llibres en els darrers anys, té poques possibilitats de què aquests llibres i els seus autors tinguin una promoció nombrosa. Per sort no tot ha de funcionar amb grans números,  és clar.

La crítica literària seriosa gairebé no existeix. No sé com aniria si algú gosés deixar verd algun d'aquests llibres d'èxit, es va molt amb compte amb tot això, no fos cas que el criticador hagués de publicar un llibre en una altra ocasió. Tot plegat no es ni bo ni dolent, és així. Jo ja fa anys que volto poc, aquest any encara menys, a causa de la meva situació. A la plaça del Molino hi havia fira de barri, CERHISEC va publicar el darrer llibre de ressenyes, un exemplar molt digne i ben editat que representa un esforç immens per als qui en tenen cura. En d'altres parades hi havia, és clar, 'els llibres de moda', i també alguns d'editorials poc o gens conegudes. I molta oferta de llibre de segona mà. I moltes roses, tan globalitzades com la gent, actualment. 

Ja he dit moltes vegades que, a casa nostra, a més  a més del seny i la rauxa, ens amara de forma excessiva el cofoïsme, repetim que fem una festa 'única al mon', la festa de la cultura, en una societat que no llegeix o que llegeix molt poc, tot i que proliferin clubs de lectura i rutes culturals relacionades amb gent 'emblemàtica', en general. Gairebé no s'ha parlat dels mals resultats de la nostra escola, en comparació, no ja amb Finlàndia, sinó amb La Rioja i d'altres indrets hispànics. He vist molts llibres infantils amb dibuixos molt bonics però amb uns redactats horribles o unes traduccions força deficients, per exemple. 

Mentrestant, també sense matisos, acomiadem un Sant Pare magnificat. Em sorprèn comprovar com, en explicar l'origen del 'Dia del Llibre', es passa de puntetes sobre la seva relació amb Cervantes. Massa dracs, massa sants mediàtics, massa princeses i massa de tot. Totes les masses piquem que diuen. El cofoïsme té el perill d'aigualir o ignorar qualsevol autocrítica constructiva.