Avui, aniversari d'Olga Xirinacs. Feliciteu-la, pengeu textos seus, poemes, és la gran dama de la literatura catalana i em sembla que no ha assolit tot el reconeixement que mereix. Però així és el mon, tot va a cop de novetat i descobriment mentre que anem aprimant, de forma inconscient i per ignorancia, la llista dels nostres clàssics, encara que siguin vius.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Olga_Xirinacs_i_D%C3%ADaz
Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.
XIRINACS, Olga La pluja sobre els palaus, dins Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)
6 comentaris:
No serà que tu no t'hi hagis escarrassat i cridat per que sigui més reconeguda, però es veu que n'hi ha a les altes esferes que sordegen.
Felicitats Olga!
No soc coneguda ni famosa, què hi farem.
Aquest poema és el meu preferit d'ella!!
A mi n'hi ha molts que m''agraden pero tots els d'aquest llibre, en concret, m'agraden moltíssim
Dons moltes FELICITATS!!! Moltes!!!
Me ha gustado sobre manera el poema.
Es una gran poeta, a més de narradora, la poesia hauria de ser més coneguda
Publica un comentari a l'entrada