Avui, en un escrit breu, d'aquests que recullen fets i personatges de l'Hemeroteca, el diari 'La Vanguardia' recordava la figura de Concha Espina, escriptora massa oblidada, no pas per tothom, es clar, però crec que sí per molta gent, sobretot a casa nostra.
Admeto la meva culpa personal, jo la vaig considerar, per influència de crítiques d'aquestes tirant a 'progres' que m'empassava de joveneta, amb tota la bona fe, una escriptora 'de dretes'. Avui tot això de les dretes i les esquerres em sembla molt relatiu però sovint ens deixen endur pel pes de la ideologia. El gran Josep Maria de Sagarra, pel meu gust un dels millors, per no dir el millor, escriptor català modern, va patir menyspreus dels qui remenaven les cireres en els seixanta i setanta. Crec que l'enveja pel seu èxit popular també pesava.
Quan jo anava a escola, fa molts anys, una mestra ens havia llegit algun text de Concha Espina, de fet va morir el 1955 i va ser lloada pels poders 'culturals' vigents a l'estat espanyol. No pas per tots, ep, això de ser dona pesava i l'enveja és molt punyetera. A mi, aquells fragments, llegits de forma magistral per una mestra jove, em van semblar meravellosos.
No sabia, fins fa poc, que en els anys vint del segle passat havia estat candidata al Nobel, en un dels casos va quedar a molt poca distància de Grazia Deledda. No soc experta en cap de les dues però, en la perspectiva que donen el temps i l'experiència, Espina em sembla literàriament molt superior. Grazia Deledda, però, compta amb un reconeixement important al seu país.
Concha Espina va néixer a Santander l'any 1869 i va morir a Madrid el 1955. Alguns dels seus llibres més emblemàtics, uns quants es van portar al cinema, tot i que crec que les pelis no deuen ser fàcils de trobar, son La esfinge maragata, La niña de Luzmela o Altar Mayor. Tamé va escriure poesia, teatre i narració breu.
Es va casar amb Ramón de la Serna i Cueto, amb qui va tenir quatre fills, entre els quals Víctor de la Serna. Van viure a Xile on va col·laborar en diferents publicacions. La família va tornar a Espanya, en una situació econòmica difícil. El seu èxit literari va desvetllar la gelosia del marit i el matrimoni es va trencar. El marit va viure a Mèxic i ella es va instal·lar a Madrid, cap el 1909.
Te llibres on denuncia la situació de la dona o dels obrers i també va denunciar i condemnar la violència del bàndol republicà, pel que fa al tema religiós, un aspecte que sembla que avui no es pot ni tocar de lluny i que va contribuir a l'augment d'una mena de franquisme resignat, que no justificat. En el seu cas es cert que va mostrar-se d'acord amb el franquisme i la falange, en la darrera etapa de la seva vida.
El que passa és que les coses acostumen a tenir matisos i cal situar-ho tot en el context i prioritzar, en el seu cas i en d'altres, el tema literari. Va col·laborar en molts diaris durant la seva vida, com ara la mateixa Vanguardia. Va quedar cega l'any 1940 pero va continuar escrivint. Va morir l'any 1955, als vuitanta-sis anys.
Avui és fàcil trobar oblits diversos, pel que fa a temes ideològics, quan es parla i escriu sobre personatges rellevants, això es pot detectar a la viquipèdia que, sovint, difereix en les diferents versions. En tot cas hi ha aspectes que es tracten de passada i es miren de justificar, sense entrar a fons en les causes i les circumstàncies. Poques biografies aguanten una anàlisi seriosa i aprofundida.
Ha rebut diferents homenatges, sobretot per la seva terra, Santander, però també a Madrid, a València, hi ha centres educatius que porten el seu nom i compta amb diferents monuments. No m'allargo sobre la seva interessant biografia, hi ha molt de material per la xarxa, poc de Catalunya, per cert. Una gran autora, a reivindicar i recuperar sense complexos ni prejudicis.
https://es.wikipedia.org/wiki/Concha_Espina
https://www.muyinteresante.com/historia/concha-espina-la-gran-olvidada-de-las-letras-espanolas-que-estuvo-a-punto-de-ganar-el-nobel.html
https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20200520/54104785499/concha-espina-novelista-olvidada.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada