17.5.25

MONTSERRAT SALVADOR I ALGUNS RECORDS PERSONALS

 



Ha mort, fa pocs dies, l'actriu Montserrat Salvador. Considerant el tracte que es dona a la gent del país encara es pot dir que, al menys, uns quants mitjans n'ha escrit alguna ressenya. En general el primer que es destaca és el seu paper a Nissaga de Poder, un d'aquests serials nostrats d'èxit, que ja te uns quants anys. No fa gaire, en algun lloc de la xarxa, algú es preguntava per l'actriu, precisament. Feia temps que no se la veia, cosa que tampoc es estrany en edats tan avançades.

Montserrat Salvador (Montserrat de Salvador i Deop) va néixer a Tarragona l'any 1927. Era filla d'exiliats, de pare periodista, i va desenvolupar la seva tasca actoral a França i l'Argentina, dirigida en alguna ocasió per la mateixa Margarida Xirgu. De jove, de molt bon veure, havia sortit en alguna pel·lícula hispànica, com ara 'Distrito V', on feia de 'mujer fatal' i tenia poc paper.

Va ser parella durant molts anys del prestigiós director Esteve Polls, i li vaig sentir explicar com, en ser Polls casat i separat, van haver de marxar, ja que la societat rància d'aquells anys foscos no tolerava massa les situacions 'irregulars'. Durant la transició van tornar, va sortir a diferents programes i va intervenir en pel·lícules emblemàtiques com ara 'La muerte de Mikel' i en algunes sèries.

Com que en ocasions sembla que si no surts a la tele no existeixes, la seva popularitat va anar en augment quan va interpretar papers importants a 'Hospital Central' i, sobretot, en culebrots nostrats com 'Nissaga de poder'. Va guanyar diferents premis i se li va concedir la Creu de Sant Jordi l'any 2003. 

Ja he explicat en alguna ocasió la queixa d'Ovidi Montllor, amb motiu de la filmació d'una pel·lícula, crec que al País Valencià, on sortia l'actriu Sidney Rome. La gent de TV3 va anar a entrevistar la Rome, que aleshores era una mena de sex símbol, i ni a Monllor ni a Montserrat Salvador, que també sortia a la pel·lícula els van donar ni el bon dia. Montllor va haver de dedicar-se al cinema quan van anar  de baixa els recitals de cançó catalana. 

Precisament avui, al Cultural de La Vanguardia, evoquen 'Furtivos', un film dur i emblemàtic que durant un temps va rebre per tot arreu ja que, a banda de la censura moral, es va dir que s'hi havia matat un gos. 

A Montllor se'l va reconèixer quan va emmalaltir i Salvador es va fer popular, sobretot, gràcies als culebrots. Sembla que 'Furtivos' es recuperarà per als afeccionats al cinema, ni que sigui en circuïts minoritaris. Borau és un gran director que cal reivindicar. Som un país, Catalunya, però també l'estat espanyol, en general, poc agraït, desmemoriat i injust. Montserrat Carulla, una altra gran dama de l'escena, també popular entre les noves generacions gràcies als novel·lons televisius, va estar en actiu sovint, de molt gran, però quan va morir resulta que també va morir Maradona i va ser vergonyós el poc record institucional i mediàtic que se li va dedicar en comparació amb el tracte donat al futbolista. Què hi farem.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

No sabia la part anterior a Nissaga de Poder de Montserrat Salvador. Quant a l'Ovidi, ja n'hem parlat moltes vegades. Som un país desagraït amb els seus artistes.

Júlia ha dit...

Havia fet moltes coses i era molt bona actriu però ja dic, si no surts a la tele, avui, no 'existeixes'