Ja fa uns quants dies, aquest estiu, que 'La Vanguàrdia' publica unes entrevistes fictícies, amb retrats ficticis, fetes pel periodista Xavi Ayén, a personatges ja desapareguts. Pensava escriure sobre el tema, no m'agrada gens això de fer opinar algú que ja no pot opinar però m'ho vaig deixar córrer, de moment.
La germana de Montserrat Roig ha llegit la dedicada a l'escriptora i ha enviat una carta al diari protestant, amb raó, cosa que ha encès els ànims de la gent que, fins ara, no havien dit res sobre aquest espai. Suposo que el desconeixien, tot i que La Vanguardia és un diari popular, que molta gent critica i acaba llegin o fullejant.
Tampoc m'agrada una cosa que se sol fer amb certa facilitat, opinar sobre què pensaria algú que ja no hi és sobre un tema en concret. Son coses que no es poden saber ni imaginar, és clar. Però fins ara no recordo grans protestes a l'entorn d'aquesta mena d'especulacions. Les entrevistes inclouen una mena de retrats, horribles pel meu gust, fets amb intel·ligència artificial.
Per altra banda Xavi Ayén és un gran periodista, malgrat que no agradi aquesta secció, i és que per la xarxa les desqualificacions de molta gent son, en alguns casos, passades de voltes, afecten el periodista, el diari i fins i tot la societat actual. Les entrevistes ja se sap que no son veritat, no s'enganya ningú, i, en tot cas, és pot debatre sobre el fet d'especular d'aquesta manera sobre opinions pòstumes imaginàries.
El que em sobta és com s'escalfa la gent que, fins ara, no sembla que s'escandalitzés de la resta d'entrevistes. I ja dic, soc la primera en rebutjar que es faci opinar, al diari, a la ràdio o a la tele, algú del passat, que avui, si visqués, aneu a saber què pensaria i com hauria evolucionat.
13 comentaris:
Vaig llegir i publicar el de Roberto Bolaño, tot i que la foto de la IA no li feia justícia. No n'he llegit cap més, vaig veure ahir la de Montserrat Roig, però ja no la vaig voler llegir. La foto era prou desafortunada i entenc la queixa de sa germana.
Salut.
El que em sorprèn és que no hagi protestat ningú fins que no ha sortit això de la Roig quan, en general, el problema és 'fer parlar' els morts segons decideixi el periodista,
Més enllà del suposadament 'entrevistat', no entenc que publiquessis tampoc la del Bolaños, la veritat
Tot això d'especular, tot i que no s'enganya a ningú, sobre 'què hauria dit, què hauria pensat' és absurd i inútil i enganyós
Jo entenc la queixa sobre la Roig, el que em sororpen és que ningú no s'hagués queixat, de coses així se n'han fet en d'altres mitjans
Van començar fa anys amb allò de "Si Shakespeare visqués ara, escriuria serials per a la televisió." En Quim Monzó ja se'n burlava.
Sembla que et molesta que la gent no hagi reaccionat fins ara. A mi em va indignar des del primer dia que ho vaig veure, però es diria que les opinions només existeixen si les expresses públicament.
De fet entraríem en un tema complicat, hi ha biografies, novel·la històrica... molta literatura on s'especula i fins i tot inventa sobre personatges diversos. El que em sobta és el 'cacau' que s'esta muntant en aquest cas concret, el millor seria fer humor o ironia com va fer Monzó i no escandalitzar-se tant tot plegat perquè algú proper ha evidenciat els despropòsits.
No em molesta que la gent no hagi reaccionat fins ara, coses pitjors he vist, no em va agradar l'espai des del primer dia i no l'he seguit. Em sorprenen les reaccions que he llegit pero tampoc és estrany, 'el que no es veu, no es ven' que deia una botiguera del barri
Vaig publicar la de Bolaño perquè jo el 2013, m'havia inventat una entrevista similar encara que dins d'un altre àmbit.
https://blocfpr.blogspot.com/2013/09/2666-una-visita-inesperada.html
Sólo leí la de Bolaño. No hace falta leer ninguna más.
Es un buen periodista, ya se lo dije, además firmé la carta con mi nombre M.C. pero no es de recibo poner en boca de nadie lo que esa persona hubiera dicho, eso puede ofender, de hecho ya lo ha hecho, a la familia.
La Vanguardia no recibe nada en anónimo, sabe el IP de cada uno, sabe quién escribe, y solo escribe quién es suscriptor, pues allí también va el correo.
Ya le comenté que era buen periodista, pero que no iba a seguirle en este camino.
No és l'únic, el tema és complicat
Penso que hi pelis i sèries on es fa parlar gent que ja no hi és. En aquest cas, si no s'hagués tractat d'una escritora 'nostrada' i la protesta no hagues tingut tanta difusió, la cosa hauria passat sense fer soroll, em sembla.
Publica un comentari a l'entrada