NARCÍS OLLER, SITUAT EN EL SEU TEMPS

Avui fa anys, molts, del naixement de Narcís Oller, el 1846, a Valls. Va morir l'any 1930 i va tenir la sort, doncs, de no haver de patir les violències de la guerra. Hi ha molta informació sobre l'escriptor a la xarxa, per a qui li interessi entrar a fons en la seva vida i circumstàncies. Tot i que l'excés d'informació pot ser un llast, ep. Va ser, diuen, realista i naturalista i al capdavall se'l considera 'modernista'. Va ser advocat i avui és un dels escriptors més reconeguts del segle XIX. Va ser funcionari i procurador dels tribunals, professió de la qual va viure força bé.

La seva vida va ser plàcida i sense trasbalsos. Va ser un home moderat, catalanista conservador, burgès... Va començar a escriure en castellà i es va acabar passant al català, cal pensar que al país, aleshores, es vivia força en català, de forma força transversal. El seu ús del català crec que venia motivat més aviat per raons literàries que no pas idelògiques i cal situar-lo en el seu temps i el seu context.

Va llegir Zola, amb qui es va escriure, i va tenir amistat amb autors castellans com Valera o Galdós. Li insistien perquè escrivís en castellà, cosa que també cal situar en el context. En aquells anys hi havia polèmica sobre el tema, evidentment. Un dels seus primers llibres 'La papallona', que ara ens pot semblar fulletonesc, va tenir un gran èxit i es va traduir a diferents idiomes. Més endavant va publicar 'L'escanyapobres', ja més complexa i elaborada.

'La febre d'or' és la seva producció més extensa i coneguda. És interessant pel reflex que fa d'una època important, amb gran afició a l'especulació i a l'enriquiment. És un llibre una mica irregular però molt interessant que fins i tot es van fer en cinema, fa algunes dècades. Va trigar en tornar a publicar i amb 'Pilar Prim' entoma un tema burgès en un intent de modernització que potser no acaba de reeixir. 

Oller no se sentia prou valorat, en comparació amb autors castellans o estrangers, ja no va tornar a conrear la narrativa extensa. Un fill seu també va ser escriptor i té un llibre interessant sobre l'epoca dels atemptats 'Quan mataven pels carrers'. Sobre Oller es fan rutes literàries a Barcelona, a Valls...

Hi ha qui creu que el seu valor literari és equiparable a Galdós, a Zola. Jo no ho veig així. S'ha de conèixer, s'ha de llegir a fons, s'ha de comentar i és un dels nostres clàssics però aquest és un altre tema, que, en tot cas, pot ser motiu de debat. Ens descriu una època a la seva manera, no podia entrar a fons en temes com els de Zola, el país no ho permetia, què hi farem. Fins i tot Pardo Bazán no pot arribar a ser 'naturalista' com cal. En tot cas avui és una ocasió per recordar-lo i llegir-lo, ni que sigui de forma parcial. Les rutes i comentaris estan molt bé però son complements o introduccions i l'important, al capdavall, és la literatura 'de sempre', llegida per gust, ep, no pas per imperatiu cultural o obligació acadèmica.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Oller_i_Moragas