El tema del cartell de la Mercè, que jo, personalment i subjectiva, trobo horrible, més enllà de la irreverència, és una mostra més de la manca de debat seriós sobre tradicions, costums i creences. He llegit unes 'parrafades' en les quals surt fins i tot el Paral·lel, el Paral·lel inventat, no pas el real. Però, al capdavall, el 'relat' acaba per ser 'la veritat'. En un escrit que he llegit barregen les opinions del bisbe Omella sobre el cartell amb la seva suposada defensa del retorn dels muralls de la discòrdia.
Hi ha un tema, entre molts altres, que no hem estat capaços d'entomar amb un cert rigor: la nostra tradició catòlica. Per assumir la tradició no cal ser catòlic ni creient, també assumeixo la meva tradició catalana, espanyola, sense que em faci falta 'ser de res'. Al capdavall un cau on cau i, com Hanna Arendt, estimo la gent i no les 'nacions' ni les 'cultures'.
Avui crec que el tema religiós, que ha anat molt de baixa, ja no interessa gaire, més enllà de determinats sectors, d'un signe o d'un altre. Però ens agradi o no, i malgrat els esforços dels dogmàtics progres per canviar Nadal pel solstici i coses així, les festes i el pas de l'any tenen a veure, en molts casos, amb temes catòlics. En tot plegat també hi tenen pes les modes i tendències.
Per altra banda, em va sorprendre l'interès per la mort del Papa i l'elecció del nou, del qual, però, ja gairebé ni es parla. La tele ens va estar piconant amb el tema durant una colla de dies. Tot és contradictori, com la condició humana, al capdavall. La festa de la Mercè no era massa popular, deien allò de què plovia ja que Santa Eulàlia plorava perquè l'havien bandejat. Ara se celebra tot, però això de Santa Eulàlia ja és la festa de les Laies i poca cosa te a veure amb la santa original i el seu martiri gore, la veritat.
En moltes ocasions, no tan sols per la Mercè, també per Nadal i en d'altres celebracions, sembla que es vol escandalitzar o cridar l'atenció, per part de l'ajuntament de torn: cartells amb estranys missatges, gresques fora de lloc, pregons en castellà... el que passa és que al capdavall tot s'ha relativitzat. Les festes majors ja no son el que eren ni tenen massa sentit però sembla que aguanten i proliferen.
La missa era un acte oficial, fa anys, i recordo que sempre hi havia grups arrauxats que anaven a escridassar els polítics, generalment els polítics convergents, quan arribaven a l'església de la Mercè. La Mercè és una església cuidada, amb capelles dedicades a curiositats religioses diverses. Tot podria conviure en pau i harmonia però aleshores sembla que ens avorriríem excessivament. I el cas es divertir-se, fer soroll, piromusicals i la resta. I, sobretot, continuar anant amunt i avall en aquests avions que contaminen a dojo. Sembla mentida, considerant com va el tema, que una cosa com la Sagrada Família hagi assolit un èxit turístic tan impressionat quan, en èpoques antigues, es deia, seriosament, que la cosa s'havia de deixar com estava i para de comptar.
Podien haver fet un bonic cartell reproduint algun fragment de les pintures recuperades d'Helios Gómez. Tapades, per cert, per una absurda decisió d'una dama nostrada a la qual no es van demanar massa responsabilitats. Tot és surrealista, vaja.
4 comentaris:
Com diria l'Avi Pujol: Són una colla de ximples.
Veus, la possibilitat de posar-hi alguna pintura d'Hèlios Gómez estaria ve, seria una manera de reparar el greuge perpetrar a la Modelo per la dama nostrada que no cal nomenar.ç
Salut.
Cada dia em sembla tothom més carallot, deu ser l'edat
Podien haver fet un bonic cartell ,,podien, cert.
Salut
Como católico practicante,en todo lo que puedo,no me molesta ni cartel,ni vídeos.Reconozco que es el estilo de ahora, la provocación, pues bueno.No me afecta en absoluto,otra cosa es que las imágenes concretas y conocidas,como son la Macarena,El Cachorro,la Virgen de la Merced,fueran utilizadas como tales para escenas de mal gusto,ahí tendría que entrar la denuncia inmediata.
Publica un comentari a l'entrada