REFLEXIONS SOBRE ELS FANTASMES DE LES VACANCES PASSADES

 

No m'ha fet mai el pes el mes d'agost. Les vacances semblen avui una cosa desitjable i necessària, però tot és relatiu. El desig de vacances prové, en part, de que sovint no s'està prou a gust amb la feina obligatòria, aquella amb la qual ens guanyem les garrofes, vaja. Però he conegut gent per a la qual el treball era valorat i apreciat i el tema de les vacances tenia poc valor.

Una cosa suposadament associada a les vacances és el descans. Segurament hi ha qui 'descansa' però també qui el que vol és no descansar, fer viatges llargs i cars, esport, coses poc 'descansades' pero que avui semblen gairebé obligatòries.

No puc parlar des d'un present complicat, amb obligacions mèdiques pel mig, que no pug defugir, parlo des d'una reflexió que ja té anys. Jo era mestra, hi ha qui pensa que aquesta és una feina molt vocacional, quan jo era jove, era un dels pocs estudis assequibles i barats i encara gràcies. Jo, de fet, vaig estudiar el batxillerat i magisteri als vespres. Eren temps de necessitats i poques expectatives. He vist gent que semblava molt vocacional i era un desastre professional i persones que més que fer teoria pedagogica eren seriosos treballant i complint, eficaços, vaja. 

Hi ha qui fa volar molts coloms a l'entorn de feines com la meva. He de dir que he viscut cursos molt agradables, amb bons alumnes, un equip de treball interessant i famílies simpàtiques. Però també he viscut cursos complicats. En aquest cas estava desitjant que acabés el curs, la veritat. En canvi, quan havia passat un bon curs, em sabia greu acabar-lo i tenia ganes de tornar a treballar, l'estiu se'm feia molt llarg.

Quan jo era petita el meu pare tenia poques vacances, sortíem poc, a veure algun parent, no teníem un element que jo envejava a molta gent, la casa del poble, tenir un poble, generalment en festes a l'estiu, on anar a veure avis o oncles i on podies tenir la teva colleta. 

Això del recurs del poble encara dura, en molts casos, però crec que menys. Una vegada, fa molts anys, un nen em va preguntar de quin poble era jo, li vaig dir que d'un barri de Barcelona. I el teu marit? em va preguntar. Li vaig dir que de prop de Barcelona. Així, doncs, on vas de vacances? em va preguntar, sorprès.

Avui hi ha qui no pot fer vacances però, en general, la gran majoria de gent que conec en fa, poques o moltes. Quan la gent va començar a voltar i a viatjar, en el retorn t'amollaven llargs passis de fotografies o diapositives. Encara tinc la impressió de què molta gent va a retratar més que no pas a 'contemplar'. Puc estar equivocada. Hi ha de tot i tot ha canviat molt.

Les vacances, escola inclosa, haurien de poder-se fer esgraonades, les teles, ràdios i la resta no haurien de 'plegar' com fan ara. Passi el que passi, per gros que sigui, la majoria de gent de diaris i teles se'n va de vacances. Hi ha menys informació, menys metges, menys de tot. Molts viatges i visites son, de fet, consum cultural del nostre temps. Ja costa sorprendre algú amb fotografies dels nostres viatges. 

Els meus pares, quan van poder, van començar a fer algun viatge organitzat, els encantava, no tenien cotxe, anaven en autocar. Una vegada la meva mare, de retorn del viatge, es va trobar la mare d'una amiga, la mare, contenta, li va comentar: 'hem estat a Palència'. I la coneguda li va dir 'oh, nosaltres hem estat a Tailàndia!!!'

Tot ha canviat molt, el jovent avui pot fer 'erasmus', estades a l'estranger', sortir amb pocs diners i voltar ves a saber per on. Costa parlar de les generacions a les quals no pertanyem. Amb tot, em sorprèn que encara sigui l'agost el mes estrella de les fugides llargues, cap a llocs on, en molts casos, trobarem gent a dojo. Molta gent privilegiada te segona residència però també fa viatges i no tan sols a l'estiu. 

Admeto que he voltat, quan he pogut, de càmping, amb una caravana, amb la família... Sense excessos ni llarguíssimes distàncies, ep. En això tot son gustos i moments vitals, ho admeto.

Tantas idas y venidas; tantas vueltas y revueltas, quiero, amiga, que me diga: ¿son de alguna utilidad?... (Samaniego)