Ahir per la tarda TV3 va passar aquesta pel·lícula, una bona estona per aquells i aquelles que gaudeixin amb històries senzilles amb final feliç.
Es podia veure amb subtítols però el millor era gaudir-la en versió original, en valencià correctíssim, una delícia.
Amb direcció i crec que guió de Sergi Miralles i un repartiment adient a la història, rere una trama que als amants de les complicacions els pot sembla ingènua però que ens enfrontava amb fets i gent del present fàcilment identificables. Inspirada, sembla, en vivències reals.
He llegit que està triomfant al País Valencià, una història per a totes les edats que corre el perill de convertir-se en pedagogia escolar.
Les variants dialectals sembla que no troben encara el seu lloc, ni en català ni en castellà, una llàstima i, en aquest cas, un exemple. Un cant a la bona gent, als vincles més humans, sense caure en més tòpics dels necessaris. Sembla que la bondat va assolint el seu lloc, amb entrebancs, això sí.
12 comentaris:
Bon dia, Júlia. Quina alegria tornar-te a llegir!
Moltes gràcies, Allau
Celebro que estés de vuelta ¡
Deiem ahir...., celebro la teva tornada, el teu silenci des de l'agost ens tenia preocupats a uns quants.
Salut
M'he llegit l'argument i sona molt interessant. De la interculturalitat sempre en surten anècdotes enriquidores. Me l'apunto!
Júliaaaaa!!!
Qué alegría leerte otra vez y qué ganas de primavera!!!
Chiloé
Feliç de tornar-te a llegir al blog! Xiruquero-kumbaià
Felicitats! Espero que si ha sigut algun tema de salut, s'hagi resolt ben favorablement. Sempre em passa el mateix amb vostè.. (francament)... vull dir que us tinc gelos ( i, una novia que teni aque era de Hostafrancs em deia que: "Si em tens gelos, era que l'estimava.." i, Au! a anar-ne aprenent (era 4 anys més gran ella que jo,i jo tenia 20 anyets).
Però si us haig de ser franc, més encara, resulta que ni recordo com es diu la pel·lícula que enllaceu al final del post i suposo que la veuré(?)
Josep Salvans.
Feliç de tornar-te a llegir al blog! Xiruquero-kumbaià, diu un anonim.
Interessant, és el Xiruquero qui ha penjat l'escrit?, Júlia hauria contestat a tots. Crec que ens mereixem una explicació.
Estic amb Francesc Puigcarbó.
És evident que qui segueix l'estela de Júlia, les entrades, els comentaris, els llibres, el té un afecte singular, és el més lògic després de tants anys de seguir-la.
En el meu cas des que la vaig posar , cap al 2014, un 26 d'abril a Escriptores Recónditos, és a dir, farà uns catorze anys, que són els que la segueixo habitualment.
Com que fa uns mesos no se'n sabem res, si és possible, m'agradaria saber com està, atès que he vist una entrada publicada recentment.
Gràcies
Bon dia Júlia, veig amb molta alegria que ja comences a escriure i aixó em fa pensar que ja ets a casa. Molt benvinguda. Ja parlarem. Una abraçada.
HE Passat una MALA TEMORADA, un icturs, un braç trencat i una mena de càncer minoritari. Mig any hospitaitzada. Per sort infirinita el Xiruquero ha estat un gran suport i sembla que vaig millorantl La mobilitat encara és molt precària, moltes gràcies per l interès.
Publica un comentari a l'entrada