Ahir per la tarda TV3 va passar aquesta pel·lícula, una bona estona per aquells i aquelles que gaudeixin amb històries senzilles amb final feliç.
Es podia veure amb subtítols però el millor era gaudir-la en versió original, en valencià correctíssim, una delícia.
Amb direcció i crec que guió de Sergi Miralles i un repartiment adient a la història, rere una trama que als amants de les complicacions els pot sembla ingènua però que ens enfrontava amb fets i gent del present fàcilment identificables. Inspirada, sembla, en vivències reals.
He llegit que està triomfant al País Valencià, una història per a totes les edats que corre el perill de convertir-se en pedagogia escolar.
Les variants dialectals sembla que no troben encara el seu lloc, ni en català ni en castellà, una llàstima i, en aquest cas, un exemple. Un cant a la bona gent, als vincles més humans, sense caure en més tòpics dels necessaris. Sembla que la bondat va assolint el seu lloc, amb entrebancs, això sí.
