Quan yo anava a escola ens agradaven els actors tipus Tony Perkins. Quan et vas fent gran valores personalitats com la de Mastroianni. L'actor tenia tot just onze anys quan va començar a fer teatre a la seva parròquia. Tot just amb vint Visconti el va triar, amb Fellini se'l va etiquetar com a latin lover. Es pot ben dir que va fer tots els papers de l'auca, seductor, gelós, impotent, homosexual, cornut... Fes el que fes sempre sabia relfectir el costat humà dels personatges. Ja en la seva maduresa va gravar un documental autobiogràfic on explica un munt d'anècdotes, de vivències, va treballar molt i amn una dedicació exemplar, va conèixer els grans directors d'un temps mític.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Marcello_Mastroianni
https://www.filmaffinity.com/es/film801376.html
El documental, que en alguns aspectes em recorda El tiempo amarillo, de Fernando Fernán Gómez, es pot trobar i gaudir en llibre i ens passeja per una época inoblidable. Ah, el cinema i la seva màgia, quants dels 'grans' ja no son entre nosaltres però la màgia del mitjà ens n'assegura la perdurabilitat.
https://www.imdb.com/es-es/title/tt0119614/
1 comentari:
Junto con Gassman, Manfredi y Sordi, dirron la imagen del prototipo del italiano medio de los años sesenta. Todos tenían algo que ofrecer.
Publica un comentari a l'entrada