Aquest és el darrer llibre de Julian Barnes, de moment. L'autor compta amb una extensa bibliografia, dinou novel·les, assaigs... Aquest llibre te una mica de tot, no ens explica una història i inclou moltes reflexios sobre la memoria i els records que recorden i que ens porten a d'altres records, com allò del cistell de cireres. També ens parla de medecina, dels seus problemes de salut i del context mèdic que el tracta.
El llibre conté moltes referències literàries, més o menys conegudes, com ara allò de la magdalena de Proust. El llibre va endarrera i endavant, el mateix autor és justifica i es corregeix. Inclou en el text una història, la d'una parella d'amics que es coneixen, se separen i es tornen a trobar, sempre amb la intervenció de Barnes. El diàleg amb ells farà que trobem disquisicions diverses sobre l'amor, els seus excesos i els seus riscos.El títol original (Departures) té, pel que he llegit una ambivalència, ja que evoca arribades i retorns.
El text pot desconcertar qui esperi una narració convencional, malgrat que traspua el tarannà de l'autor i una ironia molt especial. És un text inclassificable però amb fragments interessants i emotius. També hi trobem moltes al·lusions a la feina de l'escriptor, a les seves fonts i les seves dèries. Tant de bo que aquest adéu de l'autor no sigui definitiu, un punt i seguit, vaja. Llàstima de no saber anglès per poder accedir a les versions originals dels llibres interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada