14.6.26

UNA RELIGIÓ SENSE DEESSES NI CAPELLANES

 


Reprodueixo aquest article de Laura Freixas que incideix en un tema molt seriós, del qual gairebé no s'ha parlat aquests dies. Davant el munt de lloances sobre el Sant Pare potser que toquem de peus a terra i valorem la discriminació vigent pel que fa a la dona. Inquieta constatar com l'autocrítica desapareix del panorama, a favor dels panegírics incontestables.

Sense Deessa Mare
13/06/2026 00:35
Laura Freixas (La Vanguardia)

La visita del Papa ha deixat molt aplaudiment i poca crítica. És
comprensible: quan algú o alguna cosa arrossega les masses, qui gosa
anar a contracorrent? I quin partit polític resisteix la temptació
d’aprofitar en benefici propi l’entusiasme popular? 

Lleó XIV ha jugat hàbilment les seves cartes, permetent que els uns i els altres portessin l’aigua al seu molí. Una de freda: “Ningú no pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear el germà”. I una de calenta: “Tota vida humana s’ha de custodiar des de la concepció fins a l’ocàs natural”.

Hi ha hagut crítica. Però, segons la meva opinió, decebedora. No ha sortit, o amb prou feines, del terreny de joc marcat per ell mateix: immigració, avortament i eutanàsia. Gairebé ningú no ha parlat del paper de l’ Església en la desigualtat entre els sexes.

Sembla difícil aplicar la igualtat des d’una institució en què el seu llibre
sagrat explica que el món el va crear un Pare sense necessitat de cap
Mare, i que quan el Pare, Ell sol, va decidir tenir un fill, va buscar una
dona que li digués: “Heus ací l’esclava del Senyor. Faci’s en mi segons
la vostra paraula”. Aquesta és la que ens posen com a exemple. Santa,
però no deessa. Els déus, per definició, tenen poder. Maria és només la
intercessora dolça davant el Totpoderós, el de debò.

Gairebé ningú no ha parlat del paper de l'Església en la desigualtat entre els sexes Difícil, dic, ser igualitari, amb aquests elements; però potser no
impossible. Pregunteu a l’Asociación de Teólogas, a Revuelta de
Mujeres en la Iglesia, a Alcem la Veu... O a Sarah Mullally, que des de
l’octubre del 2025 encapçala l’Església anglicana en qualitat d’ arquebisbessa de Canterbury.

A qui val més que no ho pregunteu és a l’esquerra, especialment la que
és a l’esquerra de l’esquerra. Que cada vegada parla menys d’igualtat i
més de diversitat; menys de salaris, pensions, poder polític, i més
d’identitat i orientació sexual; menys de dones i més d’altres col·lectius
que suposen percentatges de la població molt menors.

Qui defensa, llavors, la igualtat entre els sexes?... Endevineu qui ha escrit això: “No n’hi ha prou afirmant amb paraules que els homes i les dones tenen la mateixa dignitat i els mateixos drets; cal que això es tradueixi en decisions concretes, en les lleis, en l’accés a la feina, en la instrucció, en les responsabilitats socials i polítiques”... És una citació de Magnifica humanitas.

Com? Lleó XIV? Aquell que a l’inici del pontificat va reafirmar
l’exclusió de les dones del sacerdoci? El mateix. A què treu cap aquesta
cara?... Com si no sabéssim que una cosa és predicar i l’altra, donar blat.

1 comentari:

Francesc Puigcarbó ha dit...

L'escrit de Freixas es d'aquells que incomoda perquè recorda una obvietat sovint silenciada: no es pot exigir igualtat al món mentre es manté la desigualtat a casa. I encara menys quan aquesta desigualtat es justifica amb relats sagrats que situen les dones en un paper subordinat. A la comitiva Papal no hi havia cap dona.
Salut