He mirat el documental sobre Lorca 'Lorca, las horas perdidas' i no comparteixo massa les crítiques que se li han fet titllamt-lo de 'revisionista'. No em plau gaire revisitar la guerra civil, els seus fets i els seus personatges però tot allò encara està molt present a la vida de la gent de la meva edat. També persones més joves incideixen avui en la personalitat i la vida del poeta, com ara el mateix Miguel Poveda. No m'estranya ja que la seva atractiva personalitat i la seva polièdrica intel·ligència desvetllen admiracions diverses. Lorca és conegut com a poeta però podia haver estat músic, pintor... Va néixer en una família culta i privilegiada, la classe social te un pes, encara més en aquells anys llunyans. Amb el temps i les lectures m'he ensopegat amb aspectes que no em plauen, com ara uns comentaris despectius de Lorca vers Miguel Hernández. Ningú no és perfecte.
He llegit que al reportatge insisteixen massa en el tema familiar, en els parents implicats en la seva mort. Malauradament moltes denuncies i violències es van donar en comunitats petites, veïnals, familiars... I en aquests indrets les coses no s'esborren fàcilment. En aquella època horrible sovint depenia de qui t'ensopegaves, gent dolenta tenia bona sort i gent bona o innocent no en tenia. De vegades, avui que tenim accés a tanta informació, m'adono de com es blanquegen a llocs com viquipèdia passats contradictoris i com es refan moltes biografies. També es justifiquen sense manies les violencies contra gent religiosa i com incomoda que es recordi disbarats perpetrats pels del bàndol republicà. La història de les guerres, civils o no, és plena d'heroïsmes, covardies, casualitats i desastres.
Jo no soc incondicional de Lorca. El seu teatre no em fa el pes, però la poesia té una màgia evident, tot i que algunes frases de les obres teatrals em grinyolen, avui. Quan la meva mare, adolescent, vivia una primera joventut acomboiada per les bombes, als centres socials es recitava Lorca, sobretot poemes agosarats, com ara allò de 'la casada infiel'. La meva mare tenia amagat un llibre de Lorca amb el poema, però jo el llegia d'amagat. Coses del passat, francesilles del present.
La guerra hauria de ser quelcom a eliminar, com la pena de mort. Qui sap, potser algun dia...
Hi ha dos indrets que em van emocionar en visitar-los, la casa de la Huerta de San Vicente i l'hortet-jardí de Rosalia de Castro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada