Malgrat el desengany experimentat amb la relectura de Jane Eyre, he acabat per rellegir Cims borrascosos, ja que l'ebook també compta amb aquesta i amb moltes més novel·les etiquetades com a romàntiques. Aquest llibre, per cert, no m'ha decebut, era tal i com el recordava, estrany, inquietant, ambigu, violent i enigmàtic. Recordo que la paraula páramo, en castellà, que és com s'acostumen a traduir els moors anglesos, sempre ha inspirat un estrany neguit i una atracció poètica desmesurada. En català es dóna la traducció erm però jo crec que no és exacta del tot, com no ho és mai cap traducció.
A la novel·la queden molts enigmes per esbrinar, cosa que ha contribuït a nombroses especulacions intel·lectuals, hi ha moltes webs sobre el llibre, fins i tot una guia de lectura molt completa, amb genealogia dels protagonistes i tota mena de detalls. Avui, després dels avenços -amb gran nombre d'especulació pel mig- de la psicologia no podem obviar-ne les interpretacions pertinents. Emily va ser, diuen, la més intel·ligent de les Brontë i també va ser la més estranya. La vida breu i la mort en la joventut idealitza els personatges i els mitifica, tot compta. No se li coneixen amors de cap mena, més enllà de l'especial i complicada relació amb el malaurat i raret germà, en qui, diuen, es va inspirar per al personatge principal del llibre.
D'aquesta novel·la també se n'han fet versions a dojo, en cinema i televisió. Moltes d'elles han posat èmfasi en la relació amorosa dels protagonistes i fan acabar la història amb la mort de la primera Caterina, que, de fet, és qui motiva tota la tragèdia posterior i la venjança de Heatcliff. La segona part esdevé una mica més optimista, amb gent jove disposada a viure d'una forma normal i feliç, amb esperança, vaja, com en aquella història d'una escala suburbial de Buero. També el caràcter de Heatcliff s'ha modificat en algunes versions per tal de no fer-lo esdevenir tan odiós, avui segur que l'engarjolaven aviat.
Sobta, en les dues novel·les, l'ambient pobre, classista, tancat, aïllat i resclosit. I això que és Anglaterra, allò!!! No vull ni pensar en el que passava a casa nostra en l'època! De fet, ho coneixem poc, encara; no tenim novel·les autòctones de tanta cruesa i passió, malauradament. Els llibres d'història sovint reflecteixen molt menys la realitat que una bona narrativa, resten lligats a molts condicionants i interessos acadèmics i modes intel·lectuals. En el fons allò que ens explica més el passat real és la vida quotidiana de la gent, fins i tot quan és inventada.
