Estic llegint de forma ordenada les Memòries de Josep Maria de Sagarra que fins ara tans havia llegit de forma absolutament intermitent, ho admeto. No cal dir que aquest senyor cada dia m'agrada més, literàriament parlant. O sigui, que penso donar la llauna de tant en tant al blog amb evocacions més sucoses que les imatges amb història del facebook. Tot i que diuen que una imatge val més que mil paraules, les imatges sense paraules tampoc no ens mostren la complexitat del passat.
Heus aquí com em guarnien un pobre nadó de casa bona, en aquest cas el pare de Josep Maria de Sagarra, l'historiador Ferran de Sagarra, un home tranquil, pacífic i intel·ligent, i com van ser les seves beceroles, segons els records de l'escriptor a l'entorn d'una antiga fotografia perduda. Tot això s'esdevenia al finalitzar la primera meitat del segle XIX:
El meu pare anava guarnit amb un vestit de faldilletes impressionant. Duia unes calces acabades en una mena de pota d'ànec atapeïda de puntes, que li arribava sota del turmell. L'enfarfegaven de tres enagos, i damunt li posaven una bata tubular, que el feia semblant a la imatge del nen Jesús de Praga. Al cap duia una còfia que només li deixava lliures els ulls i el nas, i damunt de la còfia, una mena de gorra de cop, o de tiara oriental, guarnida amb plomes.
Jo havia vist un daguerreotip preciós del meu pare, lleugerament acolorit de rosa, que el representava a l'edat de dos anys i mig, amb aquesta horripilant indumentària que vagament he intentat descriure.
Ferran de Sagarra i de Siscar va fer les primeres lletres en un piset com una clofolla de nou, situat a la placeta de Milans. El seu mestre, el senyor Magí, era un autèntic mestre, d'auca de dos quartos. Duia el casquet de punt negre acabat en punxa i usaba la palmeta a tot drap. Les taules de sumar li costaren, al meu pare, pel cap baix, uns cent trenta-quatre comps de palmeta damunt la fragilitat dels seus dits.
(Josep Maria de Sagarra, Memòries, primera edició, pàgina 123).
Per cert, els llibres de l'època d'aquesta edició i molts de posteriors, fins als anys 70, de memòries, biografies o història, acostumen incloure al seu interior fotografies molt interessants, inserides en les pàgines de paper couché. Edicions posteriors, més modernes, han suprimit la informació gràfica, imagino que per problemes de cost, de drets d'autor o del que sigui, cosa que fa que surti molt més a compte mirar si per llibreries de vell, virtuals o reals, trobem publicacions anteriors. La veritat és que aquestes edicions noves perden molta pistonada sense allò que en dèiem els sants, és una llàstima que la modernitat perjudiqui les nostres percepcions literàries d'una manera tan destralera.
L'evocació comparativa amb el Nen Jesús de Praga m'ha fet recordar que durant la meva infantesa era molt famós aquest Nen Jesús, del qual a moltes cases en tenien alguna petita imatge. Disfressar-se com ell era habitual en aquelles carnestoltes religioses que eren les processons, les quals encara vaig gaudir i patir en temps pretèrits.
