EL DOCTOR PERICARD I NOSALTRES

Fa algun temps l'amic Miquel-Pere de Saragatona-Provisionals evocava la figura de Frederic Pujulà, un d'aquells personatges encara poc coneguts, més enllà de àmbits molt concrets i, sovint, restringits a causa de l'excés d'esdeveniments culturals i de la manca d'una difusió adient en la majoria de casos.

Ahir, gràcies a una trobada amb l'amiga i escriptora Montserrat Galícia, vaig anar a la xerrada que es feia a l'Ateneu sobre aquest autor en el marc dels actes del centenari de la publicació d'Homes artificials, considerada la primera novel·la de ciència-ficció en català. La ciència-ficció és un gènere, com tots al capdavall, difícil d'encotillar i definir. Homes artificials, considerant el mercat català del llibre, encara ha tingut sort i alguna reedició. Una gran part de l'obra de Pujulà costa de trobar i una altra part és inèdita.

Conec poc Pujulà com a escriptor, més enllà del seu títol de més èxit però em temo que incidir en aquesta obra i no entrar a fons en la seva personalitat seria com admetre que Pedrolo és el Mecanoscrit, cosa que, malauradament, també passa.

Vaig somriure amb condescendència quan, després de recórrer l'exposició sobre el Paral·lel, que té moltes virtuts, però també alguns defectes i mancances, em vaig ensopegar amb la pregunta clau, per què no en sabíem res? Precisament al grup d'història del meu barri en saben un munt, del Paral·lel, i també de la gent que l'ha explicat i documentat abans de l'Exposició mediàtica. El fet, però, és que la majoria sabem molt poc de res, del Paral·lel i del que sigui. L'excés d'informació a l'abast ha abaltit la figura de l'erudit divulgador, com Néstor Luján, un dels escriptors que ahir, berenant a la Laie, abans d'anar a l'Ateneu, vam evocar amb la Montserrat Galícia.

Sobre Pujulà, em vaig fer aquesta mateixa pregunta, després d'escoltar les xerrades a l'entorn de la seva trajectòria vital que van fer els conferenciants, a l'Ateneu, per què no en sabia 'gairebé' res? Santa Llúcia gloriosa, en tal dia com avui em conservi la vida i la claredat per mirar de fer minvar la meva ignorància espigolant per internet i per on sigui. Pujulà és un personatge ben digne d'inspirar una sèrie de televisió, amb la seva complexa vida, lligada a uns temps i a unes circumstàncies. Un home polièdric, d'interessos diversos, del qual podeu saber una mica més mirant ni que sigui la criticada Marieta, Viquipèdia. En copio un fragment adient als vents que ens sacsegen:

Estudiós del pensament de Pi i Margall i de Valentí Almirall, va ser partidari de profundes reformes socials i contrari als grans estats que ofegaven les nacions, i propugnà la lliure federació entre aquestes per aconseguir la fraternitat universal. Enquadrat en el modernisme més vitalista, propugnava el desvetllament de Catalunya i la necessitat de retrobar la consciència com a poble des d'un vessant decididament d'esquerres.

Des de les pàgines de Joventut mantingué una encesa polèmica amb Pi i Suñer sobre la interpretació que feu del pensament piimargallià respecte a la forma ideal de govern.

 A l'article Als separatistes castellans (1901) ens deixà veure el seu pensament internacionalista i catalanista: "Ens heu acusat de separatistes a nosaltres que tenim per ideal superior la unitat de tot el món, basada, si, dintre dela llibertat més absoluta..." "Però si som criminals perque volém ésser autònoms... millor serà que se os deixi". 

Dins de Als socialistas é individualistas, exposà la seva idea natural de pàtria: "...un Estat es obra dels homes, y'ls seus contorns s'esborran ab la punta d'una espasa... Per això la gran tasca es dividir el Món en sas Regions naturals... Encoratjemnos els uns als altres; sigan els de Finlandia finlandesos... castellans els de Castella, y nosaltres catalans, que aquest es el primer pas per a sentirnos homes...".

Les declaracions d'ignorància culpable sempre s'han de fer de forma individual i concreta, compromesa. Si a l'exposició que comento haguessin escrit: per què no en sabíem res abans, de tot això, els qui hem muntat l'Exposició? em semblaria una acceptació de limitacions tendra i sincera, versemblant, però aquests recursos a les generalitzacions em semblen sempre injustos. De Pujulà segur que hi ha molta gent que en sap molt més que no pas jo, però que no té manera de fer saber allò que sap a la majoria de la gent. 

L'escriptor, esperantista i moltes coses més va morir a França, l'any 1963, quan jo tenia gairebé quinze anys i sabia moltes menys coses que no pas ara però em pensava que ho sabia tot. Pujulà va lluitar a la primera guerra mundial, va sobreviure a una condemna de mort durant la postguerra i a causa de l'edat i potser d'algun conegut de bona voluntat va conseguir que els vint anys de condemna quedessin en dos, però li van fer la punyeta tant com van poder.  Potser que també intentem poder allargar la celebració del centenari de la novel·la amb la commemoració del cinquantenari de la seva mort, pel proper febrer, tot i que aquestes commemoracions tampoc no serveixen per a gaire cosa. Unes quantes reedicions de llibres seus estarien molt bé. Es vendrien?