Ian Gibson ha publicat un llibre de ficció, guardonat amb el flamant premi Fernando Lara, sobre l'assassinat del general Prim. Prim és encara una figura incòmoda per a catalans i castellans. En la seva època ho va ser fins i tot a nivell internacional, la recerca d'un rei constitucional va provocar sucosos conflictes diplomàtics. No sóc gaire amant de les novel·les històriques però aquesta no he pogut evitar comprar-me-la després de llegir diferents declaracions de l'autor, que l'està promocionant als mitjans. Encara no l'he llegida, així que no en puc dir res, literàriament parlant -o escrivint-.
Gibson ha aparcat fins i tot la seva anunciada biografia de Buñuel, captivat pel tema de Prim qui, a més, ha vist recentment trasbalsada la seva tomba i els seus restos. L'afany per obrir sepulcres sembla que és compartit pels fanàtics religiosos, els destructors revolucionaris i els historiadors necròfils.
Més lamentable que l'estat de la mòmia sembla que és l'estat del dossier sobre l'assassinat de la calle del Turco, fet un fàstic, arnat i mutilat. L'assassinat de Prim no es va aclarir aleshores ni mai i diu Gibson que li ha costat més d'investigar aquest crim que no pas el de Garcia Lorca. Prim va ser un home amb llums i ombres, no volia de cap manera Borbons al poder, a causa del mal record dels darrers, en concret Ferran VII i la seva pubilla. Però ja sabem com va anar tot, es va haver de recórrer a la dinastia exiliada, com ens va passar a nosaltres amb la transició. La política té raons que el cor no entén i la gent tenia ganes de tranquil·litat, fins i tot Galdós, durant la restauració, passa de puntetes per les desgràcies anteriors més recents, en els seus Episodios. Prim també va bombardejar Barcelona, com Espartero, però no li tenim tanta mania perquè era de Reus. En tot cas cal situar les coses en el context i la mentalitat de l'època. Les estàtues de Prim, de moment, no han rebut atacs iconoclastes, tot i que la de la Ciutadella va ser destruïda durant la guerra civil i l'actual és una còpia de finals dels quaranta, bastant fidel, feta per Marés.
Per no allargar-me, si algú té curiositat sobre el tema, pot mirar el meu blog en castellà on també he escrit sobre aquest català diferent i españolista, com dirien alguns. La seva mort va generar romanços molt populars, encara els havia escoltat cantar a la meva mare, el mateix que algun altre on hi sortia Espartero. El segle XIX va ser lamentable i no només a causa dels governs i els reis sinó de tota mena de guerres, guerrilles i moviments revolucionaris, amb una península convertida en un regne de Taifes, com el mateix Gibson ha constatat en estudiar-lo. El XX, no cal ni parlar-ne. Gibson és un hispanista que voldria, com jo, una Ibèria unida i federal, respectuosa amb diversitats, cultures, llengües i tarannàs però que cada dia ho veu més magre, tot plegat.
Intentar escriure sobre el present menystenint la història dels dos darrers segles fa que s'afirmin barbaritats de tot tipus o que es donguin per bones mitges veritats oportunistes. En el fons, moltes lectures que es fan del passat, en clau gloriosa i nostrada, no estan tan lluny d'aquelles pelis de CIFESA, pel que fa a l'objectivitat i a les bones o males intencions dels ideòlegs que les propicien.
Prim va quedar immortalitzat en molta pintura històrica, d'aquesta que va conformar el nostre imaginari, va influir en el cinema de gènere i va ser menystinguda pels modernets tot i que s'aprèn més intentant entendre un d'aquests quadres que estudiant història a les universitats i escoles d'avui, tan súper especialitzades i ideologitzades.
Una protagonista dels cromos històrics passats al cinema va ser la gran Aurora Bautista, que acaba de morir. L'any passat vaig escriure sobre ella, amb motiu del seu aniversari, per cert. Es va anar reinventant, com tants altres actors, llàstima d'aquesta mania de les actrius en operar-se i reoperar-se, que acaba per convertir-les en estranyes màscares grotesques. De fet, ens va fer veure, amb aquells personatges inoblidables, que el més inquietant no són les Joanes boges passejant cadàvers reials ni les Agustines d'Arago tirant canonades sinó les inflexibles, reprimides i dogmàtiques tietes Tules, organitzant-nos la vida quotidiana. Descansi en pau.
Enllaços:
Aurora Bautista i els cromos històrics de la nostra infantesa.
En la calle del Turco, le mataron a Prim...
