Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984), gran poeta català, va assolir el reconeixement públic en els anys 70 amb 'Tot és ara i res'.
Va rebre diferents guardons. La seva poesia relaciona la seva vida amb l'obra, amb un cert sentit mistic. En els darrers anys s'ha posat molt en valor la seva poesia, apreciada per les noves generacions.
Havia llegit fins ara els seus poemes de forma atzarosa. Fa algun temps vaig comentar que no en tenia cap llibre i el meu gendre em va portar el que linco en aquesta entrada.
La gent de la meva generació podem recordar una època en la qual Espriu senyorejava la nostra poesia. Calders deia que el mon de la literatura catalana era un prestatge on si n'hi havia un semblava que no n'hi pogués haver més.
De sobte sembla que quedava bé opinar que, per exemple, Espriu havia estat sobrevalorat i que el millor era Vinyoli. Fa anys també es deia, en broma, que érem el país amb més poetes per quilòmetre quadrat. Jo crec que no cal entrar en si un és millor que un altre, es fa difícil valorar una obra poètica en blog, podem trobar poemes genials i d'altres que no ens fan ni fu ni fa, en un mateix autor.
Hi ha grans oblits, ja he comentat en alguna ocasió el cas d'Olga Xirinacs. Hi ha gent que connecta molt, per exemple, amb Martí i Pol quan alguns 'entesos' el troben simplista. Joan Oliver també ha estat oblidat, en comparació amb Espriu. Personalment he d'admetre que jo soc sagarriana convençuda. Recordo que en un antic article d'Espinàs aquest deia que va coincidir en un ascensor amb Foix i Martí i Pol, va comentar la sort que tenia d'anar amb dos grans poetes i a Foix no li va fer cap gràcia la comparació.
En tot cas, és una sort comptar amb tantes referències. Com en tants altres casos les dones sempre queden una mica fora del canon, cas de la mateixa Xirinacs, de Maria Mercè Marçal i tantes altres. Un llibre de poesia no es una novel·la, no acostumem a llegir-lo d'una tirada, requereix lentitud i tranquilitat. En compensació, molts poemes formaran part del nostre imaginari sentimental.
No se si es veritat o una brama, fa anys es deia que no es promocionava prou Vinyoli perquè bevia. Pertany a una època en la qual es bevia i es fumava a dojo, però si això fos així seria una mostra més de la societat culturalment rància en la qual es movem.
