Estic fent un treball per al meu curs a l'Escola de la Dona, i el tema és Inspiracions del mar. Per a complementar-lo he estat cercant poemes i m'he ensopegat amb aquests que penjo, de dos dels grans, Martí i Pol i Vinyoli. Jo soc més de poemes concrets que de poetes en el seu conjunt, ningú no pot ser bo sempre ni en tot moment.
En tot cas, per motius diversos, m'han semblat tots dos molt adients per a felicitar-vos de forma poètica i realista, els poetes acostumen a ser més realistes i lúcids del que pensàvem de joves, aquesta entrada d'any, el 2021, poca broma, a quatre anys de fer un quart de segle.
El far
No és gaire probable que el futur
faci excepcions insòlites i atorgui,
als qui viuran, l’honor de capgirar-ne
les constants que a hores d’ara l’anuncien.
Cal preparar-se, doncs, per viure un temps
amb problemes, carències, injustícies
més intensos pels menys afavorits,
com ha passat d’ençà que el món és món
i els humans que hi vivim ens n’hem fet amos.
El far és lluny, en un paratge agrest
d’una bellesa abrupta, colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi.
Però compensa de l’esforç poder
contemplar el mar, immens, acollidor,
i l’horitzó incitant, sempre assequible,
i escoltar el vent i l’aigua que compassen,
sense malmetre’l gens, el gran silenci.
Aquest poema és un espai pel somni.
Miquel Martí i Pol
EL VELL I EL MAR
El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d'una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.
Joan Vinyoli
2 comentaris:
I qui vol ser vell de veritat? Com aixecar-se sempre a la mateixa hora, que deia Evelyn Waugh a Retorn a Brideshead.
Helena, vulguis o no 'ça arrive'
Publica un comentari a l'entrada