En broma, en broma, i ja fa tres anys que vaig començar amb tot això dels blogs, al blocat. Viatjo en el temps al primer post en prosa d'aquella primera època, accessible encara als enllaços, i veig que evocava personatges del meu temps, a causa de la mort, poc comentada als diaris, per cert, d'un d'ells. També m'adono que, seguint les consignes, no m'allargava tant. És que ara ja he perdut la vergonya... Doncs, mireu, copio l'entrada, segur que a molts -els més vellets i les més velletes- us agradarà, i a més, incloc una fotografia de Matías Guiu, ja gran:
He llegit a la premsa que ha mort Armand Matías Guiu, autor tan lligat a la infantesa de les persones que ja som una mica grandetes. Dels milers de coses que va escriure (guions per a ràdio i televisió, teatre, humor) les més entranyables, per a mi i per a molta gent de la meva generació, va ser l'audició al migdia dels contes de la sèrie 'Tambor', plens de personatges meravellosos i originals. Matias Guiu, Mallorquí, G. de Blain i tants d'altres mereixen un bon homenatge i també la recuperació del món imaginari que van crear. La televisió encara no s'ha adonat del valor d'aquesta tradició que, malgrat haver-se elaborat en un temps gris, va omplir de colors molts dels nostres somnis.
Visca per sempre més el ciempiés curioso que sabia llegir coses interessants a qualsevol fulla d'arbre o a qualsevol còdol del camí!!! (La Panxa del Bou, primera època, 14 d'octubre de 2004)
