Aquest desembre tindrà dues llunes plenes, cosa extraordinària, ja que, normalment, cada mes de l'any tan sols en té una. La segona coincidirà amb la nit de Cap d'Any, per cert. No sé si tot plegat té alguna cosa a veure amb la desaparició de Jacinto Molina/ Paul Naschy. No m'agraden les pel·lícules de sang i fetge actualment, però quan era joveneta sentia una mena d'estranya atracció pel gènere. Moltes de les pel·lícules de Naschy, un gran treballador, són sèrie B del tot, però impressiona el volum de la seva producció i com feia tots els papers de l'auca, en aquest cas de l'auca del terror. Fa una estona mirava una entrevista de fa poc, en un d'aquests canals que també són de sèrie B, i m'ha semblat un home molt savi, conscient del seu proper final i de les moltes coses que no podria fer, ja. Però també de les moltes coses que havia fet, al seu gust i segons les seves possibilitats. Naschy comentava que els homes llops i vampirs de les seves pel·lícules no existien, però que sí que existia el mal i que la ment de l'home havia creat els monstres per algun motiu. Naschy era també molt odiat, deien que tenia un caràcter difícil i fatxenda i la veritat, el seu cinema, en general, és com és i no cal parlar-ne. Ara bé, a Naschy li va donar el 2001 el rei la medalla de Bellas Artes, per la seva llarga trajectòria, quaranta anys fent cinema i pencant força. Va tenir més sort que el senyor Centelles que no va rebre cap Creu de Sant Jordi, i mireu que en lliuren a gavadals, segons com!!! Si el senyor Naschy arriba a ser català no sé si li haurien donat, la creu, jo crec que ni l'hauria volgut, ja sabem que les creus són un perill per als éssers de la foscor que acostumen a desintegrar-se en la seva presència...
Avui els contes de por estan censurats, a les escoles. I també a les famílies. Semblen de mal gust. Però els infants se'ls inventen i senten encara aquesta estranya atracció per una violència irreal i fantàstica, per la por i la basarda, potser en el fons és una necessitat. Stephen King explica que intenta escriure sobre allò que li fa més por, per controlar aquesta mateixa por. Fa uns mesos, amb motiu de la Castanyada, una mestra encara en actiu em comentava que fa anys s'ho passaven pipa explicant contes de por, amb unes espelmes enceses i l'aula a les fosques. Ara no gosaria fer-ho, segur que vindrien pares a protestar dels traumes provocats als infants i, a més, això de les espelmes es consideraria un perill físic important i una actitud irresponsable.
Fa uns anys, al temps de la transició, es deia que no seríem un país normal fins que no tinguéssim pornografia i revistes de tafaneries estil Hola. Hi va haver alguns intents de fer coses d'aquest tipus, però no van reeixir massa. En èpoques pretèrites et trobaves molta gent coneguda per Perpinyà i Ceret, mirant pelis marrandongues, amb l'excusa d'anar a veure'n de polítiques, però després, aquí, la cosa no tenia la mateixa gràcia (ni per les unes ni per les altres), i, a més, és més còmoda la televisió. Potser també ens fa falta un terror català, homes llop de casa i vampirs pirinencs amb castells a la Cerdanya. Segur que n'hi deu haver alguns, de monstres propis i nostrats, encara que no quedi bé admetre-ho. De vampirs, en un sentit metafòric, com hem vist, n'hi ha uns quants.
Descansi en pau Paul Naschy al cel dels monstres inofensius!
