.JPG)
+maig+2013.jpg)
Dissabte es va tancar un bocinet de Paral·lel per fer una festa que ja va esdevenint tradició, tot i que pel meu gust la Mostra d'Entitats del Poble-sec ha quedat diluïda de forma excessiva en aquesta celebració multitudinària. Algú va comentar que no hi havia l'excés de gent del primer any però també es va recordar que aquell mateix dia, a la ciutat de Barcelona hi havia set fires al carrer a més de diferents activitats de tota mena. Ahir vaig anar a veure els ous balladors, encara no hi havia pogut anar. Una cosa tan senzilla com aquesta tradició desvetlla una gran expectació i curiositat. Hi havia concert de carilló, castellers, sardanes a la plaça de la Catedral i això sense sortir del centre de la ciutat... A la Ciutadella feien també la ja tradicional Tamborinada.
La mare d'una amiga meva que fa anys que va morir deia a la seva filla, quan aquesta se n'anava a córrer món, per vacances, que no entenia que anés a l'estranger quan els estrangers venien tots cap aquí i potser tenia tota la raó, malgrat que el gran nombre de turistes estaven barrejats amb la gent del país, també nombrosa. Després de fer el recorregut de Corpus vaig retornar cap al meu barri i abans vaig fer una visita a Sant Pau del Camp, cada diumenge, a tres quarts d'una, n'hi ha una de comentada, i molt bé per cert, per Jordi-Xavier Romero, qui fa uns dies ens va fer una xerrada al barri sobre aquesta església emblemàtica i amb tanta història al damunt.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
La ciutat sovint és una festa, un conjunt de festes diverses, d'escenaris que no acabem mai de copsar. M'ha agradat sempre voltar per Barcelona. En aquests dies sorollosos i esplèndids, de vegades excessius, encara més. També em va agradar, dissabte, fer el contrari, restar a la paradeta de CERHISEC, al Paral·lel, veient com el món anava passant pel meu davant i xerrant amb uns i altres. M'anima comprovar com la il·lusió per aquestes coses no es perd, ni tan sols en èpoques amb forats negres.
