Entre les moltes informacions, certes o no, que t'amollen aquests dies a través, en general, dels telèfons moderns, n'hi ha algunes que fan referència al pare de la candidata d'un partit que no és del nostre gust per raons òbvies. Aquestes biografies familiars esventades em desplauen d'allò més. A la gent se l'ha de jutjar per ells mateixos i pels seus fets en el camp professional en el qual es mouen.
La gent se sent molt orgullosa dels avantpassats honorables i intenta, en general, maquillar o obviar els qui no ho són tant. En aquest tema, com en tants altres, la parcialitat i els prejudicis són habituals. Quan algú no ens cau bé, sigui en el camp polític, acadèmic o artístic, un pare o un avi conservador, franquista o el que sigui sembla que consolida les nostres opinions. El fet és que conec gent progressista i catalanista amb pares o avis policies de la secreta, periodistes fatxes, guàrdia civils i coses així.
Hi ha qui et presumeix d'avantpassat heroic i tu has sabut, per via familiar, per exemple, que aquella persona era poc recomanable i que en va fer de tots colors, però, és clar, no et vols empipar amb ningú ni fer-li mal d'alguna manera. Fa algun temps la filla d'un exiliat anarquista, ja traspassat, va estar pels nostres verals i es va assabentar a desgrat de què el seu pare, per a molta gent, era considerat un torturador despietat. No s'ho volia acabar de creure, és clar.
També se d'algú que em presumia d'un parent manaia al castell de Montjuïc durant la guerra, suposo que ignorava o volia ignorar que allà també es va torturar en aquella època, en ocasions de forma indiscriminada, per cert, i a gent molt jove. En general, fins i tot quan les actuacions condemnables són evidents i documentades, hi ha una tendència molt humana a cercar atenuants i justificacions pel que fa a la família i els amics. En general avui es perdonen més les males praxis d'esquerra però al capdavall per a les víctimes innocents la cosa és si fa no fa. En una història de la ciutat de L'Hospitalet que es va publicar durant la Transició tota la repressió republicana era inexistent.
Avui ningú no gosaria fer-ho però fa un temps una persona coneguda, bona persona, però amb el rerefons de prejudicis habituals en molta gent gran, em feia mofa del senyor Iceta al·ludint a la seva condició de gai. Li vaig dir, crec que amablement, que si volia em podia criticar la seva tasca política però que aquesta no tenia res a veure amb la seva opció personal.
En general, pels nostres verals, els pecats dels nostres s'amaguen o es reinventen, tant a nivell personal com col·lectiu. Per exemple, vaig trigar molt a saber que el germà del poeta Espriu havia estat falangista amb responsabilitats i fins i tot a wikipedia s'oculta aquest tema. Ningú no nega que tenia bones idees pel que fa a la sanitat i que va fer coses bones, ep, ja que sembla que això d'un falangista fent coses bones avui tampoc no es pugui ni mencionar. Llegir determinades biografies a la xarxa i veure com es passa -o no- pel temps de la guerra civil dóna una idea aproximada de com es manipula la informació, al gust de cadascú o segons la conveniència política del moment.
En general, pels nostres verals, els pecats dels nostres s'amaguen o es reinventen, tant a nivell personal com col·lectiu. Per exemple, vaig trigar molt a saber que el germà del poeta Espriu havia estat falangista amb responsabilitats i fins i tot a wikipedia s'oculta aquest tema. Ningú no nega que tenia bones idees pel que fa a la sanitat i que va fer coses bones, ep, ja que sembla que això d'un falangista fent coses bones avui tampoc no es pugui ni mencionar. Llegir determinades biografies a la xarxa i veure com es passa -o no- pel temps de la guerra civil dóna una idea aproximada de com es manipula la informació, al gust de cadascú o segons la conveniència política del moment.
Una curiositat sobre avantpassats és això de què sembla que l'única persona que va traficar amb esclaus va ser el Marquès de Comillas quan moltes fortunes i fortunetes catalanes són d'origen dubtós i, en canvi, ben bé que se celebren aquestes festes dels Indians. Tampoc és cert que tota la capitalització catalana és fes amb esclaus, una de les moltes coses que explica, a la seva manera i com li convé, el senyor Mendoza, per cert.
M'estranya que el llibret de Mendoza no hagi generat més polèmica quan de vegades amb menys n'hi ha prou per a muntar condemnes contundents a algú però en això, com en tot, hi ha qui cau més en gràcia que no pas un altre. Com ara el general Prim, amb una biografia amb moltes ombres i que va estossinar un munt d'esclaus en la repressió d'unes revoltes, però amb estàtues per tot arreu. Ep, no vull donar idees ni vull que les treguin d'on són, que s'hi quedin, però les coses són com són i no sempre s'expliquen en profunditat ni amb imparcialitat, més aviat a l'inrevés.
Tampoc cal que ningú no se senti culpable de les opcions preses pels avantpassats, per aquells avantpassats dels quals en sabem alguna cosa. Un descendent d'un nazi famós es va menjar el coco durant anys pensant si ell podia haver fet el mateix que el seu pare, en les mateixes circumstàncies. Sembla que va arribar a la conclusió de què no hauria estat així, però una cosa és allò que voldríem pensar i, l'altra, la realitat. En tot cas, pensar en aquesta mena de coses des d'un context que no té res a veure amb el del passat, és fer política ficció. Val més que la història no ens posi a prova.
L'evangeli ja diu que per les seves obres els coneixereu, per les seves i no pas per les dels pares, les mares o els iaios. Els quals, és clar, ens els podem estimar malgrat les seves relliscades, els seus pecats i la seva trajectòria personal lligada a molts aspectes, personals, socials i polítics, que no podem valorar des del present.
