Com que es fan estudis i estadístiques de tota mena de coses estic ben segura de què se n'han fet també a l'entorn dels textos que es poden llegir a la part íntima de les portes dels waters. Avui dia la neteja és menys complexa i el nombre d'aquestes expressions espontànies s'ha reduït però vet aquí que ahir vaig tenir ocasió de delectar-me amb algunes mostres d'aquesta literatura popular i espontània.
Les mostres recollides les vaig arreplegar en una biblioteca barcelonina de referència, gran i ben assortida. Els lavabos de senyores estaven netíssims, per això em va sorprendre trobar les blanques portes tan escrites per la banda oculta. Hi havia algunes frases mig esborrades, potser es feia neteja dels escrits fa temps i ha acabat per ser una tasca tan feixuga que s'ho han deixat córrer, qui sap.
El recull es interessant per molts motius. Per exemple, tots els escrits eren en castellà, amb alguna incursió puntual en anglès. Per què el català és absent d'aquests espais, al menys en aquest cas concret? A la biblioteca hi va un públic divers, en edat i en llengua de relació, vaja.
Quan jo feia de mestra sovint meditava sobre una de les febleses de la immersió, els infants no tenien accés al català viu i popular, una part del qual ja es troba extingit o en perill d'extinció. Allò de renega com un carreter ja no s'entén i la gran majoria de la literatura destinada al jovent, amb poques excepcions, és molt recatada.
Possiblement les autores d'aquestes expressions espontànies són, és clar, jovenetes, adolescents, però aneu a saber... La preocupació dominant continua sent l'amor, nois que no t'estimen, desenganys, traïdories, expressions passionals ingènues, admiracions amoroses per cantants populars.
El dibuix hi és poc present. Hi ha intents poètics en algun cas, fent rimar petits poemes apressats. Alguna pinzellada reivindicativa de circumstàncies i poca cosa més, pel que fa al tema polític. Ni una reivindicació identitària, vaja. Ara bé, tampoc no hi ha gaire expressions grolleres ni al·lusions a parts nobles dels xicots, cosa habitual en les expressions masculines no oficials, fins i tot en algunes expressions masculines d'esquerra republicana, vaja. Tot i que alguns elements fàl·lics es poden filustrar de forma anecdòtica.
No vaig gosar entrar als lavabos de senyors per tal de contrastar aquest estudi de circumstàncies. Em temo, però, que més enllà del món en el qual creiem viure n'hi ha un altre d'evident que tan sols es pot manifestar en plenitud i llibertat en aquests espais ocults i poc valorats, que jo sàpiga, per la gran cultura. També tinc un cert temor de què aquestes formes d'expressió estiguin en perill d'extinció, la netedat cada dia és un valor més feixuc i els productes de neteja, més eficaços.
Continuarem investigant.
