Un tema recurrent, aquests dies, és la protesta casolana i veïnal sobre la irresponsabilitat 'de la gent', així, en general. Els qui més protesten suposo que son absolutament responsables, es clar, o que creuen que ho son.
'La gent' és un conjunt heterogeni en el qual hi ha gent responsable sempre, gent responsable de tant en tant, gent hipocondríaca, gent amb esperit policial i gent arrauxada i tantmenfotista, entre d'altres variables.
La responsabilitat de la no responsabilitat de la gent és dels poders públics, que han de vigilar el compliment d'allò que han manat. El que passa és que, en moltes ocasions, no saps ben bé si el que s'ha manat és coherent o no, ni tan sols els experts no es posen d'acord i molts metges admeten que un gran nombre de decisions, com ara l'obligatorietat de les mascaretes, tenen un objectiu més aviat polític. Ço és, demostrar que es fa 'alguna cosa'.
És com si, a escola, jo deixo una classe de criatures petites abandonada durant una estona i me'n vaig, per exemple, a telefonar el nòvio o a fer fotocòpies. Abans de sortir, això sí, etzibo una filípica als meus alumnes sobre això de què s'han de comportar i fer bondat, altrament prendre mides serioses.
Al cap d'una estona torno a l'aula, hi ha un grup absolutament disbauxat que es llança arròs amb una canyeta i salta per les taules, un altre grupet que xerra i fa barrila, sense passar-se tant i la colla dels responsables que continua fent els problemes d'aritmètica enmig de la disbauxa, que ja té mèrit.
M'enfado, els renyo, els titllo d'irresponsables, així, en general, i a sobre els deixo tots i totes sense pati, de forma indiscriminada, ep. Doncs em sento tot sovint com aquests beneitons que fan els problemes de forma responsable, mentre la gresca es va animant de forma progressiva i, al capdavall, veuen els seus drets humans passats pel folre de l'autoritat pedagògica. Si un dia es reboten i en fan alguna de grossa ens quedarem de pasta de moniato.
