3.10.07

Montserrat Galícia i la CIÈNCIA-FICCIÓ catalana


Ahir vaig rebre, amb gran alegria, una telefonada de l'escriptora Montserrat Galícia, a qui conec des de fa anys i amb qui, en diferents ocasions, he compartit una xocolata desfeta, xerrant sobre literatura. S'havia comprat el meu llibre La descomposició de la llum, el mecanoscrit del qual, ja fa també molts anys, li havia passat jo per llegir, en una primera versió.


Montserrat Galícia pertany a aquest planter, d'immensa categoria, d'autors i autores que s'han dedicat, sobre tot -però no tan sols- al camp de la literatura juvenil,
de forma constant i excel·lent. Un camp que potser és força agraït pel que fa a les vendes i a la difusió dels llibres, però que no té el ressò que li caldria en el món literari convencional, i només cal veure la llista, pràcticament inexistent, d'autors importants en aquesta modalitat que hagin estat convidats, per exemple, a Frankfurt.


Fa poc vaig veure Montserrat Galícia a la premsa, en una fotografia en la qual havien reunit tot un estol d'autors i autores nascuts l'any 1947, que devia ser d'una gran collita literària. El peu de fotografia, però, esmentava els més famosos, que, evidentment, eren els dels llibres per adults i els més mediàtics.

Montserrat Galícia ha anat escrivint i publicant amb una gran i envejable constància. Ha guanyat dues vegades el premi Joaquim Ruyra i també
l'Enric Valor de novel·la juvenil, a més de molts altres. S'ha especialitzat -sense que això comporti cap exclusió vers altres gèneres- en la ciència-ficció, i pertany a la Societat Catalana de Ciència-ficció i fantasia, que, sense massa soroll, porta ja molt temps fent feina i endegant interessants i diverses iniciatives. Entre les quals, per cert, una jornada a Vilanova, el dia 6 d'octubre d'enguany, que reuneix el bo i millor dels autors catalans que han conreat aquest gènere i a la qual encara sou a temps de participar.


Malauradament, continuem empassant-nos Harripotters i d'altres productes foranis, com si fossin una gran novetat literària, mentre els nostres autors i autores en el camp infantil i
juvenil, -una etiqueta molt relativa, car els seus llibres poden significar, també, un gaudi important per als adults- són poc promocionats. Només cal veure els programes literaris de la televisió, que, de tant en tant -per les festes nadalenques, per exemple- dediquen un breu espai al tema i després se n'obliden de forma escandalosa.


Galícia és una gran experta en literatura en general, a més d'excel·lent autora. M'ha fet llegir autors i autores interessants, imprescindibles, que jo no coneixia. Un dels records d'actes literaris més emotius que tinc és el de la presentació de la seva novel·la per a adults, La cambra de Virgínia, en la qual evoca la figura de Virginia Woolf, i que va presentar
Olga Xirinacs. Tres escriptores de diferents generacions, Woolf-Xirinacs-Galícia, unides per l'atzar d'un moment entranyable, a la, també entranyable, llibreria ONA. Tant que reivindiquem aspectes culturals i polítics i tanta poca cura que tenim de conèixer i difondre les nostres coses.

14 comentaris:

David Montilla ha dit...

Desgraciadament en aquest país, la literatura de ciència-ficció i fantasia està mal vista, com a gènere de serie B...

Júlia ha dit...

Sí, però, curiosament, un dels grans darrers èxits -però per a adults- ha estat 'La pell freda'.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Confesso que no n'havia sentit a parlar mai d'aquesta escriptora.
Quan a la pell freda,no és una novel·a de ciencia ficció, es una novel·la de l'oeste, nomes cal canviar el far pel "fuerte" i els homenets blaus per indis.

Júlia ha dit...

Francesc, tu i jo som grans autors de la literatura catalana i poca gent ha sentit a parlar de nosaltres... he, he. Doncs ara ja no pots dir el mateix, apa.

Sobre La Pell Freda, tens raó, a mi no em va convèncer ni vaig trobar el llibre massa original, però és que en el fons, la ciència-ficció, de vegades, sembla una altra cosa. La Guerra de les Galàxies, en el fons, és Els Pastorets, hi ha un munt de paral·lelismes.

antoni ha dit...

Les similituds entre la Guerra de les Galàxies i els Pastorets ja les va descobrir fa temps en Pau Riba, i de fet, de tant en tant fa bolus amb la seva obra "Jisàs de Nitzarat" (o quelcom per l'estil.
Jo crec que "La pell freda" (i crec que n'he parlat alguna altra vegada, no és en absolut un mal llibre, encara que en llegir-lo vaig acabar amb la sensació de "déjà vu" (o déjà lu, per ser exactes), ja que molts dels recursos, dels personatges i les descricions són presents en l'obra de HP Lovecraft.
I pel que fa a la ciència ficció nostrada, la veritat és que... siguem sincers, on podem trobar-la? Com podem saber que n'hi ha?

Artur ha dit...

En una de les meves visites habituals als amics que tinc a València vaig poder descobrir que l'editorial valenciana Brosquil té un ampli ventall de col·leccions de literatura infantil i juvenil. Per si de cas us interessa. jo en vaig poder comprar un munt per als meus dos fills.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Quan marxem a Frankfurt?

Francesc Puigcarbó ha dit...

antoni, doncs Pandora al Congo,es més del mateix, tot així, no hi ha dia que en un moment oaltre no em vingui al cap "la pell freda" s'ha de reconèixer que l'atmosfera està molt ben aconseguida.

Déric ha dit...

a mi "la pell freda" em va deixar fred i "pandora al congo" em va inspirar engegar a algú a "pastar fang a l'africa" i t'asseguro que la tercera part d'aquesta trilogia que serà sobre èssers de l'aire, per mi, ja es poden quedar allà on són.
Tens tantíssima raó amb tot el que dius, Júlia! Un altre exemple és la Dolors Garcia i Cornellà amb més de 40 llibres publicats i un munt de premis guanyats!

Júlia ha dit...

Hola, Antoni, doncs molt abans que en Pau Riba una amiga meva ja en va copsar les similituds, en el temps de l'estrena.

Personalment, la ciència-ficció no és un dels meus gèneres preferits, però d'haver-la, n'hi ha, o, si més no, tenim autors nostrats que s'hi han dedicat. Un altre cas estrany és el de Pedrolo amb el Mecanoscrit, llibre que, no sé ben bé el perquè i sembla que ni el mateix autor ho entenia, es va constituir com a un clàssic juvenil.

Jo no dic que els de Sánchez Piñol siguin mals llibres però em van deixar una mica freda i no acabo d'entendre'n l'èxit,però l'èxit és estrany i, de vegades, imprevisible, perquè no sempre una bona campanya de màrqueting surt bé.

Júlia ha dit...

Bon dia, Artur, hi ha molt bona producció d'aquest tipus de llibre, com també molt bons llibres per a adults en editorials valencianes i mallorquines, malauradament aquest és un altre problema, la difusió i connexió, pocs i mal avinguts.

Júlia ha dit...

Algo tiene el agua cuando la bendicen, Francesc, diuen, en castellà.

A Frankfurt, qualsevol dia ens avisaran, amb despeses pagades, si no és aquest any serà el proper.

Júlia ha dit...

Deric, ja he dit la meva opinió sobre el llibre, però tampoc voldria fer massa llenya, perquè els gustos són molt personals.

La Dolors és un altre cas com un cabàs, té una gran trajectòria i a totes les biblioteques escolars hi trobaríem molts llibres d'ella. No crec que l'hagin convidat a Frankfurt, tampoc, per exemple, a Joaquim Carbó, amb molts anys i molta producció, també per a adults.

De vegades sembla que el fet d'haver escrit per a infants i joves 'castiga' els autors que escriuen també per a adults. Es com si ser 'mestre' i 'llicenciat' fos pitjor que ser 'només' llicenciat, no sé si m'explico.

Júlia ha dit...

Ara, de tota manera, tenim els blogs, no són gran cosa, però a través d'ells també m'he assabentat de llibres i autors que m'havien passat per alt, és una mica la veu del vianant anònim amb ganes de dir la seva.