23.12.08

Bromes serioses

Com que la loteria nadalenca provoca tot un seguit d'estranyes imatges de gent fent bajanades i dient tota mena de bestieses amb tal de sortir per televisió, no és estrany que ens hagin colat això de la senyora que va rentar un dècim premiat. De fet, és força freqüent rentar roba amb documents i bitllets a les butxaques, a mi m'ha passat més d'una vegada, és clar que no queden fets miques, generalment, i l'aspecte trinxat de la papereta ja ens havia de fer sospitar. En aquest context, fins i tot el discurs del guanyador del premi Sant Jordi, amb això de necessitar els diners per dedicar temps al seu fillet, que no entén les servituds d'un pare escriptor, també semblava una broma, la veritat. No m'imagino personatges com Pedrolo o Moix explicant aquesta mena d'intimitats en un discurs de rerefons literari.




Abans intentava discutir o raonar amb aquells qui, de bona o mala fe, em volia fer combregar amb rodes de molí i fer-me passar bou per bèstia grossa. M'he adonat que parlant la gent, en general, no s'entén, i ara faig el paperot i de vegades no dic res, o em limito a un 'potser'. Al capdavall, també dubto de les meves seguretats, jo. Quan pel mig s'hi fiquen els grans mites religiosos, històrics, la cosa es complica molt i molt. En aquest context, admeto que la interpretació de la senyora amb la butlleta perduda a causa de la rentadora, el millor invent dels nostres temps, va ser bona, molt bona. L'enredada juga amb la credulitat i la gràcia post-broma està, és clar, en explicar després que allò no era cert, altrament no tindria suc si no ens podíem fotre dels enredats, dels innocents. Per cert, les bromes dels Innocents han perdut molta pistonada, són com el Carnaval, que sembla que se celebri tot l'any i ja no té gràcia. També es gros que una estossinada d'infants com aquella de l'Herodes hagi produït una festa de la presa de pèl i de la llufa penjada a l'esquena!


Abans es feien bromes molt més pesades, explicades pels grans semblaven gracietes simpàtiques , perquè la gent gran o vella -amb permís del Sani- tenim una tendència a creure que de joves érem més bons, sans, sants, divertits, ocurrents i feliços que els jovenets i jovenetes d'avui que tenen de tot i no fan cas de res, com es repeteix de forma tòpica i recurrent. Hi havia bromes molt cruels, fetes als infants, avui per menys ens denunciarien. Només cal mirar el costumari de forma desacomplexada.




Sobre enredades, ens enreden de forma transversal, des dels coneguts fins a les altes instàncies de la política, la religió. N'hi ha que ens enreden de forma conscient i d'altres que ens enreden de forma innocent, creient de bona fe allò que ens expliquen. Els llibres d'història són plens d'enredades. Els diaris, història contemporània i immediata, no cal ni parlar-ne. Ara queda bé dir que per la xarxa trobes molts errades i mentides, però jo he trobat enredades gruixudes a llibres molt seriosos fets de forma convencional, ço és, en paper i ben enquadernats.


Una amiga meva també escriptora diu que arriba un moment a la vida en què t'adones que TOT és mentida. Això no agrada massa als meus bons amics del blog de les Tertúlies d'Història, més joves, i que encara creuen en veritats que suren per damunt del mar tèrbol de la vida de la Humanitat. Si ens enreden amb un tema que mínimament dominem encara ens en podem defensar, però si ens ho fan amb temes dels quals no en sabem ni les beceroles ens hem de refiar o bé instal·lar-nos en la desconfiança i en un cert i saludable cinisme adult.

11 comentaris:

Sani Girona Roig ha dit...

Avui, amiga, et llegeixo amb el teu post encara calent, sortit del forn. I fins i tot em trobo citat -quin plaer!- quan fas referènccia al tema del terme "vell / vella" que tu tens molts clar.
Tot el permís, estimada, i et diré més. En la intimitat -com diria l'Aznar- jo també t'aceptaria que això de fer-se velle és una realitat, però només en la intimitat. ;-)

De fet t'escric per donar-te la raó amb el final del teu post: aquesta conclusió que TOT és mentida i que no hi ha un am de net, i encara més i sobre tot, perquè també és la meva filosofia, que nomes un cert grau de cinisme intel·ligent ens pot protegir contra l'enganys i la decepció.

Dit això, afegeixo que tanta mostra "d'optimime ben informat" i de realisme desencantat no deixa de ser un xic perillosa per a la salut.
Vols dir que no és millor viure una mica enganyat o autoenganyat com reconeixes tu que viuen aquests jovincells que encara "van" , encara "creuen",encara pensen que hi ha flors i violes?
No et sembla que una mica d'ingenuitat és també una cullerada de xarop amb virtuts terapèutiques?

Una abraçada més, i ben forta del
Sani

Natàlia ha dit...

Estava investigant per l'amic invisible però... no he trobat pistes!! ;)

Deric ha dit...

Per sort, no tot és mentida, crec jo, però sí tot el que veiem per la tele, sobretot aquests moments d'euforia col·lectiva per la loteria.
bones festes!

F.Puigcarbó ha dit...

la única veritat és que res és veritat, o com diu Alejandra Pizarnik "Y sobre todo mirar con inocencia, como si no pasara nada, lo cual es cierto"
De fet les bromes d'abans deu n'hi do. El meu pare explica que agafavem pel dia dels innocents els gerros dels balcons (parlo de cases antigues de planta baixa) i els canviaven tots de lloc al llarg del poble i si alguna noia havia donat carabasses a un noi en senyal de venjança, havien arribat a tapar amb totxos i ciment la porta de casa seva i no fa encara gaires anys varen traslladar els gegants des de la porta de l'ajuntament a l'entrada del Cementiri. Tot aixó i més a Sant Feliu de Codines.

josepmanel ha dit...

T'ho cregues o no, preguntat Torrente Ballesteros sobre les motivacions que el van portar a escriure l'obra guanyadora del premi planeta, va contestar que, davant la despesa que tenia que afrontar amb el casament del seu fill, tenia que fer alguna cosa.

Júlia ha dit...

Sani, era bonic quan crèiem en els Reis però era una fantasia. Crec que, efectivament, es viu millor una mica enganyat, però quan s'ha menjat la fruita de l'arbre del bé i del mal ja es fa molt difícil tornar enrera, he, he.

Algú deia que els qui cerquen la veritat estan condemnats a trobar-la.

La veritat és que encara que m'autoanomeni 'vella' i que sigui agnòstica, escèptica, pràctica, àdhuc una mica cínica, tot plegat no em priva pas de passar-ho bé, ep, ep, ep.

Júlia ha dit...

Natàlia, jo també estic esperant que algú em posi alguna pista, i res de res...

Júlia ha dit...

La TELE, Deric, és el mirall deformador del Tibidabo on contemplem les nostres caricatures, no són veritat però s'assemblen massa a la realitat, he, he.

Júlia ha dit...

Això d'emparedar les portes també ho feien a Molins, el meu sogre ho explicava. I menjar-se els rostits que es refredaven als ampits de les finestres, i... La veritat és que n'hi havia de pesades, però també de molt imaginatives i creatives, com diuen ara.

Júlia ha dit...

Josepmanel, no m'estranya gens. El Planeta ja s'ho val. El que passa és que ja no hi participo perquè no crec pas que me'l donessin, la veritat. Però si vingués un senyor de l'editorial i em fes la proposta, ep, ep, ep. Una altra cosa és que l'escriptor podia dir alguna cosa menys pedestre i més literària, és clar.

Gregor ha dit...

Ei per al•lusions , jo sóc un d’aquests “jovincells” i tertulià d’història que cerca la veritat. Jovincell potser per la Catalunya del segle XXI, perquè ja tinc 37 anys i això a la prehistòria era l’ancianitat, i a molts llocs del mon per desgràcia encara és una edat que molta gent en prou feines hi arriba.
Doncs em reitero amb que la veritat existeix, una veritat canviant, com és la meva edat segons el contex,t però veritat o veritats hi han, penso i m’agrada pensar. Sí, hi ha gent que diu moltes mentides i a les tertúlies d’història ho veiem sovint amb els autors que llegim o personatges que passegen per aquests llibres, però només és el revers de la veritat i també aquí està l’intriga de la història “honesta” aproximar-se aquest revers. Quin Nadal més feliç i renovat passaré, ara que se que sóc un Jovincell, ingenu i cercador de veritats. (i llançador de pedres al mar).
Bon Solstici d’hivern a tots i totes