Bromes serioses

Com que la loteria nadalenca provoca tot un seguit d'estranyes imatges de gent fent bajanades i dient tota mena de bestieses amb tal de sortir per televisió, no és estrany que ens hagin colat això de la senyora que va rentar un dècim premiat. De fet, és força freqüent rentar roba amb documents i bitllets a les butxaques, a mi m'ha passat més d'una vegada, és clar que no queden fets miques, generalment, i l'aspecte trinxat de la papereta ja ens havia de fer sospitar. En aquest context, fins i tot el discurs del guanyador del premi Sant Jordi, amb això de necessitar els diners per dedicar temps al seu fillet, que no entén les servituds d'un pare escriptor, també semblava una broma, la veritat. No m'imagino personatges com Pedrolo o Moix explicant aquesta mena d'intimitats en un discurs de rerefons literari.

Abans intentava discutir o raonar amb aquells qui, de bona o mala fe, em volia fer combregar amb rodes de molí i fer-me passar bou per bèstia grossa. M'he adonat que parlant la gent, en general, no s'entén, i ara faig el paperot i de vegades no dic res, o em limito a un 'potser'. Al capdavall, també dubto de les meves seguretats, jo. Quan pel mig s'hi fiquen els grans mites religiosos, històrics, la cosa es complica molt i molt. En aquest context, admeto que la interpretació de la senyora amb la butlleta perduda a causa de la rentadora, el millor invent dels nostres temps, va ser bona, molt bona. L'enredada juga amb la credulitat i la gràcia post-broma està, és clar, en explicar després que allò no era cert, altrament no tindria suc si no ens podíem fotre dels enredats, dels innocents. Per cert, les bromes dels Innocents han perdut molta pistonada, són com el Carnaval, que sembla que se celebri tot l'any i ja no té gràcia. També es gros que una estossinada d'infants com aquella de l'Herodes hagi produït una festa de la presa de pèl i de la llufa penjada a l'esquena!


Abans es feien bromes molt més pesades, explicades pels grans semblaven gracietes simpàtiques , perquè la gent gran o vella -amb permís del Sani- tenim una tendència a creure que de joves érem més bons, sans, sants, divertits, ocurrents i feliços que els jovenets i jovenetes d'avui que tenen de tot i no fan cas de res, com es repeteix de forma tòpica i recurrent. Hi havia bromes molt cruels, fetes als infants, avui per menys ens denunciarien. Només cal mirar el costumari de forma desacomplexada.

Sobre enredades, ens enreden de forma transversal, des dels coneguts fins a les altes instàncies de la política, la religió. N'hi ha que ens enreden de forma conscient i d'altres que ens enreden de forma innocent, creient de bona fe allò que ens expliquen. Els llibres d'història són plens d'enredades. Els diaris, història contemporània i immediata, no cal ni parlar-ne. Ara queda bé dir que per la xarxa trobes molts errades i mentides, però jo he trobat enredades gruixudes a llibres molt seriosos fets de forma convencional, ço és, en paper i ben enquadernats.

Una amiga meva també escriptora diu que arriba un moment a la vida en què t'adones que TOT és mentida. Això no agrada massa als meus bons amics del blog de les Tertúlies d'Història, més joves, i que encara creuen en veritats que suren per damunt del mar tèrbol de la vida de la Humanitat. Si ens enreden amb un tema que mínimament dominem encara ens en podem defensar, però si ens ho fan amb temes dels quals no en sabem ni les beceroles ens hem de refiar o bé instal·lar-nos en la desconfiança i en un cert i saludable cinisme adult.