18.6.09

Vanitats blogaires

Malgrat que sabem que els premis no responen a res concret, més enllà del fet de guanyar-los i de cobrar algun centimet, si són remunerats, en general desvetllen moltes expectatives i a tots ens agrada rebre honors, per petits que siguin. Ahir mateix vaig anar a la tele de L'Hospitalet a parlar del meu llibre i una de les coses que em va comentar l'entrevistadora va ser: tu has guanyat molts premis i has estat finalista d'altres... Els premis literaris fan currículum, però sabem de sobres que hi ha moltes obres mediocres i dolentes premiades i d'altres boníssimes que mai no han guanyat res de res. Tampoc diré pas que totes les obres premiades són mediocres, els premis literaris en ocasions han donat oportunitats a gent desconeguda (cada vegada menys, la veritat, sobre tot els 'grossos') i han donat a conèixer obres interessants.


La convocatória dels premis Catalunya a blocs cada any fa que m'arribin a la bústia uns quants emails demanant-me el vot per als seus blocs, tots ells remarcables, no diré que no. Però el cas és que jo, molt esportivament, cada anys també m'hi apunto. En una ocasió fins i tot vaig caure en el parany de fer aquesta propaganda personalitzada i he de dir que La panxa del bou va aconseguir un nombre respectable de vots per aquest sistema rudimentari de propaganda electoral.


També sé que la picaresca ha motivat, per exemple, que la gent voti a través de diferents ordinadors i que la gent votés més d'una vegada. Això sembla que ho han controlat una mica, ara el vot ha d'anar acompanyat de l'email, però també pot ser que hi hagi qui compti amb molts emails diferents. Vaja, que sempre hi ha maneres i picaresques per fer calaix. Enguany n
omés he votat un blog al premi Lletra, no diré quin, no és cap dels que m'han demanat el vot, per cert. Tothom ha de tenir una oportunitat i alguns dels qui m'han escrit són gent més o menys famosa i ja tenen molts recursos humans, la veritat.


Fa anys hi havia pocs blogs i en una de les primeres ocasions va guanyar un bloc sobri, auster i seriós, el del Llibreter. Ara, amb tanta varietat i amb tants recursos de disseny, la cosa s'ha complicat força.
Abans, en haver-n'hi menys, això del premi et feia descobrir blogs que no coneixies. Ara n'hi ha més de sis-cents inscrits i aquest factor de descoberta, per a mi un dels més interessants, ja no compta tant. Aquest premi popular que rau en el nombre de votants ve acompanyat per la qualificació dels experts, paraula tant polisèmica actualment que costa molt d'explicar-la de forma seriosa. Cal dir que, llevat del premi al Llibreter i algun altre, la concessió dels premis, com passa en tots els premis (llevat d'aquests que ens donem els blogaires entre nosaltres, de forma generosa) sempre genera una mica de polèmica, cosa que està molt bé.


Qualificar un blog és difícil, crec que hauria de comptar molt la constància en la publicació, fins i tot l'antiguitat. Molts premis, ai, depenen dels coneguts que tens i de per on es belluguen, així és la vida. I també depenen de la subjectivitat dels qualificadors i dels seus gustos i preferències, tot és relatiu, ves.

26 comentaris:

vpamies ha dit...

Fas una radiografia tan ajustada a l'estat de la qüestió que la subscric al 99% (sempre hi pot quedar algun serrellet imprevist i per això no és al 100%).

Jo, enguany, he decidit no presentar-me a cap premi.

Precisament perquè la majoria de premis valoren la popularitat o la capacitat de moure el teu entorn perquè et votin. I és un preu que no vull pagar. I perquè penso que els meus blogs no els escric sota els paràmetres de la popularitat.

Penso que el networking és una eina fonamental avui en dia per mantenir i alimentar els teus contactes, tant professionals com personals. Però no vull caure en el parany de cremar aquesta xarxa amb peticions perquè em votin en cap concurs.

Amb això no desqualifico pas aquestes iniciatives, que tenen el seu interès i la seva utilitat, encara que jo decideixi mirar-me-les de lluny.

Clidice ha dit...

Bé, en tot cas podríem dir que hi ha els que escriuen i els fa mandra, angúnia o no en saben vendre's i els que escriuen i tenen clar quin és el camí fins a les mans de qui paga. Són dos espècies diferents dins la mateixa família, quina és la correcta? ni idea :) ja miraré de votar-te :)

Allau ha dit...

Estic molt d'acord amb el que dius i, la veritat, no sé perquè t'hi has inscrit (especialment, si no penses fer campanya).

Aquest premi, tal com està plantejat, afavoreix als blocaires amb una xarxa social tupida i persistent, o sigui que és més un guardó a la sociabilitat de la persona que a la qualitat del bloc en sí.

Vanitat, en definitiva, però qui n'estigui exempt, que tiri la primera pedra...

Galderich ha dit...

Jo com que sóc nou en aquesta moguda blocaire estic una mica desorientat. Pel que veig es pot votar cada dia a qui vulguis de cada secció. Això m'ha sorprés perquè per a mi seria un vot cada correu.

Per una altra part crec que s'hauria de fer no a través de les votacions sinó d'un jurat que tingués en compte antiguitat, activitat periòdica de renovació, estètica i altres paràmetres.

Em dona una mica la sensació d'Eurovisió però malgrat tot ho trobo una iniciativa que està molt bé i penso votar cada dia en les diverses seccions que em motivin.

Per una altra part haig de reconèixer que he trobat algún bloc interessant a través de la llista dels que s'hi presenten. Llavors, només per això, ja val la pena la iniciativa.

vpamies ha dit...

Galderich, em sembla que no es pot votar un cop cada dia. És un vot per correu electrònic a cada una de les categories. Però entenc que només hi pots votar un cop.

Galderich ha dit...

Víctor,
A la pàgina http://www.stic.cat/premisblocs/ hi ha la frase de:
"Recordeu que podeu emetre un vot per categoria i correu electrònic cada 24 hores!"

He intentat ara mateix votar a una altra opció d'una categoria a la que ja votar ahir i em respon:
"Ja has votat per un bloc d'aquesta categoria en les darreres 24 hores.2

;-)

vpamies ha dit...

Tens raó. Quina passada! Això vol dir que una sola persona pot votar més de 70 vegades per un mateix blog?

Bé, suposo que és la manera de tenir enganxada a la gent durant tot l'estiu.

Allau ha dit...

I, si disposes de més d'una adreça de correu, ja no cal ni que te'n vagis de vacances, que amb les votacions diàries estaràs prou entretingut.

el llibreter ha dit...

Gràcies Júlia, per les bones paraules que em dediques. En el meu cas, no he presentat mai el blog a cap premi. Al premi lletra, m’hi va presentar el jurat i sense consultar-m’ho abans, la qual cosa em va provocar un dilema: d’una banda no em venia de gens gust competir perquè no m’agrada la publicitat, però de l’altra hi havia la gratitud per tenir en compte el meu blog. Al final va prevaldre la gratitud, i vaig optar per acceptar participar-hi, però sense fer-ne propaganda.

Salutacions cordials.

kweilan ha dit...

Una reflexió que comparteixo totalment.

Puigmalet ha dit...

Pros i contres, com tot a la vida.

Galderich, sí hi ha un jurat. Hi ha un període inicial de votacions i després un jurat escull entre els finalistes.

L'any passat no es podia votar cada 24 hores. S'haurà de tenir una parròquia extensa i molt però que molt fidel, enguany.

És curiós perquè jo sóc lector de tots els blocs que t'han comentat, excepte un (que ara vaig a mirar). Allò que ens agrada ho acabem trobant.

F.Puigcarbó ha dit...

fes com jo, m'hi apunto i m'en oblido, així se segur que no guanyarè i quedo bé atès en cada convocatòria m'han demanat que m'hi presenti, suposo que fer d'embalum.

pere ha dit...

Just ahir vaig pensar que aquest any no havia pensat de mirar els premis Lletra i, mira per on, ara tu en fas aquest post que comparteixo en bona part.
En el cas dels blocs, que són de fàcil accessibilitat, seria interessant que qui fos que organitzi premis tingués en compte tots els que es publiquen i no només els que es presenten. Ja sé que seria una feina inacabable i no necessàriament més ajustada a la varietat i qualitat d'aquest món blocaire.
En el seu moment vaig predir que donarien el premi al Llibreter, ara em seria impossible posar-me en la pell del jurat.

Júlia ha dit...

Fas ben fet Víctor, jo m'ho miro com un joc, sense més transcendència.

Júlia ha dit...

Certament, Clídice, però també hi ha un ampli ventall intermig, com li he dit al Víctor, m'ho prenc com un joc més.

Júlia ha dit...

Allau, t'ho mateix ho has dit, per una mica de vanitat, humana sóc...

I per jugar.

Júlia ha dit...

Galderich, efectivament, descobreixes molts blogs interessants, encara que actualment n'hi ha tants i tants que la cosa és complica.

Té els seus condicionants, no voldria que s'interpretés només com una crítica el que he escrit, però així funcionen també els concursos i concursets literaris i moltes altres coses.

Júlia ha dit...

Això he entés jo també, Víctor.

Júlia ha dit...

Òndia, doncs pel que diu en Galderich no ho havia entès bé, una mica surrealista, em sembla, tot plegat...

Júlia ha dit...

Allau, si no vaig de vacances ja sé amb què em puc entretenir.

Júlia ha dit...

Llibreter, premi merescut, les coses han canviat força des d'aleshores.

Júlia ha dit...

Gràcies, Kweilan.

Júlia ha dit...

Puigmalet, quina feinada, jo he fet una mica com en Francesc. De fet vam quedar d'acord amb els 'poetes de Vilafranca' que ens hi apuntaríem per fer coixí. Em sembla que també me n'oblidaré, per ara. No sóc tan devota de ningú per anar-lo votant, ep.

Júlia ha dit...

Francesc, és que tenir molt embalum de presentats dóna prestigi, és com en els literaris.

Júlia ha dit...

Això és molt difícil, Pere, perquè no es pot conèixer 'tot' i sempre hi pot haver un blog excel·lent que ha passat desapercebut, ara n'hi ha molts i cada dia se'n descobreixen de nous i no hi ha temps de seguir-los.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Subscric el que dius i molts dels comentaris que han fet.
Això dels premis és una mica una bestiesa i si mirem en detall les normes, encara més. Però mira, aquí estan.