31.8.10

Medalles arqueològiques i penques de bacallà

Ja fa temps vaig veure un programa d'aquesta sèrie que es diu Sota terra i em va fer angúnia i vergonya aliena, en concret era un que parlava de la Guerra Civil i de la Terra Alta. No n'havia vist més i algunes persones m'han fet també comentaris irònics sobre els continguts i els protagonistes.

Que tot plegat no eren prejudicis subjectius m'ho confirma un email que he rebut sobre un dels darrers espais de la sèrie. 




CARTA OBERTA:



Sota terra  i la vergonya de penjar-se medalles



El propassat dilluns 23 d'agost, el programa "Sota Terra" de la televisió pública catalana (TV3) va emetre el capítol dedicat a Carrer Ripoll 25, Barcelona: vint segles d'ocupació, del segle I al XX.



Seguint l'esquema d'aquest programa, els seus protagonistes/actors/arqueòlegs es fixaven un objectiu a aconseguir en 3 dies: reconstruir la història d'un edifici i unes restes amb 2.000 anys d'història. Poca broma.



No volem, amb aquesta carta, alimentar el debat ja obert sobre la superficialitat i la banalització de l'arqueologia que ofereix aquesta sèrie. La divulgació, la recreació i la teatralització no haurien d'implicar, necessàriament, la falta de rigor.



Però quan la falta de rigor i -perquè no dir-ho- l'afany de protagonisme atempta directament sobre la feina feta per altres professionals fins al punt d'atribuir-se descobertes ja realitzades, ja s'han depassat tots els límits. I això és el que es va produir en el cas del programa dedicat a la finca del carrer Ripoll, 25 de Barcelona.



L'any 2002 sí, si ja fa, doncs, vuit anys-  l'empresa municipal Foment de Ciutat Vella va encarregar a Veclus s.l. la realització d'un estudi històrico-arquitectònic de la finca de Ripoll, 25. Fruit dels treballs de documentació arxivística i de l'anàlisi arquitectònica (amb repicats selectius de murs realitzats per Integral de Construcció SCCL), els tècnics de Veclus s.l. que intervingueren en l'estudi (els historiadors Francesc Caballé, Dr. Reinald Gonzàlez, Núria Nolasco i Xavier Cazeneuve) van poder establir una seqüència crono-constructiva de la finca, identificant i posant al descobert diferents elements arquitectònics -entre ells la secció transversal de l'aqüeducte, canalera inclosa-,  i aportant, a més,  dades sobre la història medieval i moderna de la propietat i ús de l'edifici. El treball es va lliurar a Foment de Ciutat Vella i podeu trobar-ne un ampli resum al web de Veclus (http://www.veclus.cat/arxiuveclus).



Els guionistes del programa "Sota  Terra" van tenir accés a aquest treball i per això podien "localitzar" -com es diu en el programa- documents cabdals per a la història de l'edifici, com ara les referències a l'hostal medieval o als estudis generals i als dibuixos de l'evolució de la finca. S'agafa la informació i amb més o menys fortuna es guiona. Res a dir, més enllà de citar o no correctament les fonts -que no es citen- i valorar o no -que no es valora-, l'esforç que una tasca de documentació com aquesta significa, i que no és precisament de 3 dies.



El problema no és aquest. El problema és l'atribució de les descobertes. I ens  centrarem aquí en el que va falsejar públicament no un actor, sinó un científic com el senyor Eudald Carbonell, doctor i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili.



Com ja hem dit, entre les troballes identificades i documentades durant la recerca duta a terme l'any 2002 es compta amb la secció i la canalera d'aigua de l'aqüeducte romà de Barcelona. Es va buscar, es va repicar i es va localitzar. Es va identificar, fotografiar i dibuixar. I això ho van fer els tècnics de Veclus sl assistits pels d'Integral de Construcció. I com a tal descoberta, apareix al treball de Veclus. Fins i tot la troballa, igual que la localització dels estudis generals o scola maior en aquest espai concret (que, en el programa, Fermí Fernández s'atribueix el mèrit de localitzar-ne la documentació, una documentació que ja consta al treball de veclus de fa vuit anys), va tenir cert ressò mediàtic: va aparèixer al noticiari de BTV, i es publicaren algunes notícies (El Pais, 4 de maig de 2003; El Periódico, 23 de juliol de 2006; Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, núm. 255, tardor 2007). La localització del canal d'aigua de l'aqüeducte romà de Barcelona tenia data (2002) i uns descobridors concrets que van realitzar la recerca com a part d'un projecte de documentació ampli i interdisiplinar finançat per un ens de l'administració pública.



I resulta que ara arriba la tele, dediquen un capítol de "Sota Terra" a l'edifici del carrer Ripoll, 25 i el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili que apareix com a director científic del programa (no un actor qualsevol) diu que per comprovar que allò era l'aqüeducte (se sap des de gairebé 20 anys que aquells arcs ho eren) s'hauria de localitzar la canalera: "Ara buscarem la canalera i si la trobem contestarem que era l'aqüeducte" I agafa un martell mecànic, es posa a picar i de cop exclama i es felicita: "Mira la canal, l'Opus signinum, ja el tenim". No calia picar, ja feia 8 anys que estava a la vista. No calia buscar-la, ja estava descoberta.





No es tracta d'exigències de guió. Aquesta no pot ser la resposta. Els fets són els que són, i faltant a qualsevol principi deontològic, qui es presenta com a "factotum" de l'arqueologia catalana, s'atribueix la descoberta d'un testimoni històric que no ha realitzat ell. No hi ha excusa per a què un científic actuï d'aquesta manera, i el Dr. Eudald Carbonell ho va fer. L'exigència mediàtica -sigui de TV3 o de la BBC- no justificaria que cap arqueòleg es presentés a Atapuerca, remenés la terra en 3 dies i digués: "Ara buscarem restes humanes i si les trobem contestarem que hi ha una nova espècie d'homínid". I al següent plànol digués: "Mira, ja el tenim: l'Homo Antecessor" . Seria lícit? Els veritables responsables de la troballa -entre ells el Dr. Carbonell- acceptarien que algú s'atribuís una descoberta que porta a darrera anys d'investigacions? Es professional i científicament reprovable i inadmissible, a més de ser una falta de respecte i d'educació.



I quan això succeeix, no passa res? Les institucions no diuen res? Les universitats callen? Les associacions i els col·legis no es mobilitzen? Tantes ganes  té la gent de sortir a la tele?



Per finalitzar volem fer constar que l'exemple denunciat no és sinó la punta de l'iceberg d'una actitud força corrent per part de persones i institucions i que consisteix en apropiar-se de la feina realitzada per altres professionals que treballen (o ho intenten)  per al coneixement i la conservació del nostre patrimoni històric. En definitiva, que trist haver-se de penjar medalles alienes.





Signat pels autors de l' "Estudi històrico-arqutiectònics de la finca núm. 25 del carrer Ripoll de Barcelona" (Barcelona: 2002)



Veclus s.l.:

Francesc Caballé,  Reinald Gonzàlez, Núria Nolasco, Xavier Cazeneuve



Integral de Construcció sccl:

Dolores Girón, Pepe Naval, Xavier Aranda, Paco Coleto, Eduardo Ferrer, Jordi

Ferrer, Juan Lecina, Antonio Moreno, Alex Villalba




Ens enreden tant i per tantes bandes, històriques, científiques, culturals, polítiques, farmacèutiques i, evidentment, televisives, que ja no ens espantem de res, però en aquest cas la cosa té bemolls, ja que la informació va sortir publicada en diaris convencionals, no vull ni pensar en les medalles que es pengen tantes patums sense que ens n'assabentem ni es pugui demostrar la seva afició a emular, en el seu cas sense mèrits, en Fructuós Canonge.

25 comentaris:

Luis Rivera ha dit...

Es el triomf de lo banal, Julia, la banalitat ens arrosega.

miquel ha dit...

En l'era de la informació preval més que mai la desinformació i l'engany.
Eudald Carbonell no és aquell senyor que es cobreix el cap, faci fred o calor, amb un salacot? Sempre he desconfiat dels catalans amb salacot.

Galderich ha dit...

Et passo un enllaç també molt instructiu sobre el programa...
http://caballe.cat/wp/ha-fet-el-ridicul-el-programa-sota-terra-de-tv3/

La lectora corrent ha dit...

He vist algun programa d'aquesta sèrie i tot i que no conec el món de l'arqueologia vaig pensar que no era gens creïble allò que feien de dir "ara buscarem si aquí...." i amb una miqueta d'escarbar ja havien fet la descoberta.

Em va recordar una anècdota que s'explica del malauradament desaparegut Laboratori Municipal de Barcelona, quan n'era director Ramon Turró. Diuen que un dia al matí hi van anar uns inspectors de l'Ajuntament per veure si els diners que s'invertien en recerca eren ben aprofitats. El director no hi era i quan els va rebre un altre investigador van dir-li que venien a veure quins descobriments havien fet.

El jove investigador (crec que era Pere Domingo) se'n va sortir molt bé: els va dir que el Dr. Turró era qui tenia l'exclusiva de mostrar els descobriments i també els va dir que justament aquell dia eren a punt de fer-ne un i que si tenien paciència i s'esperaven potser podrien ser-ne testimonis. Mentre esperaven, va arribar el Dr. Turró, que immediatament va fer una trucada a l'Ajuntament per resoldre la situació.

Els guionistes del programa sembla que també pensin que les descobertes es poden programar. Però el que és greu és que un professional de l'arqueologia o l'antropologia --que té en el seu currículum una medalla Narcís Monturiol-- es presti al joc.

Júlia ha dit...

Sí, Luis, però que el món acadèmic suposadament 'seriós' no digui 'ni mu' fa una mica d'angúnia i que un senyor que tenia un cert prestigi com Carbonell hagi acabat així, també.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Pere, des que s'ha deixat el salacot posat per sempre i ha començat a sortir per la tele li ha passat el que passa a molts, són abduïts per l'indret fosc... Però, vaja, fa angúnia tot plegat.

Júlia ha dit...

Òndia, Galderich, precisament aquest de les trinxeres, sense saber aquesta relliscada, va ser el que em va fer 'no mirar-lo mai més', feia angúnia la frivolització de tot allò, encara més a mi, que vaig sovint per aquelles terres i escolto molta gent i moltes versions. Allò de passar la nit a la trinxera vestits de tergal ja va ser 'el súmmum'.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Lectora, el pitjor és que no es demani responsabilitat al món acadèmic i que tot un senyor Carbonell caigui en aquestes frivolitats i falsedats, com ens podem fiar de res?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tots podem recordar -si volem- com, a més de deixar-nos per ignorants, a blocs i comentaris els autors/es ens refregaven pels nassos títols, "màsters", doctorats i altres galindaines quan una metgesa (valga'm Déu, però si és una monja!), gosava posar en entredit un dogma fe avalat ni més ni menys per la "Oms". Després,els que ens els refregaven, silenci absolut.
Sembla que al senyor del salacot tampoc li manquen títols d'aquests i, pel que diu la carta, la universitat com si sentís ploure.
Sobretot, que ningú pensi per ell mateix, que tot està "científicament provat" i televisivament divulgat.
Amén.

Júlia ha dit...

Xiruquero, en el fons, tant amb aquells que mostren titolacions com en la resta, ens refíem de la nostra intuïció, fe al capdavall, ja que es fa molt difícil accedir a la veritat, si és que existeix.

En aquest cas el tema és diferent, un senyor que potser sap força del seu tema, que no ho dubto, aprofita el treball d'uns altres, als quals no menciona, i, a més, ho fa de forma barroera, ja que es pot comprovar amb certa facilitat que no ha fet cap feina, ell, i que 'actua' com qualsevol comediant, en un programa que vol ser 'divulgatiu'.

Clidice ha dit...

Em va decebre molt el programa i que fos algú com en Carbonell, que inclús amb els seus llibres "ha anat a menys" es prestés a la pallassada. De poder fer un programa amè i divulgatiu a l'estil de la BBC a fer aquesta espècie de "correm-hi tots a fer l'arqueòleg que xalarem" han fet un flac favor a l'arqueologia i a la divulgació científica.

Montse ha dit...

Bé, jo des del primer dia que vaig veure el programa vaig pensar que era una presa de pèl. Ja no el vaig veure més, per això no sé massa de què parles, però es pot esperar qualsevol cosa, de la tele, encara que sigui de "la nostra".

Júlia ha dit...

Certament, molt lamentable, ja veus que -fent referència a l'enllaç que vas posar- no ens podem refiar de res.

Ja sabem que molts programes són purs muntatges i, per altra banda, la suposada 'divulgació' porta a la frivolització absoluta, que en això hi intervingui gent suposadament seriosa és greu.

Júlia ha dit...

Arare, jo només vaig veure un fragment del de la Guerra Civil i ja en vaig tenir prou. De tota manera, si llegeixes aquesta carta que penjo ja t'adonaràs del tema com va. 'La nostra' fa temps que va a la deriva i el pitjor és que té molts incondicionals i que no en pots dir res en contra. Per a més 'inri', l'afer al qual fa referència el Galderich va ser recollit per l'ABC, cosa que va fer que moltes persones no li donguessin cap mena de crèdit.

Aquest altre ja està documentat i comprovat, ara no es podrà dir que són 'els d'allà que ens ataquen'.

En general portem una bona temporada en què tot es frivolitza fins a límits ridículs, com si la gent fos tonta, que potser sí que ens hi anem tornant.

Tot Barcelona ha dit...

simplement, aquesta serie fa pudor, perque es aixó, una serie, i no un programa decorós, estil "Redes", del Punset. salut

Júlia ha dit...

Miquel, no et vull decebre, però sé d'algú que va col·laborar amb Redes i no el van ni mencionar. La tele, com l'especulació, té un gran poder corruptor.

Ara bé, realment Redes té una categoria que aquest ni la toca, això sí.

En general, quan algú de certa categoria comença a sortir massa a la tele acaba com acaba...

Xavier Caballé ha dit...

El temps posa a tothom al seu lloc i l'últim "Sota terra" serà dins d'un abocador d'escombraries :)

Francesc Puigcarbó ha dit...

han dit avi a Rac 1 que ho deia el Punt que a banda de coses com aquesta, havien qualificat com a troballa arqueológica uns grafittis pintants per la mainada, fa quaredies. Encara no he anat al punt a mirar-ho, però la noticia es mereix ser posada a Collonades.

Francesc Puigcarbó ha dit...

http://kollonades.blogspot.com/2010/09/polemica-del-programa-sota-terra.html

AIXÓ ÉS EL QUE PUBLICA el punt+avui

Júlia ha dit...

Efectivament, Xavier, tens raó.

Júlia ha dit...

Francesc, el que ha arribat al Punt -o l'Avui- és la documentació que penjo jo, és el mateix, i pel que fa als grafits, fa referència a l'enllaç que ha indicat Galderich.

Deunidó tot plegat.

Gabriel ha dit...

Que trist tot plegat!
Un programa que hauria pogut ser una bona oportunitat per difondre el patrimoni arqueològic del país acaba caient tant baix!
I que consti que em vaig mirar forces capítols però també em va semblar força al·luscinant i teatral que en menys de tres dies es poguessin fer tantes descobertes en tants llocs quan tothom sap que en arqueologia el rigor científic i el contrast de dades demanen calma i no les presses d'un guió de televisió d'un programa de 40 minuts.
El programa del carrer Ripoll, que crec que va ser l'últim no el vaig veure. Com a desgreuge de l'equip de joves arqueòlegs, penso que semblaven bons professionals i que la culpa no és pas d'ells sinó d'un plantejament de programa que per donar agilitat i espectacle el que provocava era una frivolització de l'arqueologia.
Conclusió: una gran idea perduda per un mal plantejament de programa.
Evidentment al llegir el post i la notícia no només he al·luscinat bastant (ja que en el programa hi havia algú d'un cert prestigi com el Sr.E.Carbonell) sinó que tot plegat fa un mal favor perquè la televisió pública del nostre país pugui apostar de nou per programes de cultura i divulgació històrica en horari de màxima audiència.

Júlia ha dit...

Gabriel, ja sabem o hauríem de saber que la majoria d'allò que veiem per televisió és mentida i ficció, el que em sembla més greu és això d'apropiar-se la feina d'altres sense ni mencionar-los, aquest cas és molt gros però n'hi ha d'altres i no només a la televisió. O sigui, que els arqueòlegs 'reals' ni sabem qui són, de fet.

Pere Manel ha dit...

La veritat és que tot plegat fa pena. Més d'una crítica o mala mirada m'he emportat jo per criticar obertament el que va ser el despropòsit de Sota Terra, sobretot dins de la comunitat universitaria de la URV (la meva, per desgràcia en alguns moments) Tot el que han fet aquests maleïts "bufons", ha estat desprestigiar un treball meravellós com és l'arqueologia. Amb tot el temps d'estudi que comporta, amb la fantàstica sensació d'estar un mes o els que faci falta excavant un jaciment i anar veient com poc a poc va prenent forma, i per supost no es fa en 3 dies. Però lo més greu és el fet de no reconèixer els mèrits d'aquell que hi havien participat anteriorment i que van ajudar a les "conclusions" finals que s'han extret. I més amb el Carbonell que el pinten com una gran eminència i sincerament deixa molt que desitjar. Més valdria que és dediqués únicament als jaciments de prehistòria que són els que domina realment i no intentar posar les grapes en altres èpoques on tenim a professionals molt millors que ell i que ens ho explicariem millor. Entre lo de Veclus S.L i lo de Owen i Yanik, aquests acabarán allà on el seu nom indica, Sota Terra. El 6% de la úlitma emissió així ho confirma.
Salut!!!

Júlia ha dit...

Pere Manel, a Catalunya caiem sovint en això de fer intocable tot allò que és 'nostre', no pots dir que les sèries de tv3 són una bírria com les d'altres canals o que els noticiaries han empitjorat, sempre hi ha qui et surt amb allò que 'els altres' ho fan pitjor, coses així. El mateix pel que fa a les nostres 'patums i mites', el tema d'aquell senyor que no va ser als camps de concentració i n'era el representant es va destapar a causa d'algu 'de fora', en aquest cas el fet d'haver sortit a l'ABC allò dels grafits també ha fet que molta gent no ho volgués creure.


El senyor Carbonell segur que sap molt del que entén, en el seu àmbit, el problema és que quan algú té nom en algun camp vol acabar pontificant 'de tot', i aleshores passen aquest tipus de coses.

També crec que hauríem de ser més autocrítics i denunciar quan cal, sense caure en el servilisme, tan sols cal veure el cas Millet.

No som millors ni pitjors que ningú i cal acceptar-ho. La TV3 ja fa temps que empitjora, des de la darrera etapa de convergència ja va començar a davallar pel pendent de la frivolitat,com també Catalunya ràdio, però sembla que no es vol que sigui dit.