6.4.11

PAISATGES






Paisatges

Damunt dels terrats,
la gavina blanca
s'emporta horitzons
cap a les muntanyes.

Vaixells molt petits
s’allunyen a l'alba,
cap a ports llunyans
de color magrana.

Dalt dels arbres quiets
s’adormen les fades
i estenen vels fins
de tardors de plata.

Sorrals de cristall,
palets a la platja,
peixos de colors
presoners de xarxes.

Entre el romaní
hi fila l'aranya,
pacient i subtil,
tendrament humana.

Voldria caçar
rantells sense traça,
insectes petits,
d'antena irisada.

Somnis sense nit,
el voltor els encalça.
Espurneig d'estiu
a la fondalada.

Si vens i te'n vas,
i arribes i marxes,
t'esperaré avui
que el demà s'acaba.

Aranyons al bosc,
mallerenga blava,
enganyapastors,
crit de cogullada.

Veuràs una creu
a la clariana,
on s'atura el vent,
rodamón de l'alba.

On arriba el crit
de la gent calmada,
i la mort no sap
quin follet s'hi amaga.

Si vens i te'n vas,
i arribes i marxes,
no em diguis adéu,
ni m'escriguis cartes.

Que jo no hi seré
rodamón de l'alba.

Julia Costa. Indrets i camins (edicions joescric.com)

5 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

Delicat poema, sorprén "no m'enviís cartes", algun poeta nou posaria no m'enviís twits. O ja ha passat de moda twitter?. Ah! dissabte ja vaig veure roselles, i em sembla és molt aviat, deu ser cosa del canvi i del climàtic.

Júlia ha dit...

No, Francesc, ja comencen a veure's roselles, són 'primaverals', res de canvi climàtic.

És que el rodamón del poema és un senyor 'a l'antiga', per això pot ser que escrigui cartes de les 'de sempre', he, he.

Júlia ha dit...

Ja que parles de roselles, fa temps vaig fer aquest poema una mica escolar sobre els seus molts noms, te'l dedico, Francesc, apa:


El nom de les roselles

Gallarets de festa,
I quiquiriquics,
Roelles vermelles,
Del temps més bonic.

Babols del verd camp,
Ganfanons gentils,
Pipiripipips,
Caputxins d’abril.

Paparotes roges,
I badabadocs,
Barrets de les goges,
Paramans de foc.

El camp que el sol daura
S’ha tornat carmí,
Us gronxa un nou aire,
El sol ja és aquí.

Pétals estantissos,
Llavors de foscor,
Espurnes de vida,
Miralls de claror.

Sang jove que esclata
Enmig del nou blat,
Miratges i somnis
Que no hem oblidat.

M. Antònia ha dit...

Bell poema, i aquest que aquí has posat sorprenent com uses tots els mots. Me'l guardaré.

Júlia ha dit...

Gràcies, artista!!!