30.7.11

Exposicions a l'abast i núvols estiuencs




Aquest juliol ennuvolat ens ha obsequiat amb uns cels gairebé tardorencs, però que acompanyant les tardes llargues d'estiu han resultat esplèndids. La màgia dels petits telèfons retratadors dels nostres temps ha fet que, com qui  diu, amb una sabata i una espardenya, em sortissin fotografies com aquestes.

Estan fetes, com és obvi, des del terrat de CaixaFòrum de Barcelona on es pot veure una magnífica exposició amb retrats més o menys de la Belle Époque, d'autors importants, alguns d'ells molt coneguts i altres potser no tant, però igualment remarcables i excel·lents.

La diferència entre un bon actor protagonista i un gran secundari rau tan sols en l'oportunitat de demostrar el que val i en la promoció que aconsegueix en el seu temps i entre la posteritat.

Fa anys crèiem que no hi havia hagut gairebé dones pintores, fins i tot molts quadres pintats per dones s'havien atribuït a homes del seu temps. Ara resulta que n'hi ha un munt, moltes de les quals encara poc conegudes, com Asta Norregaard, noruega, de la qual a l'exposició es poden veure un parell de bellíssimes obres. Com aquest seu estudi, tan evocador i poètic.



Entre els personatges coneguts dels quals s'inclou algun retrat hi tenim a Txèkhov, en el famós quadre que va pintar Osip Braz. És aquest un retrat molt reproduït, sovint sense citar-ne l'autor, vici aquest del qual ens hem d'alliberar d'una vegada. Va ser un retrat d'encàrrec, la relació entre el pintor i l'escriptor no va ser gaire bona i el resultat final no va acabar de convèncer Txèkhov, (deia que havia quedat fent cara d'olorar un rave picant) tot i que ha resultat ser aquesta una imatge molt coneguda de l'autor. 

De fet, en general, ningú de nosaltres acaba de quedar mai satisfet del tot amb els retrats que ens fan, tot i la fotografia actual i les seves possibilitats. En general volem quedar bé i guapos, que es reflecteixi la nostra personalitat, cosa impossible quan la fotografia mostra un instant congelat dels molts que conformen la realitat d'una vida.

De tota manera, és impossible no sentir-se fascinat per aquesta mirada, Txékhov va ser un home molt atractiu, tenim d'ell força fotografies, i també va ser intel·ligent i lúcid. La seva modernitat la palesa el fet que el seu teatre i la seva narrativa breu no han perdut gens amb els anys. Ens contempla des del passat com si ens volgués analitzar a fons. Dues senyores comentaven això davant seu, hipnotitzades durant una estona, sembla ben bé que t'estigui mirant.

Hi ha a l'exposició moltes altres obres importantíssimes. Hi ha qui creu que en temps de fotografia la pintura realista i el retrat no tenen sentit, però no és així. Fins i tot els retrats formals i d'estudi, els més convencionals, no són mai com una fotografia. La fotografia tampoc no és una pintura, tot i que de vegades hi faci pensar. Com el teatre i el cine, cada  forma d'expressió té el seu espai i les seves possibilitats i característiques.

Pel que fa a la fotografia tenim a Barcelona tres exposicions imprescindibles, Català-Roca a la Pedrera, Brangulí al CCCB i Jacques Leonard a l'Arxiu Fotogràfic. Sense haver de viatjar (els barcelonins, evidentment) i amb possibilitats de repetir, totes són gratuïtes llevat de la de Brangulí. Qui diu que la cultura és cara? Això si se sap què és la cultura, que no ho sap ningú.

En tot cas, per passar una bona estona i comprovar com n'és d'efímera, la vida, com canvia tot. Pintures i retrats immortalitzen moments, situacions, persones. Però la vida no és una obra d'art, passa de pressa, de forma inevitable i gairebé imperceptible.

11 comentaris:

Deric ha dit...

et pots creure que mai he estat al Caixaforum????

Júlia ha dit...

I tant que m'ho puc creure, hi ha molts llocs on jo no he estat mai. El Caixafòrum és que el tinc a prop de casa, però si hagués d'anar uns quants barris més enllà...

Gabriel ha dit...

En el meu cas he anat a moltíssimes exposicions del Caixaforum. M'agrada molt.Deric és un lloc molt recomenable, no només pel lloc on està, l'antiga fàbrica Casaramona sinó també per la qualitat de les exposicions. I a més, són gratis!!!
Júlia...un plaer llegir aquests posts. Belle Epoque és una exposició extraordinària. La retrospectiva de Brangulí al CCCB també és molt interesant i avui potser vaig a veure la de Català-Roca a la Pedrera. Sort que encara queden a la ciutat bones propostes culturals i algunes de franc.
Una salutació!

Ramon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...

Gràcies, Gabriel. Certament és un bon lloc, bonic i ben situat. Crec que l'exposició ja ha estat al Caixafòrum de València i d'alguna altra ciutat.

Ramon ha dit...

Gràcies per la teva informació. Tenia previst visitar aquestes exposicions.
Els teus comentaris han fet que en tingui encara més ganes.

Júlia ha dit...

M'alegro que t'hagin animat a visitar les exposicions, Ramon, valen la pena.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Tenim programat de visitar aquesta exposició la setmana vinent. Ho farem amb uns amics que vénen expressament de Girona.

Júlia ha dit...

Us agradarà molt, Teresa.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No hi he estst mai al CaixaForum, ni a exposicions que a vegades fan els de Caixa Sabadell o el mateix Banc de SBD. Com tu ja ens ho expliques i sovint ho il·lustres, és com si hi hagués anat.

Salut

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

A mi també em van sorprendre les dones pintores i aquest quadre, juntament amb el que he posat al meu post, és dels que més em va agradar. Completament d'accord amb el que dius de les fotografies i la pintura realista.