29.8.12

DELS RECORDS METEOROLÒGICS I LA MEMÒRIA IMPRECISA


El tema de la meteorologia, en un clima tan variat com el nostre, propicia tot tipus d'afirmacions sobre els canvis i els records, records sovint imprecisos, lligats a esdeveniments molt concrets, personals i col·lectius, que potser ens han trasbalsat. Aquest estiu se'ns està allargant, a Barcelona, amb un fi de festa feixuc, humit i pesadíssim i escolto, com quan era petita, tota mena d'afirmacions sobre pluges antigues i escalfors modernes.

Una jove locutora deia, per ràdio, ahir mateix, que abans, a mitjans d'agost ja començava a ploure. No negaré suposades evidències, tot i que tinc els meus dubtes, el mateix que amb allò del viatge a la lluna, sobre el canvi climàtic. En tot cas la vida del planeta i la dels homes ha estat sacsejada per molts canvis climàtics i per molta diversitat climàtica. Una de les tendències que més m'empipa dels humans és la tendència apocalíptica sobre tot allò dolent que ens passarà i ens pot passar si no hi fem alguna cosa que és, evidentment, allò que ells, els experts en totologia, ens aconsellen. Com si no haguessin passat ja prou desgràcies al llarg dels temps, sense que la majoria de bona gent hi pogués fer res de res per evitar-les.

Això dels canvis en el temps que fa i feia t'ho comenta igualment, convençuda, una persona de trenta anys que una de quaranta, una de cinquanta o una de setanta. Abans... Fer-te gran comporta la servitud d'haver d'admetre que les coses no són ni han estat mai tan quadriculades com pensem i que tot és relatiu i fràgil, fins i tot els nostres dogmes.

Una data emblemàtica quan ets jove és la revetlla de Sant Joan. Encara ho era molt més fa anys, ja que no s'acostumava a sortir de nit si no era en aquestes ocasions verbeneres. Doncs bé, recordo revetlles de Sant Joan a les quals havia anat vestida d'estiu glamurós i d'altres en les quals plovia i ens havien de posar la rebeca. Una altra data emblemàtica, la Mercè, ens ha acollit alguns anys del passat a les platges, mentre que en d'altres ocasions ja ens hem pogut vestir d'entretemps i estrenar mitges de nylon.  Cal dir que faig referència, en tot moment, a Barcelona i, en concret, a la part baixa de Barcelona.

Quan la meva filla que va néixer l'any 75 era petita vam passar uns estius molt frescos i plujosos. Ho sé perquè cada anys comprava katiusques noves ja que s'havien quedat petites, cosa que en el cas del meu fill, que va néixer l'any 80, no va ser així i gairebé no vam fer servir aquest tipus de calçat. A més, també recordo que a escola vam haver de renunciar a unes quantes sortides per aquest motiu. Els turistes, que en aquells anys venien més aviat a cercar el sol que no pas la Sagrada Família es queixaven, no es podia anar a la platja ni gaudir del que els havia promès la propaganda. Fins i tot alguns diaris especulaven amb la possibilitat de contractar seguros de sol que comportessin compensacions als visitants, en cas de mal temps prolongat.

L'any en què vaig conèixer el meu marit va ser el setanta-u, per la tardor, i va fer molta calor fins ben bé Tots Sants. Recordo que m'havia comprat una camisa de llaneta molt fashion i que no hi havia manera d'estrenar-la. Totes aquestes anècdotes van lligades, és clar, a records personals molt vius, quan la vida quotidiana és menys emocionant no en tenim tantes referències emocionals ni meteorològiques. Es recorda molt més un passeig romàntic amb el nòvio sota un paraigua compartit que no pas un xàfec anodí, suportat de forma solitària i avorrida.

De freds i calors n'he vist i patit de totes menes. Enguany en farà cinquanta d'aquelles desgraciades inundacions del seixanta-dos i de l'emblemàtica nevada. Va córrer molta tinta sobre les causes de tantes coses estranyes lligades a la meteorologia. Causes, responsabilitats, canvis en el comportament humà... A finals dels anys cinquanta va fer unes fredorades importants, amb sequera inclosa, que van propiciar migracions de les zones rurals; com que jo i els de la meva generació érem petits i a les cases no hi hacia calefacció ens n'ha quedat, d'aquells anys, el record d'un fred hivernal extraordinari i abusiu i de caramells de glaç penjant per tot arreu. Però, afortunadament, també vam tenir hiverns amables i temperats que no recordem amb la mateixa intensitat.

Un any, en deu fer set o vuit, en el qual érem, per l'agost, en una casa rural de Navarra, un pagès ens va comentar, escoltant els nostres comentaris sobre la persistent manca de pluja, si no ha llovido, ya lloverá. I ja no entraré a fons en tot allò de la sequera, el senyor Montilla, el senyor Baltasar i la Mare de Déu de Montserrat. Va passar i vam tornar a gastar aigua a dolls i tolls, perquè una de les nostres característiques humanes és recordar-nos de  Santa Bàrbara quan trona.

Tot passa quan menys t'ho esperes i la memòria és molt traïdora. Tan sols les hemeroteques serioses ens poden donar pistes fefaents de la realitat. Miro La Vanguardia de fa cinquanta anys i veig que encara feia calor bochornoso a la nostra ciutat i que no acabava de voler ploure. A la coberta, el vicepresident Johnson visitava el Sha de Pèrsia, a Grècia havien patit un teratrèmol. Al costat del parte meteorológico, els sucesos, un home jove, a Málaga, havia apunyalat la seva dona en presència dels fills. Aquesta mena de coses també hi ha qui creu que abans no passaven...


8 comentaris:

Montserrat Sala ha dit...

Bon dia: jo també crec com tú que els fresds i les calors meteorològiques, son ciclics, i que a més a més hi ha uns condicionants que afavorixen, les hipótesis que diuent, que tot es degut a la mala gestió de la ecologia
com a ocnsecuencia de la creixent economia del consusm i de la mundialització.
Perquè: Des de quan es fan medicions, en pluviómetres, i s'enregistren les tempratures? Crec que en alguns casos, fa mes de cent anys, com a molt estirar. Però que són cent anys comparats amb la història de la humanitat de
al menys 10.000, anys pel cap baix?
Quines temperaratures tenien a la antiga Grecia? Quin temps feie en época de Alejando Magno?.

Que aquest estiu ha estat particularment xafegòs, es una realitat que tots l'hem patit.
I la sequera? Ja en parlen en els llibres bíblics. Igualmente que les inundacións. Qui no pensa en Noè?

Si tinguèssim mes elements de comparacó, potser sí que ho podriem assegurar, que fa més calor o més fred que abans. però
aquestes dades, ara com ara no en disposem. A lo millor més endavant
Ja es veurà...
Aqest eprcepció generalitzada, de que cada dia fa més calor. Nopodries ser també deguta que tot el dia estem amb l'aire cóndicionat en marxa,i que al sortir al carrer. sembla com si ens ofeguèssim? com si ens manqués l'aire per respirar?
Tots son factors a tenir en compte.

Una sslutació ben en cordial

Ferran ha dit...

Allò de la Lluna, t'ho deia fa un parell de posts, també em costa. El canvi climàtic, per contra, no em costa gens de creure; de fet, les evidències hi són, i de forma més científica i objectiva que la quantitat d'aigua que cau (o no) a l'agost, per dir una cosa.

Canvis, canvis...

Josep ha dit...

Doncs jo em sembla que amb tota aquesta cosa ara que diu que prourà foterà un xafec d'orgues. Salut

Júlia ha dit...

Montserrat, jo crec que és així i, a més, com molt bé dius, amb els aires condicionats i l'abric excessiu la nostra percepció es distorsiona.

Júlia ha dit...

Ferran, doncs a mi sí, els estudis són molt recents considerant l'edat de la humanitat i del món encara sense humans, els agosts que comptabilitzen són molt pocs, mirats en perspectiva. No és que no cregui en cavis, crec que sempre hi ha hagut canvis i èpoques de climes diferents, el que m'empipa és que se'n faci un drama.

Júlia ha dit...

Josep, és molt possible.

Francesc Puigcarbó ha dit...

jo ja passo de les previsions del temps i de totes les bajanades que diuen. A l'hivern fa fred i a l'estiu calor, i plou quan plou, uns anys molt i altres menys, i la Terra va fent la seva aliena a nosaltres i a les nostres obssessions pel temps. Igual l'estiu vinent no fa gaire calor i l'altre tampoc, o molta, depén.Sempre hi ha hagut un hivern o un estiu anterior ewn que ha fet el mateix temps o pitjor. Però com dius no hi ha bgens de meòria per aixó del temps.

Júlia ha dit...

Francesc, de tot això ja n'hem parlat sovint però sembla que continua l'amnèsia meteorològica generalitzada. Em fa gràcia quan diuen 'l'hivern més fred des de fa vint anys', vint anys no són res, ja ho diu el tango, ni trenta, ni quaranta... S'exagera molt amb el tema.