13.11.17

LA BARONESA I EN PIMPINELLA

Resultat d'imatges de Emma Orczy

Avui fa setanta anys que va morir Emma Orczy. Aquesta dama, d'idees conservadores i aristocràtiques que potser no lligarien amb les tendències actuals, va ser una escriptora remarcable i el seu èxit més popular fou La Pimpinela Escarlata. D'aquell llibre, que va conèixer seqüeles diverses, se'n va fer una pel·lícula molt popular i recordada, interpretada per l'actor Leslie Howard. La gent del temps de la mare sentia devoció per aquest actor però jo ara no li acabo de trobar el què, tot i que li reconec el mèrit actoral, però encara em sorprèn que l'Escarlata, no la de la Pimpinella sinó la d'Allò que el vent s'endugué tingui aquella mena de dèria pel cosinet.
Emma Orczy, a qui familiarment deien Emmuska, es deia, de fet Magdolna Rozalia Maria Jozefa Borbala Orczy, poca broma, i havia nascut a Hongria l'any 1865. Era filla d'un baró compositor de música i entre els seus amics, coneguts i saludats s'hi comptava gent com Gounod, Lisz i Wagner. El pare era, a més a més, emprenedor i va voler modernitzar la seva empresa però va haver de contemplar com els obrers hi calaven foc durant una revolta. Davant d'aquells fets se'n va anar del país, l'any 1868. Van viure a Brusel·les i a París, finalment la família va acabar a Londres, el 1880.
Resultat d'imatges de emma orczy
Emma va poder continuar estudiant música i d'altres coses i va conèixer el seu marit, Montague, amb qui es va casar molt enamorada el 1894. Es van avenir sempre molt i van tenir un fill que també va ser escriptor, tot i que menys conegut que la mare. El matrimoni anava curt d'armilla i tots dos van haver de treballar com a traductors i il·lustradors. Les primeres publicacions d'Emma no van tenir gaire sortida però uns relats publicats en una revista, policíacs, força originals, sí que van aconseguir seguidors.
Resultat d'imatges de la pimpinela escarlata
La gràcia dels relats rau en què el descobridor dels misteris no és cap detectiu sinó un vell que passa l'estona en un saló de té londinenc, fent i desfent nusos en un cordill, (The Old Man in the Corner) i al qual li porta els casos una jove periodista. Avui sembla que en això del gènere negre s'hagi descobert la sopa d'all i moltes bones idees vénen del passat remot.
Resultat d'imatges de la pimpinela escarlata
Amb el marit van escriure una obra teatral en la qual sortia, per primera vegada, el personatge anglès i coratjós que salva aristòcrates francesos a punt de perdre el cap. L'èxit de la peça va fer que l'escriptora endegués la coneguda novela, The Scarlet Pimpernel, que amb el temps esdevindria pel·lícula. 

Aquest tipus de personatge que porta una doble vida i que sembla anodí i covard, àdhuc efeminat, però que és un valent de totes totes, ha conegut moltes variants, com les del Zorro o el nostre Coyote, per exemple, però fins i tot Superman es pot incloure en aquest conjunt de les dues vides, una de les quals destinada a lluitar contra el mal. De la Pimpinella se n'ha fet d'altres versions, per al cinema i la televisió, però cap com la primera, pel meu gust. 


Resultat d'imatges de la pimpinela escarlata
L'èxit d'aquell llibre i d'altres, alguns dels quals recuperant el personatge, van fer guanyar molts calerons a Emma Orczy, qui va poder viatjar i comprar-se una propietat a Montecarlo on passava els hiverns, on va passar la guerra, ja que no va poder tornar a Anglaterra donades les circumstàncies, i on va morir el seu marit, el 1942. Ella va traspassar el 12 de novembre de 1947, jo no havia nascut encara i Europa tot just es començava a recuperar amb grans dificultats del trasbals de la guerra. Aquí les passàvem magres, com és ben sabut i ja es perdien les esperances sobre la recuperació de la República (espanyola) un cop derrotat el nazisme, de fet encara no l'hem recuperada, que ja és gros. 

Però la vida mana i es va produir un babyboom important, la joventut és molt agosarada. Leslie Howard va morir de forma tràgica, a conseqüència de la situació bèl·lica, en un atac alemany a l'avió on viatjava que no s'ha aclarit mai del tot.
Resultat d'imatges de la pimpinela escarlata
Emma Ocrzy era partidària de l'aristocràcia, del militarisme i de l'Imperi Britànic i durant la Primera Guerra Mundial va fer campanya a favor de l'allistament voluntari durant la guerra. Va ser filla del seu temps i de les seves circumstàncies però també una gran treballadora i va tenir sort, sobretot amb la Pimpinella famosa. Tota una dama de la seva època però a la qual no li queien els anells a l'hora de fer córrer la ploma a temps complet.

6 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Nunca tuve mucha pasión por este tipo de lecturas, pero si se que se vendían muy bien.
Salut

gloria abras pou ha dit...

La pel·lícula va ser un gran èxit. Howard era força inexpressiu i les dones de la meva família deien que no és que l'Escarlata n'estés enamorada -aquella dona no s'enamorava de ningú- sinó que n'estava enderiada i com que era una nena mimada i capriciosa el tenia entre cella i cella. Ell, tan noble, va romandre fidel a la bondadosa i bleda Melània Hamilton.
Leslie Howard era l'actor preferit d'un munt de dones entre les quals Lauren bacall fins el punt de posar Leslie al seu primer fill amb Bogart. Jo, amb els anys, he après a trobar-li un aura byroniana de poeta romàntic i he traduït la seva suposada inexpressivitat en "vida interior" he he...
Quan he llegit la interessant sinopsi que fas de la baronesa he recordat un personatge del segle XX, Salka Viertel guionista de "La reina Cristina de Suecia". No sé si la coneixes però la seva biografia és molt interessant. Va fugir d'Europa per causa del nazisme ja que ella era jueva.A casa seva, a Hollywood, també tenia amics molt selectes. És mare de Peter Viertel escriptor que es va casar amb Deborah Kerr i que era molt amic d'Hemmingway... en fi, potser t'estic contant el que ja sapsd. Si és així, disculpa.

Júlia ha dit...

Miquel, yo de jovencita si que tuve cierta tirada hacia las aventuras 'de capa y espada', todo tiene su época.

Júlia ha dit...

Glòria, potser tens raó en això de l'aura, la meva mare que era molt cinèfila el tenia per un gran actor, jo vaig estar anys sense trobar-li la gràcia però ara potser és això que dius. Analitzant subjectivament el seu paper a Allò que el vent... crec que al principi l'Escarlata sí que n'està, és molt joveneta, després ja és una cosa d'amor propi i de caràcter. Diuen que al llibre, que no he llegit, aquest cosinet és racista i del Ku Klux Kan i tot però per la peli ho can escombrar, tot això.

No recordava Salka Viertel però fa temps n'havia llegit alguna cosa, es va parlar també de la seva relació, potser lèsbica, amb Garbo i d'altres, em sembla. Peter Viertel era un senyor molt educat, en una ocasió recordo haver-lo escoltat i em va emocionar, parlava sobre la seva dona la Deborah Kerr que crec que tenia alzheimer, residien per la zona de Marbella durant llargues temporades. Quines dames, aquelles!!!

gloria abras pou ha dit...

Les memòries de Peter Viertel són molt interessant i, efectivament, era un gran senyor. El seu status li havia permès tenir aventures amb dones famoses com la model Betina que es va casar amb l'Aga Khan o amb Ava Gardner que no sé si es va deixar a ningú per repassar, he he.
També és cert que Salka Viertel consta com amant de Garbo. Està publicat en El jardí d'Allah tota una història detallada sobre les lèsbiques a Hollywood.

Júlia ha dit...

Un personatge interessant, en cercaré les memòries, recordo haver llegit entrevistes amb Peter Viertel fa algun temps.