LA BARONESA I EN PIMPINELLA

Avui fa setanta anys que va morir Emma Orczy. Aquesta dama, d'idees conservadores i aristocràtiques que potser no lligarien amb les tendències actuals, va ser una escriptora remarcable i el seu èxit més popular fou La Pimpinela Escarlata. D'aquell llibre, que va conèixer seqüeles diverses, se'n va fer una pel·lícula molt popular i recordada, interpretada per l'actor Leslie Howard. La gent del temps de la mare sentia devoció per aquest actor però jo ara no li acabo de trobar el què, tot i que li reconec el mèrit actoral, però encara em sorprèn que l'Escarlata, no la de la Pimpinella sinó la d'Allò que el vent s'endugué tingui aquella mena de dèria pel cosinet.

Emma Orczy, a qui familiarment deien Emmuska, es deia, de fet Magdolna Rozalia Maria Jozefa Borbala Orczy, poca broma, i havia nascut a Hongria l'any 1865. Era filla d'un baró compositor de música i entre els seus amics, coneguts i saludats s'hi comptava gent com Gounod, Lisz i Wagner. El pare era, a més a més, emprenedor i va voler modernitzar la seva empresa però va haver de contemplar com els obrers hi calaven foc durant una revolta. Davant d'aquells fets se'n va anar del país, l'any 1868. Van viure a Brusel·les i a París, finalment la família va acabar a Londres, el 1880.

Emma va poder continuar estudiant música i d'altres coses i va conèixer el seu marit, Montague, amb qui es va casar molt enamorada el 1894. Es van avenir sempre molt i van tenir un fill que també va ser escriptor, tot i que menys conegut que la mare. El matrimoni anava curt d'armilla i tots dos van haver de treballar com a traductors i il·lustradors. Les primeres publicacions d'Emma no van tenir gaire sortida però uns relats publicats en una revista, policíacs, força originals, sí que van aconseguir seguidors.

La gràcia dels relats rau en què el descobridor dels misteris no és cap detectiu sinó un vell que passa l'estona en un saló de té londinenc, fent i desfent nusos en un cordill, (The Old Man in the Corner) i al qual li porta els casos una jove periodista. Avui sembla que en això del gènere negre s'hagi descobert la sopa d'all i moltes bones idees vénen del passat remot.

Amb el marit van escriure una obra teatral en la qual sortia, per primera vegada, el personatge anglès i coratjós que salva aristòcrates francesos a punt de perdre el cap. L'èxit de la peça va fer que l'escriptora endegués la coneguda novela, The Scarlet Pimpernel, que amb el temps esdevindria pel·lícula. 

Aquest tipus de personatge que porta una doble vida i que sembla anodí i covard, àdhuc efeminat, però que és un valent de totes totes, ha conegut moltes variants, com les del Zorro o el nostre Coyote, per exemple, però fins i tot Superman es pot incloure en aquest conjunt de les dues vides, una de les quals destinada a lluitar contra el mal. De la Pimpinella se n'ha fet d'altres versions, per al cinema i la televisió, però cap com la primera, pel meu gust. 

L'èxit d'aquell llibre i d'altres, alguns dels quals recuperant el personatge, van fer guanyar molts calerons a Emma Orczy, qui va poder viatjar i comprar-se una propietat a Montecarlo on passava els hiverns, on va passar la guerra, ja que no va poder tornar a Anglaterra donades les circumstàncies, i on va morir el seu marit, el 1942. Ella va traspassar el 12 de novembre de 1947, jo no havia nascut encara i Europa tot just es començava a recuperar amb grans dificultats del trasbals de la guerra. Aquí les passàvem magres, com és ben sabut i ja es perdien les esperances sobre la recuperació de la República (espanyola) un cop derrotat el nazisme, de fet encara no l'hem recuperada, que ja és gros. 

Però la vida mana i es va produir un babyboom important, la joventut és molt agosarada. Leslie Howard va morir de forma tràgica, a conseqüència de la situació bèl·lica, en un atac alemany a l'avió on viatjava que no s'ha aclarit mai del tot.

Emma Ocrzy era partidària de l'aristocràcia, del militarisme i de l'Imperi Britànic i durant la Primera Guerra Mundial va fer campanya a favor de l'allistament voluntari durant la guerra. Va ser filla del seu temps i de les seves circumstàncies però també una gran treballadora i va tenir sort, sobretot amb la Pimpinella famosa. Tota una dama de la seva època però a la qual no li queien els anells a l'hora de fer córrer la ploma a temps complet.