5.10.07

Paisatges






Damunt dels terrats,
la gavina blanca
s'emporta horitzons
cap a les muntanyes.

Vaixells molt petits
s’allunyen a l'alba
cercant ports llunyans
de color magrana.

Dalt dels arbres quiets
s’adormen les fades
i estenen vels fins
de tardors de plata.

Sorrals de cristall,
palets a la platja,
peixos de colors
presoners de xarxes.

Entre el romaní
hi fila l'aranya
pacient i subtil,
tendrament humana.

Voldria caçar
rantells sense traça,
insectes petits,
d'antena irisada.

Somnis sense nit,
el voltor els encalça,
espurneig d'estiu
a la fondalada.

Si vens i te'n vas,
i arribes i marxes,
t'esperaré avui
que el demà s'acaba.

Aranyons al bosc,
mallerenga blava,
enganyapastors,
crit de cogullada.

Veuràs una creu
a la clariana,
on s'atura el vent,
rodamón de l'alba.

On arriba el crit
de la gent calmada,
i la mort no sap
quin follet s'hi amaga.

Si vens i te'n vas,
i arribes i marxes,
no em diguis adéu,
ni m'escriguis cartes.

Que jo no hi seré,
rodamón de l'alba.
Indrets i camins. Edicions joescric.com

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

cercants ports llunyans
de color magrana......

És molt bonic, molt.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per a mí, un dels millors poemes d'"Indrets i Camins". Una delícia.
M'he permès d'esmentar-lo al meu bloc. Espero que no et faci res.

Júlia ha dit...

Gràcies pel comentari, Francesc.

Júlia ha dit...

No faltava més, xiruquero, molt agraïda. M'agrada molt a mi, també. Per cert, vaig tenir la mala sort que al llibre 'Indrets i camins' sortís malament, partit pel mig, com si fossin dos poemes, així serà la manera d'accedir a 'l'original'.

Sàlvia ha dit...

Preciós el poema, Júlia. M'agradaria tenir a la biblio els teus llibres, amb dedicatòria -sóc del club de fans-.

Besadetes

Júlia ha dit...

Gràcies, Sàlvia, els darrers es poden trobar fàcilment demanant-los a una llibreria... crec, perquè el món editorial, aquests últims anys, es menja ràpidament els seus fills, com aquell déu grec.

Belnu ha dit...

I els arbres tan bonics en un bosc silenciós i sense depredadors em fan pensar en el nostre ginjoler, un altre cop amenaçat. Veurem...

Júlia ha dit...

Gràcies per la visita, a veure si hi ha sort, Zbelnu, passo ara molts dies per davant del ginjoler, per cert.