El Vers de Nadal

Per acompanyar aquests versos sense més pretensions que esdevenir una felicitació típica i tòpica, bloguera com cal, se m'ha acudit que un dibuix de Ferrándiz seria el més adient. El dibuixant, tan lligat a la iconografia nadalenca de la nostra joventut, va morir fa deu anys i ja n'he parlat a La Bibliotecària on he penjat, per cert, un poema més seriós que el d'avui, i on he proclamat, a títol individual, l'Any Ferrándiz. Volia escriure quelcom més foixià, però trobo que una mica de frivolitat blogantera també resulta adient en aquestes vigilies:

Nadal és ben a la vora,
i el dos mil vuit a tocar,
un feix de vida s’enyora,
un altre, es vol oblidar,

Gaudim del que encara ens resta
que ningú en sap el volum,
celebrem de nou la festa
com teníem per costum.

Ja que que en tendres blogueries
esmercem el pensament,
mentre arriben els sants dies
fins el fum-fum-fum cantem.

De blog en blog, ves quin vici,
passo el temps de matinada
i passejo amb gran desfici,
per la blogaire contrada.

L’esperit nadalenc m’amara,
m'esmunyo per blogs amics,
si l’ordinador m’empara
també em produeix fatics.

HI ha qui no vol comentaris,
hi ha qui no te’ls respon mai,
hi ha qui fa passar rosaris,
hi ha qui parla dels bonsais,

Hi ha filòsofs i taxistes,
professores i cuiners,
informàtiques, artistes,
jubilats, carrabiners…

Què és un blog? Tema inquietant,
molt punyent, molt oportú,
Si m’ho pregunta un blogant
li dic: però si el blog ets tu...

HI ha dies de guerra freda,
algú es pica per no res,
o de peus a la galleda
es remulla el més entès.

Hi ha dies de meme i premi,
hi ha qui ja n’està avorrit,
i anem confegint un gremi
que ningú no ha confegit.

Al capdavall és la vida,
un blog o un bloc, (com volgueu),
hi escrivim i, de seguida,
a allò escrit diem adéu.

Aspiracions literàries
o afanys de glòria immortal,
ben mirat, tot són paraules
que ens guareixen de molts mals.

Força joia, poques penes,
gresca, amor, tranquil·litat,
pau al món, bones estrenes,
I un bloguet molt animat.

A tots els meus visitants,
els fidels, els inconstants,
als mascles I les femelles
als qui escriuen meravelles,
a qui amb esforç s’espavila,
a qui escriu per fer barrila,
a qui em deixa un comentari
ensopit o rutinari,
al més gran provocador,
a qui sempre diu que no,
i a aquell que de forma atenta
qualsevol cosa em comenta,
a qui passa fent moixoni
i no vol que el seu nom soni,
a l’amiga tertuliana,
a qui ve un cop per setmana,
a l’espanyol, al francès,
i fins i tot al finès
que per gran casualitat
al meu indret ha aterrat
cercant indrets cibernètics,
àdhuc fins escrits profètics,
al sinistre, al muntanyenc,
peninsular o bé illenc,
convergent o socialista,
agnòstic, potser animista,
a qui ha patit grans tempestes,
a qui va a un bon munt de festes,
a la velleta, a la jove,
i a qui la lluna amb un cove
vol pescar cada matí,
a tots els vull repetir
-conservant la tradició
d’un Nadal de germanor-,
que tinguin un bon any nou.
des de la Panxa del Bou.

Teclejant l’ordinador,
explorant la catosfera,
festes amb el bo i millor,
us desitja... La bloguera.