21.12.07

El Vers de Nadal

Per acompanyar aquests versos sense més pretensions que esdevenir una felicitació típica i tòpica, bloguera com cal, se m'ha acudit que un dibuix de Ferrándiz seria el més adient. El dibuixant, tan lligat a la iconografia nadalenca de la nostra joventut, va morir fa deu anys i ja n'he parlat a La Bibliotecària on he penjat, per cert, un poema més seriós que el d'avui, i on he proclamat, a títol individual, l'Any Ferrándiz. Volia escriure quelcom més foixià, però trobo que una mica de frivolitat blogantera també resulta adient en aquestes vigilies:

Nadal és ben a la vora,
i el dos mil vuit a tocar,
un feix de vida s’enyora,
un altre, es vol oblidar,

Gaudim del que encara ens resta
que ningú en sap el volum,
celebrem de nou la festa
com teníem per costum.

Ja que que en tendres blogueries
esmercem el pensament,
mentre arriben els sants dies
fins el fum-fum-fum cantem.

De blog en blog, ves quin vici,
passo el temps de matinada
i passejo amb gran desfici,
per la blogaire contrada.

L’esperit nadalenc m’amara,
m'esmunyo per blogs amics,
si l’ordinador m’empara
també em produeix fatics.

HI ha qui no vol comentaris,
hi ha qui no te’ls respon mai,
hi ha qui fa passar rosaris,
hi ha qui parla dels bonsais,

Hi ha filòsofs i taxistes,
professores i cuiners,
informàtiques, artistes,
jubilats, carrabiners…

Què és un blog? Tema inquietant,
molt punyent, molt oportú,
Si m’ho pregunta un blogant
li dic: però si el blog ets tu...

HI ha dies de guerra freda,
algú es pica per no res,
o de peus a la galleda
es remulla el més entès.

Hi ha dies de meme i premi,
hi ha qui ja n’està avorrit,
i anem confegint un gremi
que ningú no ha confegit.

Al capdavall és la vida,
un blog o un bloc, (com volgueu),
hi escrivim i, de seguida,
a allò escrit diem adéu.

Aspiracions literàries
o afanys de glòria immortal,
ben mirat, tot són paraules
que ens guareixen de molts mals.

Força joia, poques penes,
gresca, amor, tranquil·litat,
pau al món, bones estrenes,
I un bloguet molt animat.

A tots els meus visitants,
els fidels, els inconstants,
als mascles I les femelles
als qui escriuen meravelles,
a qui amb esforç s’espavila,
a qui escriu per fer barrila,
a qui em deixa un comentari
ensopit o rutinari,
al més gran provocador,
a qui sempre diu que no,
i a aquell que de forma atenta
qualsevol cosa em comenta,
a qui passa fent moixoni
i no vol que el seu nom soni,
a l’amiga tertuliana,
a qui ve un cop per setmana,
a l’espanyol, al francès,
i fins i tot al finès
que per gran casualitat
al meu indret ha aterrat
cercant indrets cibernètics,
àdhuc fins escrits profètics,
al sinistre, al muntanyenc,
peninsular o bé illenc,
convergent o socialista,
agnòstic, potser animista,
a qui ha patit grans tempestes,
a qui va a un bon munt de festes,
a la velleta, a la jove,
i a qui la lluna amb un cove
vol pescar cada matí,
a tots els vull repetir
-conservant la tradició
d’un Nadal de germanor-,
que tinguin un bon any nou.
des de la Panxa del Bou.

Teclejant l’ordinador,
explorant la catosfera,
festes amb el bo i millor,
us desitja... La bloguera.

22 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bé us ho heu treballat, mestressa,
la de la Panxa del Bou!
Hi ha hagut llenya per a tothom
això sí, sense fer estelles.

I manyacs per a tothom també,
que teniu la mà trencada
en això de quedar bé,
tot fent joves a les velles.

Així doncs, com en vers dieu,
que tothom passi bones Festes.
I canti nadales als pessebres.
A la Panxa, sota la col i arreu.

Júlia ha dit...

Moltes gràcies, Xiruquero,
per la teva aportació,
veig que, també, com faig jo,
tens quelcom de molt versero.

Bones festes són les nostres:
escudella, canalons,
un verset per a les postres,
i una pila d'excursions.

Ferdinand ha dit...

He deixat els versos aparcats, o, pobre de mi, mai he estat una persona molt versada. A mi només se'm acut una simple frase: bones festes Júlia, bon Nadal i un prosper 2008.

T'ho desitja qui està gairebé glaçat, abandonat al fred de la plana.
Un petó.

Belnu ha dit...

Uf, Ferrandiz, tan kitsch, ja no me'n recordava... Aquests dies he vist un altre nadal, música rel.ligiosa al carrer i ben tocada, concert de campanes (bones, antigues, com no veus mai al nostre país) a una església, llums discretes en un centre peatonal i res més, llums que no consumeixen gaire, patrimoni arquitectònic conservat, arbres centenaris i gegants, grans parcs com boscos per tot arreu, i molta tranquil.litat a Luxemburg. Sí, un fred radical i grans fortunes...

Francesc Puigcarbó ha dit...

Molt bó!, molt bó!, a en Ferrandis li hauria agradat, de fet ell forma part del nostre imaginari de postals de Nadal, quan encara se n'enviaven.

Bones Festes!

p ha dit...

Gràcies pels desitjos, Júlia. Que aquests dies i els que vindran, i encara els de després, et siguin amables (ni se m'acut desitjar-te que et siguin creatius ;-)

M'encanta llegir els teus poemes.

Júlia ha dit...

Doncs, Gulchenruz, a abrigar-se i a gaudir dels freds Nadals d'aquesta any!!!

Júlia ha dit...

Quina sort, Zbelnu, a gaudir del viatge, doncs.

Aquest any EL VERITABLE arbre de Nadal nostre ha estat el GINJOLER del carrer Arimon!!!

Júlia ha dit...

Bon dia, Francesc! Efectivament, forma part del nostre imaginari i d'una època. He de dir que en la meva, més o menys rebel, primera joventut, vaig arribar a estar-ne tipa, d'aquests angelets i pastorets ferrandizians però ara em produeixen una tendra nostàlgia i, sobretot, m'encanten aquests estels lluminosos dels seus dibuixos.

Júlia ha dit...

Gràcies P, venint d'un professor de tanta categoria ciberespaial i coneixements literaris, m'honora la lloança!!!

El veí de dalt ha dit...

O sigui que aquelles postals eren d'un tal Ferrándiz...? Bé. Doncs que tinguis Bon Nadal, Júlia, tu també.

Anònim ha dit...

Carai, quina inspiració, no se com ho fas, molt xulo !!!
Bones Festes Júlia !!!
=;)

Unknown ha dit...

Volguda i admirada Júlia, gràcies pels bons desigs, et desitjo de tot cor Bon Nadal i Feliç Any 2008! (i que segueixis escrivint...). Una abraçada, Carme-Laura

Júlia ha dit...

Ai, Veí, no ho sabies? Era germà de l'actriu Paquita Ferrándiz, mare de la també gran actriu Maife Gil que surt al Cor de la ciutat. Una família d'artistes. Crec que commemorant els deu anys de la mort s'ha editat un segell i un llibre amb els seus dibuixos nadalencs, també era escriptor, poeta...

Júlia ha dit...

Gràcies, Jaka, igualment, Bon Nadal, molta pau i molta literatura!!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Carme, igualment Bones Festes i Bon Any 2008!!!

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt, ets una artistassa!!!! Desitjo que tinguis un Bon Nadal i que l'any vinent vingui carregat de molts nous poemes i més premis!!
Tens un regal personal al meu bloc, espero que t'agradi.

Una abraçada,
Violant

Júlia ha dit...

Hola Violant, gràcies pel comentari, sento no haver participat en l'activitat nadalenca però no domino tècniques tan acurades!!! Bones festes!!!

Anònim ha dit...

Hola, júlia, t'ecric per desitjar-te un 2008 ple de felicitat i per dir-te que ja he llegit LA DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM. M'ha agradat moltíssim, crec que transmets una mena de sociologia a l'abast de molt poques mans. Els continguts del llibre semben sorgir d'un entorn sensorial queés allò que els dóna el relleu necessari per tal d'ultrapassar les narracions. Com tot bon escxriptor, és important el que ens comuniques, però ho és més la manera, és pe això que em records el millor Pla, o el mllor john Cheever (nord-americà)
no voldria que ningú es pensés que aquestes paraules s'ecriuen amb ànim "adulador", ni com a conseqüència d'un afecte creat des de fa mesos (darrerament no hi participo molt perquè no entro tant a Internet), sinó més aviat co a reflex dels bons moments que he passat amb la lectura del llibra.
Així que espero que estigus escrivint una altra novel3la.
Ah! I queda clar que l'Empar d'Alacant té un criteri i una autoritat fora de tot dubte.
Salutacions per a tothom

Júlia ha dit...

Òndia, Artur, moltes gràcies. D'escrites en tinc unes quantes, però falta que me les vulguin editar i promocionar.

Bones Festes de Nadal!!!

Montse ha dit...

Ets única!!!

Bon Nadal!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Arare!!! Et contractaré per a mànager de la meva obra literària, de moment no et puc pagar gaire, la veritat, he, he. Algun verset per a la família...