Antologia ceballuda

Avui, des de diferents punts de vista, llegeixo als mars i als boscos de les meves blogueries matinals reflexions aprofundides sobre la ceba i la seva simbologia. La ceba sempre ha tingut un gran contingut simbòlic, però el seu contingut alimentari és relatiu, malgrat que en èpoques magres ha estat una gran ajuda.

La ceba arrela fort, per això som -o no- ‘de la ceba’ o esdevenim poc flexibles quan tenim una ceba al cap, presenta moltes capes diferents, com els humans, encara que jo diria que més que capes formem com una estranya barrija-barreja d’aspectes diversos i contradictoris, les persones, no pas tan fàcils de separar com aquests vels de Salomè ceberos; la ceba fa plorar si no ens vénen llàgrimes als ulls, o sigui, que les llàgrimes de ceba són, de fet, una mena de llàgrimes de cocodril. Aliment habitual d’èpoques de gana, complement d’amanides, amb poders estranys (la ceba crua fa alçar la cua), fins i tot anticancerígena, (feien córrer entesos com el doctor Capó, qualitat que té també el seu habitual company, l’all) i moltes coses més, la ceba, de tels fins, de colors diversos, és una joia gastronòmica. A mi crua no m’agrada, la veritat, i l’olor forta em molesta, però no per això la bescantaré.

La ceba pel mati és or, al migdia, plata i al vespre, mata.

Qui no té un all, té una ceba.

Jo de la ceba no en sóc,
Ni tinc sòlides arrels,
Però admiro els seus nobles tels,
L’escalivo a poc a poc,
I la menjo sofregida,
I la poso a l’amanida,
I sempre en tinc, en estoc.

Va bé per al constipat,
Contra el càncer, la migranya,
També la mengen a Espanya,
En rostit o en estofat,
I apariada amb la xixina,
Àdhuc sense barretina,
Me’n plau un bon confitat...

Aspàsia Fustagueres (fragment)

La vida m'embolcalla,

adés alegre, adés esquiva,

com aquests suaus telsde ceba,

despullats dels

seus vestits fràgils d'aram,
rosats, blavosos lila

olorosos i tendres que,

ara, dreta a la cuina,

amb el ganivet tallar

gairebé no goso.

Montserrat Abelló

Cebolla,luminosa redoma,

pétalo a pétalo

se formó tu hermosura,

escamas de cristal te acrecentaron

y en el secreto de la tierra oscura

se redondeó tu vientre de rocío.

Pablo Neruda (fragment)

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre:

escarcha de tus días y de mis noches.

Hambre y cebolla:

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

Miguel Hernández (fragment)

Una existència no-contradictòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement una altra
de mes petita continguda en la mes gran,
i en la següent, la subsegüent,
és a dir, una tercera i una quarta.
Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s’arranja i forma un cor.

Wislawa Szymborska (fragment)

I aquesta petita antologia, tan sols, de forma improvisada... Si del tema n'hi hauria per endegar una enciclopèdia! Visca, doncs la ceba, per molts anys, i, si pot ser, en bona companyia!!! I que les seves arrels no ens malmetin la necessària flexibilitat vital.

Traducció -més o menys- al castellà: CARACTERES OCULTOS