El GOS retòric

A l’escala de veïns d’uns coneguts s’han trobat en diferents ocasions excrements de gos per l’escala i a l’entrada. El president de l’escala ha fet penjar un rètol en un lloc visible, on s’explica i valora el problema, i es demana que qui en sigui el responsable reculli la porqueria i que tothom que tingui gos vigili que no passin aquestes coses tan incíviques.

Fins aquí tot sembla normal, oi? Doncs no, perquè resulta que a l’escala només hi ha una família que té gos, i a més és una família una mica conflictiva, i gitana, per a embolicar més la troca. Si algú s’hi enfronta pot haver-hi problemes, i a més, tal com va tot, pot ser titllat de racista, malgrat que a la mateixa escala hi ha una altra família també gitana que sempre s’ha comportat amb total correcció i que tothom aprecia força. Per si un cas, el president de l’escala ni tan sols no ha firmat ell l'avís, sinó que ha encarregat el rètol a l’oficina de l’administrador.

Els gossos sempre són un tema conflictiu, com els infants. Nosaltres vam pertànyer durant molts anys a un club de càmping i caravàning. En moltes ocasions hi havia nanos que feien bretolades i la direcció del càmping cridava l’atenció al responsable de les activitats. Aleshores ens reunien a tots els qui teníem fills i ens feien una esbroncada general, i uns discursos emotius sobre la necessitat d’educar els infants i joves, de respectar la convivència i també sobre el perill que, si les coses no milloraven, no ens tornarien a deixar acampar en aquell indret. Tothom sabia perfectament qui eren els gambirots, normalment pertanyien a famílies una mica esventades amb qui ningú no volia conflictes i tothom sabia, també, que hi havia un bon grup de nens i nenes que es comportaven d’allò més bé. Però sempre ens vèiem obligats a escoltar el rotllo, quan hi havia esdeveniments desagradables. Els gossos del càmping eren també objecte de molts problemes, 'si no fa res, home', va dir una vegada un acampador a un altre, que protestava del fet que el seu gos entrés a la caravana i li llepes la cama. 'Oi que si jo vinc i et llepo la cama et farà fàstic, doncs el gos me'n fa més!!!' li va respondre el llepat, amb molt d'enginy. Però, és clar, la cosa va provocar una discussió forta i feixuga. Perquè, és clar, hi havia gossos controlats i lligats i d'altres que quan et descuidaves se't menjaven les butifarres o et deixaven un record a l'avancé, i després, com sempre, l'esbroncada era 'general', o sigui, etèria, no personalitzada i globalitzada.

A l’escola s’ha utilitzat també el sistema aquest en moltes ocasions, tota una classe castigada per alguna cosa que han fet tres o quatre, o perquè ha desaparegut algun objecte i ‘no marxarà ningú fins que no surti el culpable’. Normalment al culpable li rellisca el tema, tothom sap qui és, però ningú no vol, ni ser un bocamoll, ni haver-se d’enfrontar al poca-solta de torn, que normalment és un pinxo amb mala sombra. Per evitar aquestes coses es fan normes de tota mena, que només serveixen per emprenyar els qui ja es comporten com cal.

Heu vist, suposo, com jo, molta gent entrant al metro sense pagar. Si els qui fan això provoquen temor, pel seu aspecte o tarannà, ningú no els diu res. Però un dia vaig veure uns guardes de seguretat esbroncant de mala manera dues pobres noies xinetes que anaven carregades amb sacs de material tèxtil, i que havien passat totes dues amb un bitllet. És clar que no van fer el que havien de fer, però és freqüent gosar piconar el feble de forma exagerada i no fer res amb aquell que ens pot provocar problemes. Amb qui ens pot provocar problemes, a nivell casolà i a nivell mundial, es fa la vista grossa. Així és el món, per desgràcia. Aquest tema, portat al límit, arriba als extrems de les croades contra els albigesos, matem-los tots, que Deú ja destriarà els seus. Si un Joanet en fa una de grossa, matem tots els Joanets, malgrat que el Joanet malvat ja sigui ben lluny o hagi canviat de camisa sense manies.

És freqüent fer lleis i normes que no es fan complir o que es fan complir tan sols a aquells que ja les complien sense que fes falta elaborar-les.