L'ou (frikiàtic) encara balla

Acabo de moment la temàtica tradicional i religiosa amb una inevitable referència a una altra festa que, per casualitat, ha coincidit aquest any amb Santa Júlia i Santa Rita i Santa Quitèria i totes les altres.

Corpus sol celebrar-se gairebé sempre pel juny, de prop o de lluny, però aquest any anem molt avançats.

La festa ja no és el que era, amb aquelles llarguíssimes processons d’abans, tan distretes. Durant segles la diada va ser festiva i expliquen que havien arribat a desfilar, per la ciutat de Barcelona, més d’un centenar de comparses. Sants, santes, gegants, cap-grossos i bestioles mostraven la fatxenderia gremial. A l’Auca del Senyor Esteve hi ha una escena hilarant, amb la processó i el nen, l’Estevet, disfressat em sembla que de Sant Juan Baptista amb el be i tot.

Els paperets i les serpentines, els domassos als balcons, la ginesta, tot plegat esclatava abans, en aquesta festa eucarística amb molts referents ancestrals. La processó grossa a Barcelona era la de la Catedral, però hi havia parròquies que feien ‘la seva’ processó en un altre dia, per no interferir. Crec recordar que a Santa Madrona l’havien feta per Sant Joan i a l’església de les monges del Sortidor, on jo anava a escola, per Sant Pere.

Un referent curiós és aquest ou ballador. Em sobta veure tanta gent badant, encara, davant d’aquests brolladors guarnits amb flors i cireretes, és bonic I tradicional. Com que no vull semblar el Costumari Amades, deixo aquí la cosa, he anat a fer un volt per veure uns quants ous saltimbanquis i hi havia una gentada de por, pel centre: jubilats i jubilades, estudiants, turistes, molts badocs, vaja. Quatre cinquenes parts de la ciutat estan en obres i a sota les llambordes i l’asfalt no sé si hi ha la platja, però de pols i de canonades sí, que n’he vist, i restes de pedrots que qui sap quines històries ens podrien explicar. Com ara aquestes piles de runa del pobre cinema París, fet farinetes, ja, desaparegut per sempre.

Per cert, insisteixo: qui s’ha inventat això de les botigues sense porta amb la música estrident i diversa vessant per les voreres? Santa Rita, patrona dels impossibles, que les botigues tornin a tenir porta i aparadors convencionals, sisplau. O m'agafarà un atac de ràbia i hauré d'invocar Santa Quitèria.